Vistas de página en total

sábado, 27 de diciembre de 2008

Editorial Pilesmusic distribuidora del CD de Nadales Tradicionals

La Editorial Pilesmusic es la distribuidora oficial del CD de "Nadales Tradicionals Amb Tablet I Dolçaina" aqui les dejamos la dirección para poder realizar la compra On Line o bien realizar sus pedídos.
asi mismo en esta editorial podeis adquirir algúnos de los libros publicados también por Guillermo Camarelles Diana.

acceda aquí a Pilesmusic



Datos de Pilesmusic:











jueves, 25 de diciembre de 2008

# Villancicos de dulzainas con oboe barroco Mp3 de Guillermo Camarelles














Guillermo Camarelles Diana Os desea unas buenas fiestas de Navidad, y os presenta una recogida de ficheros en Mp3 sacados de su nuevo CD conVillancicos Tradicionales para dúos de dulzaina, tarota y oboe barroco" Nadales Tradicionals amb tabalet i dolçaina "

CD amb 15 Nadales Tradicionals amb tabalet i dolçaina,Guillermo Camarelles Diana

Valencia 24 de Diciembre de 2008.
El Periódico Levante Publica el lanzamiento del CD de Guillermo Camarelles Diana con 15 Villancicos Tradicionales con sabor Valenciano, así mismo este Sábado 27 de Dic./08 se podrán escuchar en Radio Nou 102.2 FM algunas de estas canciones a partir de las 11:30 de la mañana a cargo del grupo de Guillermo el Dolçainer. Sus componentes en la audición en directo serán, Dulzaina en Fa Guillermo Camarelles,Oboe barroco Juan Antonio Gamón,Tarota Celso Barbera,Tabalet Vicente Peruxo,Bombo Guillermo Camarelles(hijo),Cascaveles Almudena Camarelles (hija)Cascaveles simples Ricardo Cervera,Pandereta Marcelo Gamón.

sábado, 20 de diciembre de 2008

Nuevo CD con Villancicos Valencianos para Tarota-Dulzaina-Tabalet y Bombo

Nou CD con Villancicos Valencianos " Nadales Tradicionals amb Tabalet i Dolçaina"
Holas a tod@s hoy presento en mi blog el nuevo trabajo que me ha estado ocupando estos últimos meses, con una tria de los villancicos valencianos más tradicionales que se pueden adaptar perfectamente a la tarota por su escasa tesitura una octava y para la antigua dulzaina valenciana en tono de Fa, desde aquí tengo que darle el merecimiento que se merece a mi paisano de Faura en Juan Antonio Gamón por haber colaborado en las segundas voces con su oboe barroco, que practica mente esta con las mismas condiciones de dificultades y tesitura que la tarota en Do, y aún más cuando hay que conseguir sacar la melodía con alteraciones como puede ser el sol# el sib y cuando hay que realizar la tranquilla del Fa natural, pues aunque solo entrenamos 30 minutos ha salido una buena grabación, también las doy a mi buen amigo tabaletero Vicente Peruxo por su buen tocar en los instrumentos tradicionales navideños como son; cascaveles-pandereta-caña y campana y un 10 por su buen toque con el tabalet, y como no al Ingeniero de Sonido Don Julio Valdeolmillos, también a mi maestro Don Eliseo Ribelles Garcés como hometnage por su buena aportación en la adaptación para tarota y dulzaina de la Jota Corrida La Arenilla de Faura, más los dos villancicos a dúo para dos dulzainas en este caso gravados en dulzaina en tono de Sol .
También a mi amigo maestro musical y compositor Don Josep Miquel Martinez y a todos los que nos han apoyado en la grabación y especialmente al maestro de ceremonia en la presentación del CD que lo presento este lunes día 15 de Diciembre de 13 horas a 14 horas y ha estado toda la semana poniéndose dos villancicos en La radio por el Decano de la radio en España Don Enrique Gines en La 97.7 programa Discomoder, programa en antena sin interrumpir 47 años desde 1961 al 2008, con lo cual lo ha puesto en antena hay que decir que este estilo de composición he interpretación hasta hoy no se había hecho aquí en la Comunidad Valenciana .
Tengo que decir que para mi ha sido un gran premio y me ilusiona ver que este repertorio tenga la divulgación que se merece para la nuestra música y tradiciones, en definitiva que la mejor receta par la música tradicional es el apoyo de todos.

