Vistas de página en total

sábado, 11 de agosto de 2007

Andanzas y recuerdos Cantaors i Dolçainers de Faura

Algunas fotos ("Clik" en la imagen para agrandar)





Guillermo con su hijo y otros musicos en la Baixa de San Roc (Estivella) Verano del 2007








" Grup de Cantaors d´Albaes i Dolçainers de Faura any 1981 "


Cantaors. Concha de Petrés i L´Xiquet de Faura ( Pascual ).
Versaors, Jeremies.
Dolçainers; Pepe Palau, Victor Zacarez i Guillermo el Dolçainer.
Tabaleters, Paco Gimenez, Daniel i Toni Martinez.










Tocant Marxa Mora.

Guillermo Camarelles Diana en la Baixa de Benifairo de Les Valls.

LO PREGONER DE LA FIRA DE NADAL DE FAURA, LLibre amb Pregóns., Partitures per a dolçaina i lletres d´albaes








Introit, pórtic o quasi una justificació


Quan F. Guillermo Camarelles Diana, el dolsainer de la Vall de Segó ém va oferir col-laborar amb ell en una nova obra musical basada en eixe xicotet vall en forma de pany que de castell a castell, el de Sagunt i el d´Almenara, mira al mar confonent-se ei verd sucós dels tarongers amb el blau dei Mediterrani, és ni més ni menys que la Vall de Segó.
Com podria negar-me a tal petició, si F. Guillermo Camarelles i jo, nascuts en este frondós i xicotet vall que guarda entre les seues parets i racons, per a l´autor d´estes línies, tants i tants bons records d´una infància feliç passada en estos pobles, entre les seues gents , ens unix uns vincles d´amistat, de paisanatge de molts, molts anys.
El problema que se´m va plantejar, davant de tamaña “oferta”, va ser el que no estiguera a l´altura del projecte, per les naturals limitacions humanes i de preparació, ja que elaborar, millor dit, col-laborar en ei naixement d´una nova obra musical basada o situada la seua història en La Vall de Segó i adaptada ni mes ni menys que per a la dolçaina i el tabal, resultava tasca quasi impensable. Encara sort que el meu amic Guillermo Camarelles és un consagrat mestre de la dolçaina, que a situat a este humil instrument musical, tan popular en terres valencianes, en un alt escó de l´art i elevar-lo a la categoría de concert.
Es en definitiva, per a l´autor d´estes pobres i pricipitades linies, un honor de luxe treballar , braç a braç amb este músic i compositor nascut a Faura, al si d´una familia de no pocs músics i compositors, i ser testimoni d´excepció de la seua trajectòria artística.
Guillermo Camarelles, el dolçainer de La Vall de Segó, ha sabut, de forma autodidacta, convertir l´art musical en el seu principale estímul de vida, sent autor d´innumerables treballs, composicions, adaptacions, etc., a banda de ser el mestre de gran nombre de dolçainers de molts dels nostres pobles i ciutats.
Aquesta obra, “Lo Pregoner de la Fira de Nadal”, està basada en una etapa de la història del regne de València , de l´edat mitjana, en aquells dies en què era fàcil detectar la presència dels senyors feudals per estes terres del hui Camp de Morvedre i en el passat, precisament en el temps quan se situa l´acció d´esta història, Terme General de Morvedre, perquè des de sempre La Vall de Segó, o millor, La Vall de Sagunt, ha pertangut als seyors feudals del Morvedre medieval. Hui encara es conserven, encara que en ruïnes, alguns palaus i casasses de families com els Vives de Cañamas,els Musoles, els Villarrasa, els Ruiç de Corella, entre altres, com mostra patent d´un passat senyorial que servix d´escusa perquè els autors d´este treball es recreen i ofrenen un nou treball musical i al mateix temps teatral, que esperen siga del total grat dels seus espectadors. Eixe és el fi que perseguixen i de pas “pregonar”una vegada més, la seua intima vinculació a eixes terres, a eixe vall que és, a la fi, l´origen dels seus autors, La Vall de Segó.

