Vistas de página en total

domingo, 30 de diciembre de 2007

domingo, 23 de diciembre de 2007

Pasacalle de Cabalcata Les Valls, Guillermo Camarelles Diana


" Partitura para dos dulzainas y tamboril".

He aquí una bonita foto de cómo se hacían antes las Repregades y reparto de banderitas y programas, para la recogida de dinero para las fiestas mayores de los pueblos, aldeas y barrios y de nuestros pueblos y ciudades. Esta es la Prega de Canet d´Emberenguer ( Camp de Morvedre ) Bajo Palencia, acompañándome al tabal el ya consagrado maestro de Conservatorio Leopoldo, aprovecho para presentaros esta bonita versión de la típica Cabalgata nombre más corriente por casi todos los dulzaineros, y husada siempre para hacer actuaciones largas como las Replegadas, Ofrendas y Cabalgatas, esta versión ha sido usada mucho por nuestros antecesores y más en concreto por los dulzaineros de Los Valles y de la ribera del río Palencia, esta versión la harmonizo en el año 1988 el folklorista y músico y catedrático Eliseo Ribelles Garcés. Que la recopiléis y sobre todo la intención es que os dejen airearla con las dos voces de Eliseo Ribelles Garcés.

sábado, 22 de diciembre de 2007

Libro de dulzaina " Escuela de Dulzaineros Los Leones"




He aqui tres bonitos pasacalles con sabor añejo de toda la vida publicados en el libro de dulzaina " Escuela de Dulzaineros Los Leones" por la desaparecida 3ª y 4ª Generación de la Escuela de Dulzaineros Los Leones de Almendijar, por el dulzainero León Torres en el año 1989.

Destacare que el Gran pasacalle a 2/4 conocido como Gran Cabalgata con ritmo fijo para los tabalets tambien empleado por los dulzaineros del Alto y Bajo Palencia, entre ellos la Generación de Dulzaineros de Los Valles ( Camp de Morvedre ) ellos denominaban Ball i Prega, ya que cuando más lo empleaban era en las famosas Replegadas de recogida de frutos, licores y despensas para posteriormente suvastar para recoger dinero para la Fiesta.

Si constrastamos la mélodia veremos un in-moti cargado de variantes de coplas como intrudución y descansando con el tema, en la versión de Faura hay consecuente del canto dado con variantes de coplas de jota con aire aragones. Los dos pasacalles el nº 1 y el nº 2 están creados en el aire de composición más premitivo con aire del soplo puro de la época sin contrarespuesta como se compone la música de dulzaina en la actualidad.

Guillermo Camarelles Diana

viernes, 21 de diciembre de 2007

Partitura del Toc d´Albaes i Cant de Faura

LLetres d´Albaes.
1.- A la patrona de Faura...
Aclarim la gola al cant, cal que pugent a la ermita, abans ixca l´alba.
Santa Barbera Bendita, patrona del meu poble, que trone i no pedregue.
2.- A la dóna...
El ques caçe amb una lletxa, primer que la mire be, primer que la mire be.
I después que no tinga amvetxa, del que bonica la té, del que bonica la té.
3.- A la prenya....
Maribel posa- hi sucre, aixo que portes dins, aixo que portes dins.
Per a que naixca tant dolc, com ha entrat, amb força i bona gana.
4.- A la novia....
Baix de una vescrillera, amb digueres quen volies, amb digueres quen volies.
Desde entonces la vecrillera, fa més dolçes les vescrilles, fa més dolçes les vescrilles.