Guillermo Camarelles Diana.

sábado, 13 de diciembre de 2008

LLETRES DE ALBAES PER A NADAL,

" ALBAES PER A NADAL".

LLetres per a ser cantaes, axi vos dedique unes cuantes per a que tingau bon comboi estos Nadals.

1.- Vers, El xiquet de la Mare.
Aquesta nit fa bona nit, i demà fara bon sol, i dema fara bon sol.
Que ha de naicer un xiquet, que serà el nostre consol, que sera el nostre consol.

2.-Vers, El naixement.
Nazque pobrè amb fret, noguetet i sense roba, noguetet i sense roba.
Sols li donaven calor,l´alient dels seus pares, tan-me lo bou i la burra.

3.-Vers, El pesebre.
El pesebre ahon nazque, el xiquet de la Mare, el xiquet de la Mare.
Per a tindre la dresera, un Angel ´l il-luminava, com a sol i lluna clara, com a sol i lluna clara.

4.- Vers, Sopetes per al Infant.
Sopetes li feren al Xiquet, no se les buigue mentjar, no se les buigue mentjar.
Com estaven calentetes, se les mentja Sant Josep, com estaven calentetes se les mentja Sant Josep.

5.- Vers, Les fadrines.
Tres dies abans de Nada, s´afeitaven tres fadrines, s´afeitaven tres fadrines.
En navaises de barber, per a ferse les galtes fines, per a ferse les galtes fines.

6.- Vers, Els Reixos Mags.
Tres Rixos Mags vingueren, guiats per una estrala, guiats per una estrala.
En vusca del Xiquet Jesús,que nazque en Nitbona, la Nit de Nadal.

7.- Vers. Per acabar.
I ara per acabar, disfruteu de bones Pascues,aquestos dies de Nadal, aquestes dies de Nadal.
Prepareu bones estrenes, torróns i mazapàns, qué mos anem anar.

Espere que aquestos càntics en lletres d´Albaes vos arrribe a l´oit i lo cor de la celebració de Nadal i done força a l´esperit de la nostra cultura musical.

Guillermo Camarelles Diana.

sábado, 29 de noviembre de 2008

Ball de plaça de Faura, video i partitura en lletra

Partitura del Ball de plaça de Faura per a dos dolçaines arranjament i harmonització del mestre i compositor de Faura. En Eliseo Ribelles Garcés publicat en el llibre Cançoner de dolçaina: Guillermo el Dolçainer Cançoner Popular de les Valls Camp de Morvedre. Editat per Caixa de Ahorros de Sagunto any 1989.


" Ball de Plaça de Faura".



Tex, música i tradició quasi oblida i escalda en el corresponent al costum que tènia el poble de Faura de ballar i cantar el seu ball de plaça, en les seües festes majors i aconteciments més revelants. El seu exquema musical aquesta ben diferenciat en quatre parts.




1.- La Crida.

Com a ritual et la segua intruducció per a escomenzar, lenta i magestuosa amb la cobla que canta la veu de la dolçaina i els participants.



Cobla de La Crida.

Les xiquetes del meu poble van aexir a ballar.

Encara que s´enpenye l´álcalde, jutge i municipals.

Les xiquetes del meu poble van aexir a ballar.




2.- La Dansa.

Et la melodia en un aire pausat i senyorial, ahon s´excevicent els balladors, al final de la dansa s´enllasa amb quatre compasos de ritme de tabal per a seguir amb la Xota.




3.- La Xota.

Musiqua amb molta plasticitat i poder interpretatiu per part del dolçainer i destresa dels balladors, aexi quant es remata la xota torna a excivirse el tabalet amb quatre compaseos mes de ritme a fi de que els balladors i el dolçainer agarrent forses per a la correguda Arenilla.




4.- L´ Arenilla.

Com apoteosi final del Ball de Plaça l´Arenilla, melodia de moviment viu amb un aire de xota correguda, ahon es torna a vore la destresa dels balladors, genuidament l´Arenilla de Faura t´un sabor de canço de boda en el seu tex, dedicat a la preparació dels esposalles i per a cantar-la se ha dessarollat et molvo de t´has casat t´has cagat.



Cobla de L´Arenilla.

Caguera de bou la novia va a misa.

Caguera de bou no porta camisa.

Caguera de bou si en porta o no en porta.

Caguera de bou a tu res t´importa.





Guillermo Camarelles Diana.