Emilio Llueca i Ubeda
Cronista Oficial de Quart de les Valls
la Vila de Benavites i Quartell





PRESENTACIÓ


Del text que motiva este Pregoner de la Fira de Nadal
Primer Diumenge de desembre, en el poble de Faura, des de temps Antics escelebra una preparació i anunciació als Nadals de cada any en una fira que no falta res, o con els seues participants saborexens i fant acopio pera els Nadals de maçapants, dátils i tornos, i joguets per als menuts.

No mos faltara el Pregó anunciant el dia de la vespra, de lo que al santdema ens trovarme al despertar-se, primer Diumenge de Desembre, dins del recinte de la Fira i com no, acompanyaren el Pregó encapsap per lo Pregoner, Nanos i Gegants i la música
d´animacio de carrer, feta per a l´ocasió.
De tocata en tocata tindrem un Pregó, i al finalitzar, es fará lluita d´espases per a l´ocasió.

Este Pregoner de Fira de Nadal esta dedicat com homenatge a la música popular i al meú Mestre En Eliseo Ribelles Garcés per la
Segua llavor de reselca e investigació de les postres cançons populars. Grácies als seus treballs, podem tindre música per a concert tots els Dolçainers y amants de les nostres tradicións




Albades per a la fira de Nadal

1ª.- Alba.
Al so del tabal i dolçaina,
i al cant dels cantaors,
esta nit farem albades.
Per armar gran guilindaina,
han trobat lo Pregoner,
de la fira de Nadal.

2ona.- Alba
Des de Faura a Benifairó,
i de Benifairó a Quartell,
i de Quart a Benavites.
Formen la Vall de Segó,
on la terra es fecunda,
iel seu fruit naix orgullós.

3ª.- Alba.
La dona del dolçainer,
viu més feliç que ninguna,
viu més feliç que ninguna.
Perque dos dolçaines te,
i altres no-n tenen ni una,
i altres no-n tenen ni una.

4ª.- Alba.
Entre el poble i la muntanya te
Faura la seua ermita,
te Faura la seua ermita.
En el Millor punt d’ Espanya,
te la patrona este poble,
Santa Barbera Bendita.

5ª.- Alba.
Benifairó tabalers i a
Sagunt bons ballaors,
per a cantaors Canet.
En Faura bons versaorsi
tambe bons dolçainers,
i tambe bons dolçainers.



6ª.- Alba.
La dona com lo tabal,

es prepara com el parche,

es prepara com el parche.

I despres sona mijor,

arribanta lo mes alt ,

a plaer i ad libitum.



7ª.- Alba.
Demà en la fira de Faura,

no ens faltaran castanyes,

arrop mel i tallaetes.

Castanyes torraes i calentes,

formagets de Benavites,

arrop mel i tallaetes.



8 ava. Alba.
Ací tenim a Guillermo,

que ve a tocar-vos albadesque

ve a tocar-vos albades.

Es Guillermo el Dolçainer,

que per donar-vos plaer,

te les galtes destemplaes.



9.- Alba.

Per a tocar en fira de Faura,

Ja tinc els morros unflats,

i un poquet cara de vaina

I tocant bon repertoria

Guillermo el Dolçainer,

no ni ha qui le guanye.
Albaes dedicaes amb molt de cariny al meü poble.
Guillermo Camarelles Dina






































-------------------PREGÓ------------------












































































Santa Cecilia del Grau Marcha Mora Guillermo Camarelles





























































Santa Cecilia marcha mora No es un nombre moro, pero si el de la patrona de todos los músicos. Del Grau...Sí es un referente de los moros, pues por allí entraban y por allí salían de nuestras ciudades y villas, marineras y bien haciendo negocios, enriqueciendo nuestra cultura,vida social y costumbres, fundiéndose la mayoría de veces como habitantes de hecho y nativos de la zona. Para dulzainas y Banda.. No pretendiendo que la interpretación sea difícil para la Dulzaina con la Banda, se crea dentro de la marcha mora , una molla de la madera que sera interpretada por varios dulzaineros. Comienza con un solo atrevido de la dulzaina, invitando a la Banda a que se funda y ande con ella, haciendo juntos un homenaje a Santa Cecilia y como a la fiesta de Moros y Cristianos.