LLETRES D´ALBAES, dedicades a Guillermo Camarelles Diana

"Albaes per a Guillermo Camarelles Diana".
1.- Vers. A Guillermo Camarelles.
Guillermo Camarelles, té parar de bon xiquet, i un poquet cara de -vaina -.
Pero em deixa satisfet, cuant seguit del tabalet, fa parlar a la dolçaina.
2.- Vers.A Guillermo.
Per estos i atres quefers, en solemnitat declere, en solemnitat declare.
Que fent festa de carrer, Guillermo quan toca albaes, és dels millors dolçainers.
3.-Vers. A la dolçaina de Guillermo.
A tota la gent galana, la tegua dolçaina aplega, la tegua dolçaina aplega.
Toca sempre amb molta gana, perque no desaparega, la cultura valenciana.
4.-Vers. A Guillermo Camarelles.
Quant la nota vol donar, es fa roig fins les orelles, es fa roig fins les orelles.
La dolçaina fa parlar, puix Guillermo Camarelles, és un mestre en bon tocar.
5.- Vers. Al dolçainer.
Crec que dubte no ni haurá, si l´escolten amb deler, si l´escolten amb deler.
Puix de tots sabut està, que quant toca el dolçainer, ereix l´espirit valencià.
6.- Vers A la Geperudeta.
Van per tú els versos mes grans, gloriosa Geperudeta, gloriosa Geperudeta.
que en tots els cors valencians, tens la teua capelleta.
7.- Vers. Al Jere, versaor.
Si voleu un cant ben fet, i ja teniu cantaor, i ja teniu cantaor.
Si voleu algo concret, fet per un bon versaor, s´han de buscar un Miret.

miércoles, 19 de diciembre de 2007

LLETRES D´ALBAES, de Guillermo Camarelles Diana


"LLetres d´Albaes".
1.- Al Alcalde....
A la porta de l´alcalde. amb arribat en quadrilla, amb arribat en quadrilla.
A demanar la llicència, per a cantar la nit d´Albaes, amb tabal i dolçaina.
2.- Al senyor retor....
Deu vós guarde, senyor retor, bona nit per a escomenzar, bona nit per a escomenzar.
LLicència donem per a cantar, dins l´església d´este poble del patró Sant Joan.
3.- A les dames i ferters.....
Se me amtravessa la gola, en aquesta nit tam especial, en aquesta nit tam especial.
En llicéncia d´estes dames, mai em puc amtravessar, a cantar la nit d´Albaes.
4.- A la verjurada....
Una corona d´espines, de Reina Soberana, Majestat de Majestades.
La mijor glória que tens, és fer favors als miserables, Verge del Desamparats.
5.- A la comarca de Les Valls....
Faura és crien melóns, a Quartell i Benavites i Benifairó tarongets.
L´aigua de la Font de Quart, per regar les nostres hortes, orgull de tots els pobles.
6.- Tradicional de Faura....
A mi en passen moltes coses, caballers miren si és cas, caballers miren si és cas.
Si que ten passen de grosses, que l´atra nit pa sopar, te varen traure garrofes.
7.- A una ferstera.....
En la plaça major de Faura, en el número trenta quatre, viu la senyoreta Amparo.
Eres orgull dels teus pares, per ben feta i galana, tanme orgull del teu poble.
8.- A un fester....
Eres valenciá de soca-rel, i aixó tú no eu negues, i aixó tú no eu negues.
La xica que en tú se casse, te que tindre condicións, molts diners i bona rissa.
9.- De sexe......
L´home es com un cuet, que quant se calfa, la mexa asplota.
L´dóna sembla a l´oratge, en molt forsa i ganes, esmpre arriba alla dalt.
10.- De critica....
L´alcalde el meu poble, s´esta gastant el cuartos, s´esta gastar els cuartos.
En fermos un corral de vaques, i no una plaça per a tindre, un bon Mercat de Abastos.
11.- A la viuda....
Desde que ten anares Viçant, l´hort no se ha regat, l´hort no se ha regat.
La herbabona se ha secat, i el peregil se ha mustiast, i el peregil se ha mustiat.
12.- A la dona del Dolçainer....
La dona del dolçainer, viu més feli´que ninguna, viu més feliç que ninguna.
Perque dos dolçaines te, i atres nom tenen ni una, i atres nom tenen ni una.
13.- A l´aguela...
Una aguela més que aguela, més vella que Sant Rita, més vella que Santa Rita.
Tènia les ungres negres, de rascar-se l´tomata, de rascar-se la tomata.
14.- A la fornera....
Jo m´enamore de nit, d´una rossa fornera, d´una rossa fornera.
Que de la calor del foc, s´esta tornant morena, Guadalupe la fornera.
15.- A la megua dóna....
Mari Sol no ès vol cassar, aquesta millor aixina, aquesta millor aixina.
Cuant el Sol eixca de nit, i la LLuna eixca de dia, jo sí en cassaria.
16.-A la megua filla....
Eres com l´codonnyat, que no te cap que tirar, que no te cap que tirar.
Desde Faura a Valéncia, no hia xica més templa, que la megua filla Almudena.
17.- Tradicional de Quartell...
Latra nit el tio Paco, éstigue ensom-niant, éstigue ensom-niant.
Que la dóna ho feu tan viu, que ensom-niant en lo basto, li agarra tot el dit.
18.- Al fuster....
Batistet el fuster, ha tingut mort mala pata, ha tingut molt mala pata.
Ha perdut lo martell, i no pot clavar la tatxa, i no pot clavar la tatxa.
19.- A Santa Barbera....
Entre el poble i la muntanya, te Faura la segua ermita, te Faura la segua ermita.
En el millor punt d´Espanya, te la Patrona este poble, Santa Barbera Bendita.
20.- A la dóna....
Morenes haure vist jo, peró igual que tú cap, peró igual que tú cap.
Eres la rosa més fina, lleves els rayos al Sol, i la resplendor a la LLuna.
21.- De murga...
Totes les dónes s´alcen mati, s´alcen i reguent el seu jardi, s´alcen ireguent el seu jardi.
Jo tanme vaig a regar el meu hortet, fabes pessols i moniatos, fabes pessols i moniatos.
22.- Tradicional de infantessa.....
El meu xiquet és l´amo, del seu pare i sa mare, del seu pare i sa mare.
Del corral i del carrer, de la figuera i la parra, de són tio i sa tia.
23.- A la megua filla....
Almudena Camarelles, no ni ha pluma que servisca, no ni ha pluma que servisca.
Al pintor ni al poeta, ni pinssell per retratar, la tegua gentil bellesa.
24.- A Guillermo...
Açi teniu a Guillermo, a Guillermo el Dolçainer, de la escola dels seu poble.
Que per tocar-vos Albaes, Albaes tota la nit, es capass de faltar-li l´aire.
25 La despedida.....
A l´estil de Les Valls, la despedida donent, la despedida vax donant.
Amb el cor amb la ma, vixca tots els festers, i el public en general.