Video del Ball de plaça de Faura any 1989. En la presentació del llibre Cançoner de dolçaina de tocates tradicionals de les Valls i Camp de Morvedre, lloc saló de Actes del ajuntament de Faura.

viernes, 28 de noviembre de 2008

El Bou Ibéric de Sagunt. El toro Ibérico de Sagunto per Guillermo Camarelles Diana


P
   Paratge del poblat iber del Bou Ibèric de Sagunt ( Rajolar de Camarelles ) a 1300 m, de Faura.

 Breu història del Bou Ibèric de Sagunt. 

Trobat en l'any 1930 en el sequer destinat per a fer rajoles, de la fàbrica de Rajoles i Teules Camarelles, propietat de Francisco Camarelles Gómez empresari de Faura, en aquesta època encara no s'havia mecanitzat la fabrica lo qual és fabricaven les rajoles i teules a mà, i per a no deixar fora de la memòria d'aquest fet tan emblemàtic e històric de les vivències viscudes, faré un xicotet resumén.

En esta data 1930 els treballadors del Rajolar de Camarelles, feent tots els treballs manualment i per l'estració de terra les mans a pic i pala fent sanses no mol profundes les quals voltejaven en l'ajuda de una corda grossa i llarga, i una vega volteja per anar destorronanla el trenca terrosos i el pic, com la terra era prou rotja i greixosa venia molt bé per fer les rajoles de fang, tanme -se baixava terra més argilosa de la Mina , la qual està al costat de la Pedrera de Faura, d'ahon s´extraia quasi tota la producció de pedra per a fer els apoquinats per a les aceres i pedra per a les cases nobles de la Vall de Segó.

Com anècdota diré que en companyia del Bou Ibèric Saguntí, tan-me s'encontraren quasi a flor de terra utensilis de fang de ús en la vida quotidiana de l´època del Bou Ibèric segle IV de Crit, i que va ser un treballador de la fàbrica Tarin veí de Faura el que li trenca l'orella amb el pic creen-se que era un torros de terra.

El Bou Ibèric de Sagunt estigué prou de temps alojat en el Rajolar i com era un atractiu per la novetat del fet, i que soles està del poble 1300 metres, baixaven de Faura per a puxarli a cavall els fills més majorets del aguelo Francisco Camarelles i la colla d'amiguets i amiguetes, posteriorment el aguelo Camarelles ser va pujar a la casa del poble del carrer de València lloc als quatre cantons, ahon s'aloja en un pedestal en l'entra de casa, fins que vingué un carro tirat d'un cavall i per de palla acompanyant d´una parella de guàrdies civils per allotjarlo en el deposit municipal de restes arqueològiques que tenia Sagunt, doncs en eixa data no es disposava la ciutat de Sagunt de museu per a esposar les restes arqueològiques que disposava Sagunt.

Presumptament la residencia ibera del Bou Ibèric de Sagunt deure d´haver sigut un poblat santuari ibèric i poblat per natius ibers, antepassats del pobladors de les alqueries i pobles de l'Antiga Vall de Segó (Les Valls) com tan-me el primer poblat que niava en el Pic dels Cors i la cova de prou profunditat que nia al costat, no deixaré sense menció el temple de Bacó situat dalt de Quart darrere de la muntanya Frontera, dalt de la creu pinta, i espoliat les segues pedres per aprovexarles en la construcció d'algunes cases de la Vall de Segó i algunes pedres en l'estructura de la Torre de Benavites.

L´asentament del poblat del Bou Ibèric de Sagunt dona a pensar que fora destruït per les primeres legions romanes o per Anníbal en la seua conquesta a Sagunt, i posteriorment espoliat per a fer els primers pobles i alqueries de l'Antiga Vall de Segó. Ja dins del Rajolar a la part del fumeral a la part de les casetes que disposava la fabrica per a vivenda dels treballadors s'troba una bona recollida d'objectes quotidians i domèstics, com cazoletes, quinqués, tinajes i platerets. Espere haver aportat una història fresca a allò que se coneix asta ara de l'història del Bou Ibèric de Sagunt.
Guillermo Camarelles Diana nét del aguelo Camarelles.


sábado, 15 de noviembre de 2008

"La Dolçaina és Folklore".Agustin Pascual, poesia a Guillermo Camarelles

"LA DOLÇAINA ÉS FOLKLORE".
Si és folklore la dolçaina, per qué la tenim ablidà, si és millor cada vegà i lo antic, fa recordar igual que instrument de corda.

És alegre,xicoteta i xillona i cada vegà més mona, si el que la sona, la sona,la sona en harmonia, bon senyal quan ella sona, quan fa el pasacarrer; és el dia de la festa quan passa el dolçainer.
¡Tu crida´m coseta fina, crida´m, crida´m a la matinada, que jo et vull escoltar i acaricia el meu oït, pues res m´ha de costar lo poquet que jo t´he dit que tu tens un bon crit per a poder-me despertar.

¡ Al passar per la finestra, quan tu vas a repregar els clavaris en la festa, en tota la Vall de Segó a l´igual que en el pregó no se li deu d´oblidar i no deixar- la per banda, que el primer sempre és el tabal i la dolçaina, i no ho vejau al revés mireu lo pobret que éssi falta alguna vegà que ni és festa ni és res.

És com la llum apagada faltant-li aire al carrer que el que adorna la festa sempre és el dolçainer, en el crit de la dolçaina quan passa la processó a l´igual que en el pregó, a un xiquet se sent que xilla.

¡ És el de la Vall de Segó ¡.
¡ És Guillermo el que la toca ¡ pues mira si ho sabré jo.

Canet d´Emberenguer 12 de Juliol de 1985.
Agustin Pascual

sábado, 8 de noviembre de 2008

Manifestación de Agricultores y Ganaderos en Madrid




" Manifestación en Madrid, 19 de Junio 2008".
En apoyo a la protesta de los 20000, Agricultores y Ganaderos que acudierón de toda España a la Manifestación los dulzaineros de Faura ( Camp de Morvedre ), colaboramos abriendo paso en la cabezera de la Manifestación, que la Organización Agraria- AVA-ASAJA comvocó el pasado 19 de Junio, para exigir precios justos de sus productos y denunciar los abusos de los intermediarios, y lo más grave el precio abusivo del gasoleo. La protesta transcurrió pasifica y con buen ambiente festivo, repartiendose productos del campo como protesta por los precios bajos, que percibe el agricultor y el ganadero, y lo consecuente que nos toca pagar por ellos los pasivos consumidores, las coplas en forma de estrevillo más cantadas y oidas contra la crisis fuerón.
1.- Copla, Si esto no se arregla, guerra, guerra, guerra.
2.- Copla, Si esto no se apaña, caña, caña. caña.
3.- Copla, Ya no podemos seguir tirando del carro.
Esperemos que nuestros politicos no sean mustios ni languidos.
Guillermo Camarelles Diana.


domingo, 2 de noviembre de 2008

HERMANO NÓMADA


" Hermano Nómada".
Con la denominación de Hermandad de Veteranos de Tropas Nómadas del Sáhara, se define nuestro fin de mantener y estimular la relación de amistad y compañerismo entre los antiguos componentes de las extintas unidades nomadas del Sáhara, familiares, amigos y otros colaboradores y con ello, formentar, al maximo el mutuo apoyo y afecto entre sus miembros y esencialmente abrazar y difundir el espiritu tradicional del ejercito español y exaltat y proyectar el amor a la Patria y la defensa de su indisuluble unidad.
Hermano Nómada, ejemplo de hermandad, y de gran familia española.
Don Francisco Javier López Fernandez.
" Hermano Nómada".
Vals dedicado a mis compañeros Nómadas.
Como bien ha definido el buen hermano nómada Francisco Javier López Fernández en la presentación de mi canción, Hermano Nómada se definen todos los miembros de la Asociación de Veteranos de Tropas Nómadas del Sáhara, amigos y familiares. Esta joven pero añeja Hermandad fue fundada en 1997 y entre las muchas actividades que realiza durante todo el año, cabe resaltar la infinidad de conferencias sobre el conocimiento de la Historia y Geografia de la antigua provincia Española, también destacare que desde 1998 se viene publicando la revista de la Hermanda. La Jabar del Nómada, con infinidad de trabajos culturales y tradicionales, como articulos sobre las vivencias personales y eventos pasados en el periodo que estuvimos defendiendo y apoyando a nuestros hermanos Nómadas Saharaguis.
La Hermandad de Veteranos de Tropas Nómadas del Sáhara, esta representada en todo el territoio español con 12 delegaciones.
1.- Región Centro.
2.- Región Sur-Oeste.
3.- Región Sur-Este.
4.- Región Levante.
5.- Región Nor-Este.
6.- RegiónNorte.
7.- Región Poniente.
8.- Tenerife.
9.- Región Las Palmas.
10.- Región Ceuta.
11.- Región Melilla.
12.- Región Baleares.
Y como miembro que soy de esta memorable Hermandad dedico esta pieza musical con aire de vals, para todos mis compañeros Nómadas y para el pueblo auténticos hermanos nómadas del Sáhara y dueños de su territorio que un dia fue territorio Español.
Guillermo Camarelles Diana.