Com la sal i l´sucre en farem més per a la proxima ocasió. Guillermo Camarelles Diana

sábado, 15 de diciembre de 2007

Villancico de Campanas de Belén, en forma de dúo


Partitura de Campanas de Belén.
Aqui os cuelgo este bonito villancico harmonitzados por el folclorista y maestro Don Eliseo Ribelles Garcés y que fue publicado en el libro Villancicos y Canciones sobre temas populares en forma de Dúos para la música instrumental en el año 2001 por la editorial de música Piles.

jueves, 6 de diciembre de 2007

Dos Villancicos con sabor Valenciano

Campanes de Bétlem , Villancico con sabor tradicional valenciano composat per a dos dolçaines tabal i bombet, obtatiu per a ser tocat perfectament com a dúos amb conjunts instrumentals com pot ser una gralla, flabiol, tarota i oboe barroc.Arre burriquito es un bonic villancico amb aire de pas-doble





lunes, 26 de noviembre de 2007

Unión Musical de Quartell 180 aniversario

La Unión Musical de Quartell , la segunda banda de música mas antigua de la Comunidad Valenciana homenajea al maestro Serrano con motivo del 180 aniversario de la misma.

en este acto estuvo como invitado de la banda Guillermo Camarelles.




domingo, 18 de noviembre de 2007

#La música procesional, libro de partituras para dulzaina


#La música procesional.
Suele tener un motivo de solemnidad sobria, con sentimiento y embellesimiento sosegado de la extructura de la obra, suele darle un caracter más alegre cuando suena interpretada con gaitas- grallas y dulzainas que son nuestros instrumentos tradicionales más locales y populares de la peninsula Iberica, más concretamente Centro-Norte y el Este de España.
Hay que agradecer y envidiar por que no han perdido su huzo en la música procesional. En todas las fiestas patronales de nuestros pueblos y ciudades bien en actos como, romerias,bodas, procesiones religiosas y pasa-claustros y celebraciones de la misa litúrgica dentro de una catedral, convento, ermita o iglesia parroquial.Siempre abriendo paso a la cometiva de la Cruz o Autoridades y participantes de la fiesta con el toque del tamboril, tabalet o caja sonando con buen gusto y refinamiento acompañando , como pareja con gaita, gralla o dulzaina.
He aqui un buen libro para dulzainas.
Publicado en el año 1994 por Obra Social i Cultural Caixa Sagunt Bancaixa y del que es autor el compositor y músico de Faura D. Eliseo Ribelles Garcés, donde hay publicadas una buena recogida de marchas procesionales de la comarca de Los Valles con un listado de 87 partituras para dúos y trios para dulzainas,entreBailes de plaza,dianas, valses, sinfonias y marchas moras, danzas, polkas, pasacalles y tocatas festivas originales del autor y tradicionales de la comarca de Les Valls ( Camp de Morvedre), sirvan de archivo y sirvan de consulta para futuriros músicos y interpretes de nuestros instrumentos más autoctonos como gaitas- grallas y dulzainas y que este rico caudal que se pueda descongelar y podamos transmitirlo de generación en generación.
Guillermo Camarelles Diana.