domingo, 26 de octubre de 2008

Videos Albaes en Petrés, grup Cant D´Albaes Guillermo el Dolçainer any 2008


ver video nº 2 Grup Cant D´Albaes Guillermo el Dolçainer<-------Clik aqui

ver video nº 3 Grup Cant D´Albaes Guillermo el Dolçainer<-------Clik aqui

"Videos Nit D´Albaes de Petrés, Agost 2008."

Video de dolçaina TOCATA DE VILLAGORDO versió de Guillermo Camarelles

Partitura de la Tocata de Villagordo, para dos dulzainas, tabal y bombo" Video de laTocata de Villagordo".
Es un plemi per a tots quant podem escoltar fent música la dolçaina, i vore que encara fa més festa si la dolçaina toca a dos veus.

miércoles, 22 de octubre de 2008

La Murga del Treballador Canço de Festa





"La Murga del traballador"
Canço tradicional de juerga.

1.- LLetra.
El dillunt volen fer festa, el dimart pa treballar.
El dimecres panar al cine, i el dijots pa festejar.
El divendres traure contes, el disapte pa cobrar.
I el diumentge com es festa, no mos deixent treballar.

2.- LLetra.Una aguela més que aguela, més aguela que una Garsa.
Tenia les ungles rotges, de rascar-se la tomata.
Una aguela més que aguela, ja no podia pisar.
Se li revenda la bufa, i rega el baxocar.

Murga del treballador.
Es un tema amb clars arrels de la música festera valenciana, en homenatge a la dolçaina, el compositor D. Eliseo Ribelles Garcès incorpora partitures per a dos dolçaines en forma de dúos i tríos al "Cançoner de dolçaina II Part Cançoner Popular de les Valls, Guillermo el Dolçainer."Depòsit Legal V- 4728- 1994, i editat per Caixa Sagunt ( BANCAIXA ) 1000 ejemplars
Repertori publicat en el Cançoner 87 partitures per a dúos de dolçaina.
9- Dianes, 12- Processóns, 4- Havaneres, 5 -Valsos, 4 -Jotes, 6 -Sinfonies, 3- Danses, 10- Polques, 13- Tocates festives, 13 - Passacarrers, 1- Rapsodia, 6- Balls de Plaça, 1- Cant de Albaes, amb un xicotet recull de LLetres de Albaes.

Guillermo Camarelles Diana.

viernes, 10 de octubre de 2008

Cançó dels Borratxos, partitures per a Gralla i Dolçaina



"Canço dels Borratxos"
Es un tipic poupurri de les dues cançóns de taverna i juerga valencianes de; Posa`m Vi, i No volen Cap, una bonica canço valenciana de carrer i de juerga.

LLetra de la Canço dels Borratxos.

1.- Vers.
Què borratxera, què borratxera.
Tota la culpa la tavernera.
Què borratxera, què borratxera.
Tota la culpa la tavernera.

2.- Vers.
No volem cap que no estiga borratxo.
No volen cap que no estiga bufat.
No volem cap que no estiga borratxo.
No bolem cap que no estiga bufat.
Volem, volem, que estiguen tots borratxos.
Volem, volem, que estiguen tots bufats.
Volem, volem que estiguen tots borratxos.
Volem, volem, que estiguen tots bufats.

3.- Vers.
Eh si som de la població, som els més borratxos de tot Castelló.
I si s´emborratxem ès per compromìs.
La nostra medicina sempre ès el vi.

4.- Vers.
Tots junt, tots junts, tots junts.
La quadrilla del borratxos.
Tots junts, tots junts, tots junts.
La quadrilla dels bufats.
Tots junts, tots junt, tots junts.
La quadrilla del borratxos.
Tots junts, tots junts, tots junts.
La quadrilla dels bufats.

5.- Vers.
M
ai beurem, mai beurem, mai beurem.
Posam vi, posam vi iaiguardent.
Ien cara que mos despatxen no mon anirem.
No mon anirem.
Posam vi, posam vi, posam vi.
Mai beurem, mai beurem, mai beurem.
Ien cara que mos despatxen no mon anirem.
No mon anirem.

Espere vos agrade tocar-la i cantar-la.
Guillermo Camarelles Diana.

jueves, 9 de octubre de 2008

Partitura "Danza de la muerte"

" Danza de la Muerte." ( Branduardi ).

Como músico me veo en el deber moral de defender la autoria de las melódias tradicionales, en esta ocasión os expongo este bonito tema tradicional y popular el cual respeto y me atrebo a hacer una versión para dos dulzainas.

Danza medieval ( siglo VX ) danza expresiva a traves del movimiento circular, la figura principal es la muerte vestida toda de negro con velo sosteniendo la hoz.

La versión mas que se conoce es la de Angelo Branduardi, músico de la música Italiana Folk.

Letra de Branduardi.

Yo soy la muerte y llevo corona.
Y yo de todos soy señora y patrona.
Yo tan fuerte,tan cruel, tan impávida y tan dura.
Que no tengo ni compasión ni cura.
Yo soy la muerte y llevo corona.
Y delante de mi sombra todos bajan la cabeza.
Y marchan a mi paso y por mi senda.
Tú eres la invitada de honor.
Del baile que bailamos.
Deja tu hoz y gira vuelta a vuelta.
Danzandos con vosotros te espera y derrota.
La muerte morirá con una nota.

miércoles, 8 de octubre de 2008

"Grallers La Tarota de Salou" Partitura per a Gralla




BIOGRAFÍA de Grallers La Tarota de Salou"

Son una explendida formació de tres gralles i un timbal, se forma a finals de 1988 en la capital de la costa Daurada, seguim sent els pregoners de l´instrument a Salou.

La percussió esta deritxida per l´timbaler; Carles Enfedaque i Novell, i la gralla la fant sonar en bon estil i formació el grallers; Indaleci Solas Moreno, David Soley Prieto i Jordi Enfedaque i Novell. Entre les activitats més revelants desde la seua creació, els Grallers La Tarota de Salou,han tíngut vocació de Pregoners de les músiques i tradicións Catalanes, sempre al voltant de la divulgació i la millora del instrument i la seua música grallera.

Este any 2008 han finalitzat i portat a bon port el seu 3r Concurs de Composició per a gralles seques Vila de Salou. Superant les millores expectatives i reconeixement, amb molt bona salut per a seguir creant molts més concursos al voltant de la cultura i tradicio musical de l´ instrument.

I com motivació per a recolzar a esta jove i bent forma formació grallera, els dedique esta breu composició amb ritme mediterrani de Cabalgada amb el nom géneric per a tots ells " Grallers La Tarota de Salou.

Guillermo Camarelles Diana.

domingo, 5 de octubre de 2008

Biografía de Dulzaineros Calamus, Pasacalle para tres dulzainas




"Biografía de los Dulzaineros Calamus".

Grup de dulzaina Castellana, nascut a Vilanova i la Geltrú l´any 1997. En l´actualitat acompanyen amb la seua música al Grup de Jotas del Centro Castellano Leonés de Tarragona, als Gegants d´Olivella i a la Mufassa " la Presumida" de Vilanova i la Geltrú. Desde fa ja alguns anys participen tan-me a la Festa Major de les Roquetes en la cual acompanyen als gegant, tan-me al Ball de Cintes, Ball de Bastons i Ball de Cercolets.

En les segues activitats se apunten aun " Borbadeo" se desplasen a tocar a qualsevol lloc que ens criden, perque lo que mes ens agrada és tocar. Este any amb motiu del seu desè aniversari, el grup de dulzaineros Calamus han celebrat diferent activitat per la segua ciutat Vilanova i la Geltrú.

El Grup de dolçainers Calamus está format per:

Dos tamborís; Gonzalo i Victor, i cinc dulzaineros; Esteban, Poli, Morales, Ainhoa i Jordi.
I com a bona celebració i comboi per a tots ells els dedique este pasacarrer per a tres dolçaines, amb tamborí i bombet, per acabar expressare la meua satisfacció per la seua celebració i que faxent molt més.

Guillermo Camarelles Diana.

miércoles, 1 de octubre de 2008

Canço "Joc del burro de Quartell"




LLetra, de la Canço .
"Joc del burro de Quartell " ( Les Valls ) València.