#Música per a la processó en Dolçaines( partitures)


Està bonica Diana Cridà de Vespres, amb el ritme pausat es una marxa de processó com una catedral.



La saeta a Guillermo va ser composa per al meu fill Guillermo en el any 1991, esta feta per a que toquent dos dolçaines a dúo, i la segon tocata de processó es un tema del repertori del meus antecesors del arxiu del dolçainers de Faura cuarta generacio, i la tercera foto es una processó a dúo entre dos tabaleters Peruxo i Guillermo i dos dolçainers Domingo i Guillermo en la processó de Santa Barbera de Faura este any 2007.
La Cridà de Vespres està harmonitza per a tocarla en la 1ª Diana, si la toquem amb la processó quedara molt bonica.
Guillermo Camarelles Diana.

sábado, 17 de noviembre de 2007

Els meus tabaleters tocant en la processo





Els meus tabaleters tocant en la processo






"Els meus tabaleters".
La primera fotografia de fent una processo correspont , als meus tabaleters de juventud, en Toni Gimenez de Benifairo i Paco Martinez de Quartell, aubrint la processo de la Mare de Agost de Faura en el any 1981. La segont fotografia es el meu tabaleter Leopordo de Benfairo de les Valls, i que hui dirigit la catedra de percussió en el consrvatori de Grandana, i correspont a la processo de Sant Pere en Canet de Berenguer en el any 1985. La tercera es la que va debutar com a tabaleter el meu fill Guillermo en la Mare d´Agost en Faura en el any 1996, i la cuarta ya mes actual correspont al tame tabaleter i amic Viçant Peruxo, amb el nom generic de Peruxo el tabaleter, com observareu la formació sempre es aubrint pas a la processo.

domingo, 11 de noviembre de 2007

Los Leones de Almendíjar, pasacalle para dulzainas y trombón


"Los Leones de Almendíjar".
Este pasacalle de dulzainas con trombón, con el titulo Los Leones de Almendíjar esta dedicado al buen amigo dulzainero. Léon Torres Berbís, 4ª Generación de Dulzaineros " Los Leones de Almendíjar. Amante de la Dulzaina y su música y defensor del bien contra las injusticias, resaltare su legado más emblematico de divulgación de la herencia músical de nuestra música de dulzaina antigua y moderna, donde plasma en su libro de partituras para dulzaina, temas de creación propia y tradicional de nuestro folklore, y con el titulo "Escuela de Dulzaineros.
También tengo que destacar que dentro del terreno de las letras impresa su ultimo trabajo se publico en 1993, con el titulo, El Baluarte obra que se desarroya en la Valencia del siglo XV.
Que sirva como homenage para este maestro dulzainero, esta pieza musical dedicada por su buen amigo y compañero de andanzas.
Y cuando he subido a su pueblo a tocar en las vaquillas o un dia normal a comernos una paella en el restaurante de la fuente de Almendijar.
Guillermo Camarelles Diana.

viernes, 2 de noviembre de 2007

Festa de la Música.Dança i Cançons Valencianes 200

Breve reseña de lo acontecido en Canal el dia 28 de Octubre del año 2007, por José Gonzalo

Festa de la Música.Dança i Cançons Valencianes 2007


Bonito dia de fiesta en el pueblo de Canals, el pasado domingo dia 28 de Octubre y que bueno estaba el arroz al font que nos obsequiarón a todos los participantes a la fista de la Música, Dança i Cançons Valencianes, creo que a los bailadores como a los cantantes de albaes y colaboradores les pasaria como a nosotros que nos levantmos bien satisfechos de la mesa y a gusto de la velada por la buena camareria, sin rivalidades de xiquillos, Bravo por la organización del acto y un fuete aplauzo para los fans asiduos ya a nuestras demostraciones folkloricas. Guillermo Camarelles Diana.