Una dona que-es al burro molt aficionà.
L`altra nit dormint en l´home, se possa -ensomiar.
Cre-ient que juant, estava se posa a parlar.

I al seu marit li dia, ara tu la polla, te toca posar.
Si el joc son bastos, burro te fas.
Jo d`este palo a garre el as.

I la mala puta ( PESA ) ho feu tant al viu.
Que ensomniant el basto.
Li agarra el piu ( DIT ).









LLetra de Albaes.
1ª-. "Joc del burro de Quartell".
A les dones que juguen al burro.
Totes comboiaes venem.
Totes comboiaes venem.
Se presenten al joc.
Ben mudaes i arreglades.
Ben mudaes i arreglades.
Guillermo Camarelles Diana

miércoles, 17 de septiembre de 2008

Biografía del músico percusionista" Juan Garcés Cebrian






" Biografía de un músico percusionista".
D. Juan Garcés Cebrian.
Nació el 7 de Junio de 1930 en Faura,(Valencia),siendo sus padres también de Faura, Vicente Garcés y Josefa Cebrian, ellos fueron los que le despertarón su vocación y esa ilusión a la música, ya qué ellos eran unos aficionados de primera linia y promotores de qué recibiese su formación musical en su pueblo natal, Faura.
Como dato revelante de su fecha de nacimiento fue también la fecha de 1930, cuando se fundierón las dos bandas de música qué tenia Faura en una sola banda afín de unir las fuerzas artiísticas de las dos formaciones musicales, La Antigua de Faura y Juventud Musical, pasando a llamarse la actual Sociedad Juventud Musical de Faura.
Juan Garcés debuto con su banda a la edad de los 15 años y lo hizo en las fiestas de Canet de Berenguer, el 7 de Septiembre de 1945.
Como brillante músico en la percusión, destaco con su maestría en los platillos y bombo, destacare los directores qué en su juventud y madurez, en la Sociedad Juventud Musical de Faura les ha pretado su maestría bajo sus batutas.
Directores Titulares de la Banda de Música de Faura.
D.José Antonio Gimeno, de 1942 a 1948.
D. Manuel Muñoz (hijo), de 1949 a 1951.
D. Juan Bañon, de 1951 a 1952.
D. Vicente Redondo, de 1952 a 1953.
D. Victoriano Bel Castell, de 1955 a 1958.
D. Vicente Marti Feltrer, de 1959 a 1968.
D. Miguel La fuente, de 1968 a 1970.
D. Juan Torregrosa Sevilla, de 1971 a 1973.
D. Eliseo Ribelles Garcés, de 1973 a 1974.
D. Juan Garcés Queralt, de 1974 a 1975.
D. Enrique Andréu Romero, de 1975 a 1978.
D. Francisco Alegre Torrijo, de 1978 a 1993.
D. Ramón Herrero García, de 1995 a 1997.
Juan Garcés Cebrian, fue el primer Conseje que tubo la Sociedad, en su actual cede social inagurada el 1 de Enero de 1966.
D. Juan Garcés Cebrian, ha sido nombrado en varias ocasiones fallero de honor, en el año 1985, la Falla Jacinto Labarla y Manuel Simo de Valencia, lo nombro faller d´honor. También en el año 1990, la Falla Camí Barcelona- Travessía i Cami Moncà de Valencia, lo jizoFaller d´Honor de su falla.
Destacare también ha representado a la banda de su pueblo Faura, como Ajustador de ella durante 18 años.
Y tuvo el privilegio de ser Presidente de su banda en el periodo 1978, y bajo su presidencia celebrar los actos del Primer Centenario de la Banda de Música de la Sociedad Juventud Musical de Faura año 1878 a 1978.
Aparte de colaborador con su banda, Juan Garcés fue promotor de la Charanga del tío Favero de Faura, con la cual recorrió toda la Comunidad Valenciana y provincia de Teruel y Zaragoza.
Con motivo de la fecha de jubilación como músico en activo en su banda de toda la vida, en el año 1995, La Sociedad Juventud Musical de Faura, le hizo un buen y merecido homenaje, como reconocimiento a su incansable labor como músico, coincidiendo en sus bodad de Oro 50 años en activo.
Destacaremos en Agosto de 1980, el Eximo Ayuntamiento de Sagunto le hizo un homenaje como reconocimiento a su labor como Presidente de la Sociedad Juventud Musical de Faura, agradeciendo su colaboración y buenas relaciones con la banda Municipal Lira Saguntina.
En el año 2006 le dedique esta partitura de pasacalle, " El tío Favero de Faura" qué la presento acompañando su biografía y qué publique en el libro con temas para dulzainas y trombón, Callejero; Grau Mitjà Dúos i Tríos, Guillermo Camarelles Diana, publicado por la Editorial de música Piles (Valencia ).
Guillermo Camarelles Diana.



domingo, 24 de agosto de 2008

Mp3 y Partituras de Dianas para dulzaina, Guillermo Camarelles Diana













1ª- Diana, " Diana Dicastillo", una bonita diana del repertorio de los gaiteros de Estella diana arreglada y armonitzada para dulzaina valenciana, autor Eliseo Ribelles Garcés.
2on- Diana," Despertàt Carmin", Diana dedicada a la mare de Almudena Camarelles, autores Eliseo Ribelles Garcés y Guillermo Camarelles Diana.

3ª- Diana," Despertàt Victor",dedicada al amic dolçainer Victor Zacarez, autores Eliseo Ribelles Garcés y Guillermo Camarelles Diana.


4ª- Diana, "Despertà Antiga" bonita diana del viejo repertorio de los dulzaineros de Faura, tema armonizado por D. Eliseo Ribelles Garcés.



5ª- Diana, " Toni Matiner" dedicada al amigo y compañero tabaleter, autores Eliseo Ribelles Garcés y Guillermo Camarelles Diana.






6ª- Diana " Gabriel Matineja"dedicada al hermano Gagriel Camarelles, autors Eliseo Ribelles Garcés y Guillermo Camarelles Diana.
7ª- Diana " Siete Cabrillas"vieja diana huzada por mis antecesores en su repertorio, arreglo i armonitzación para dos dulzainas como repaso a la memoria espero la toqueis, Guillermo Camarelles Diana.
8ª Diana, " Diana nº 2 de Faura", Diana del viejo repertorio de los dulzaineros de Faura 4ª y 5ª generación, espero haber estado en su armonitzación a la altura de tan bien formados dulzaineros y muy buenos músicos. Guillermo Camarelles Diana.

La Diana es la música instrumental más utilizada para anuncíar el despertar del día de la fiesta, es por excelencía la Pregonera de los actos festivos que le precederán, como el pasacalles, revola la procesión y el baile o ronda tradicional con cantadores de coplas y dulzaineros y tamborileros que rematarán por la noche los actos festivos del dia de la fiesta. espero podais disfrutar de una diana en la calle o en la cama el dia de fiesta bien haciendo la despertá los dulzaineros, gaiteros, grallers.





Guillermo Camarelles Diana.





miércoles, 20 de agosto de 2008

"Partituras de Dianas para dulzainas y ritmos de percusión de Diana para Dulzaina, Caja, Tambor, Tabal y Tamboril"


1ª- Diana, Despierta niña despierta.
2on- Diana, Jugar i riure les Valls, Repertori de la sexta generació dolçainers de Faura.

3ª- Diana "Mª Carmen la de Muel"Dedicada a la dona del meu amic i graller En Jordi Serrano de Vilanova i la Geltru.
4ª-Diana "Ardoadean", un tema dels Gaiters de Estella ( Navarra ) Arranj, per a cuatre Dolçaines- Gralles i Gaites en la meua època de dolçainer novici.

Ritmes de vals per a tocar en les Dianes a les 7 de la matinada.





Reponiendo fuerzas los Cueters i els Dolçainer, Faura 16-8-2008
Antes de empezar la Despertà, 1ª Diana de la mañana, els cueters i dolçainers de Faura
Dolçainers de Faura en plena faena en la fiesta de Sant Roc de Faura, 16-8-2008

" Ritmos de percusión tipicos de Caja, tambor, tamboril ,bombo y tabalet."






Los diseños rítmicos más utizados desde antaño han sido en las Dianas, para las despertadas relajadas los ritmos ternarios a ritmo de vals corrido, combinadas con las músicas de Dianas con aire binario con ritmo vivo y alegre muy marcado en la acentuación y en los redobles del músico percusionista, bien baqueando con la caja, tambor, tamboril y tabal, con ritmo en el bombo de caracter militar ( izquierda-izquierda-izquierda-derecha-izquierda) .
Guillermo Camarelles Diana.