miércoles, 31 de octubre de 2007

La Baixa de Santa Bàrbara de Faura any 2007

En guany 2007 un any més que se fa amb el dolçainer del poble i amics dels dolçainers de Faura , fa 27 any que toque en la Baixa i espere que vimguent més i poder participar de la festa a la patrona del meu poble. Tabaleters Ricardo, Guillermo i Peruxo. Dolçainers Pere Pau, Gonzalo i Guillermo.

sábado, 27 de octubre de 2007

martes, 16 de octubre de 2007

El tio Pep lletra y música




Cançó tradicional valenciana. Com que cada sant té

el seu dìa. també els noms més representatius de cada

poble té la seua cançó. He aci una bonica mostra de la

cultura popular del poble, amb música i lletra, *bién formada en el seu text on obserbem una bona *harmonia en tots

els seus accents gramaticals, sevits amb la poesia de la música i de la lletra.

 El tio Pep es`n va a l´*horta, *tio Pep. El

*tio Pep es`n va a l´*horta, *tio Pep. De l´*horta, que *em portarà, *Tio Pep. Una trompa i una *llenca, *tio Pep. *Vorem *qui la *ballará, *tio Pep... *poquet a *poquet es *vam *improvisant *més *estrofes.? Espere que *tota està *heretat no es *parga *per mancada de *esperit en *llenguatge *músical i *verval en els *nostres *jovent *generacions de *valencians. anime. Guillermo Camarelles Diana

El tio Pep es un personaje popular valenciano protagonista de la canción tradicional valenciana, del mismo nombre, que generación tras generación se ha tarareado y el origen de la cual se desconoce.

Como que cada santo tiene su día. también los nombres más representativos de cada pueblo tiene su canción.
He aquí una bonita muestra de la cultura popular del pueblo, con música y letra, bien formada en su texto donde observamos una buena armonía en *todos sus acentos gramaticales, servidos con la poesía de la música y de la letra.

Veremos quien la bailará, tio Pep, poquito a poquito se van improvisando más estrofas.? Espero que toda está heredad no se pierda por falta de espíritu en su lenguaje musical y verbal en los nuestras jóvenes generaciones de valencianos. Os animo. Guillermo Camarelles Diana




El tio Pep és un personatge popular valencià protagonista de la cançó del mateix nom,
que generació rere generació s'ha taral·larejat i l'origen de la qual es desconeix.

El tio Pep ( Lletra)


El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep; El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep:
De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Una tartana i un burro, tio Pep; una tartana i un burro, tio Pep,
per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El tio Pep ja té el burro, tio Pep; El tio Pep ja té el burro, tio Pep,
que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I tota la gent de Muro, tio Pep; i tota la gent de Muro, tio Pep,
diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El burro li ha dat tres pataes, tio Pep; el burro li ha dat tres pataes, tio Pep,
i l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep.
.
Té tres costelles trencaes, tio Pep; té tres costelles trencaes, tio Pep,
i tot locos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep.
I tot locos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep. El tio Pep torna a Muro, tio Pep...



Altres versions populars

El tio Pep se'n va l'horta; ha comprat un tomatar:
les tomates per a vendre, i els diners per a fumar...

El tio Pep de Caram, li cauen els saragüells;
la filla anava darrere: «Pare, que es queda sens ells!»

El tio Pep se’n va a l'horta, de l'horta que ens portarà?
Una trompa i una llença: vorem qui la ballarà...
Qui la ballarà és Paquito; Maria l'empomarà...
Un dia que tornava el tio Pep de l'horta,
es va trobar de casa oberta la porta...


lunes, 8 de octubre de 2007

La Dansà del Ball de plaça de Faura

Partitura de la "Crida a La Dansa y Dansa de Faura".
Es una dansa muy señorial , destaca por su aviso o Crida en forma de solo invitando a los bailadores y al publico a que se preparen que en breve empieza el baile, resumire la proza que toca al libitum el dolçainer amb el tabalet, y canta asi.
Les xiquetes del Raval bam a eixir a ballar.
Encara que sámcabote l´álcalde el jutge i els municipals.
Les xiquetes del meu poble bam a eixir a ballar.
Guillermo Camarelles Diana