Vistas de página en total

miércoles, 27 de febrero de 2008

Cansó de la Falla, música mestre Miguel Asensi, lletra Maximiliano Thous


Cansó de la Falla, autor de la música el mestre Miguel Asensi , lletra de la cansó Maximiliano Thous i Orts.

Caballers, jo soc Pepico, i en el dia del meu sant m´ha gastat un duro i pico convidant i convidant.
I com veig que si hem descuide no me deixen ni un sisó, pa els que volem qu´els convide he inventat estacanço.

Estrebillo.
Calla,calla,calla, tu m´has pres per ninot de la falla i si te fàs càs es cosa segura que me cremaràs.

Jo pretenc a una Pepeta, i portant-me molt desent m, ha gastat una peseta en bunyols i hen aiguardent.
Però he vist que lin donaba la chiquilla a son cosí i quant ella me cridaba jo de llunt li dia així.

Estrebillo.

Calla, calla, calla, tu m´has pres per ninot de la falla i si te fàs càs es cosa segura que me cremarás.

viernes, 22 de febrero de 2008

Les Albaes el Cant Valencià d´ Estil :Albaes a la Falla Just Vilar Mercat del Cabanyal de València Guillermo Camarelles i Diana

" El Cant Valencià d´Estil Les Albaes".
"La Canta d´Albaes".

E
l Cant d´Albaes es una variant del Cant d´Estil Valencià i de les riberenques valencianes, xotes, fandangos i balls de plaça en les seues coples, en els vers s´aprecia l´antecedent i consecuent de dues parts melódiques cantaes en tres per tres, pregunta i resposta cantaes per dos cantaors home i dóna en la major de casos i per el recitaor o espieta de les coples.
El versaor, ell és l´encarregat d´anar component cuartes alusius i alagaors als personatges i llocs més revelants i emblematics del recorregut, tan-me als aficionats a la ronda de La Nit d´Albaes i Canta d´Albaes.
Les Albaes solen ser mort boniques quant son de pique entre els cantaors, quant esta la quadrilla al complet, dolçaina, tabalet, cantaors i versaor.

La dolçaina s´excivis amb una intrudussió com senyal d´arranq per al cant dels vers de l´Alba, i remata amb una resulosio melódica quant acaba el remat del solista cantaor, tothora la primera part de la lletra feta és per baix i la segona és per dalt.

LLetres d´Albaes a la meua falla Just Vilar Mercat del Cabanyal ( Valencia ).
1.- A la fallera major.


Eres orgull del Maritím, de la falla Just Vilar, Mercat del Cabanyal.
Eres fallera Major, eres dóna de valia, senyoreta Cristina.

2.- A la fallera major infantil.
Eres guapa i bonica, eres reina del casal, de la falla Just Vilar.
I lo hem lleve el barret, eres fallera Major, Carolina.

3.- Al president de la megua falla.
Jo brinde per Vicente, perque tinga un bon mandat, i diners ben gastats.
Sou tan gran com el qué res, per ser el nostre president, de la falla Just Vilar.

4.- Al presidet infantil.
A un falleret molt gentil, de la comissió infantil, hem Josep Hugo Sanjuan.
Molt ben fet i ben parit, eres l´orgull de la falla, i de la comissió infantil.

5.- A la lotera.
Per a repregar diners, és Lolín la lotera, la més important de la falla.
I per amgrandir la festa, de trons flors i música, farient falta més Lolíns.

6.- A la Geperudeta.

Som els vostres fills, els valencians, mos preguent amb complassancia.
Sos per bé portes corona, vos cantem amb allegria, Mare dels Desamparats.

7.- A Sant Josep.
Beneit Sant Josep, purificat i beneit, amb llum del Sant Esperit.
Per ser el Sant més gran, patró dels valencians, purifica les nostres falles.

8.- A la tesorera.
Eres guapa i fallera, eres dóna de valia, de la falla Just Vilar.
Mari Ampar la tesorera, fas qué hem llevem el sombrero, quant tú xafes el casal.

9.- A la secretaria.
A l´una del matí, jo et cante a Susana, jo et cante una Alba.
I per a cantar agust, te vullguera bore jo, vestideta de fallera.

10.- Vice- president.
És l´Alba un cant d´estil, que per les venes hem corre, que per les venes hem corre.
Eres l´orgull de la falla, Enric Díaz i Naranjo, faller entre fallers.

11.- A la secretaria.
No vull privaros de rés, i dire encara m´handredre, i dire enca m´andredre.
Qué Verónica Gutièrrez, es la vostra secretaria, ben feta i respeta.

12.- A la fallera més major.
Valenciana de sang valenta, és Pepita Beltran, fallera Major de la falla.
De la falla Just Vilar, Mercat del Cabanyal, eres cántic de la festa.

13.- Al yaio faller major.
D´arribar com els majors, han trobat Viçant Visiedo, l´optimisme de faller.
Sant Josep i l´aguelo, son els amos del casal, de la falla Just Vilar.

14.- Larrepregà Mercat del Cabanyal.
Per esta arrepregà sobirana, al Mercat del Cabanyal, de la falla Just Vilar.
LLicéncia han de donarmos, per donar la repregá, hem totes les paraetes.

15.- Falles del Maritím.
València bé s´engalana, i no vol quedarse hi ha soles, i no vol quedarse hi ha soles.
Sinse els pobles del Maritím, el Mercat del Cabanyal, i els seus fallers i artistes.

16.- Bar el tio Pep.
Estem fent estes Albaes, en tabal i dolçainer, Hem Guillermo Camarelles.
De casa el tio Pep, no se menexarem, si nos mos paga un trago.

17.- A la meua falla.
Repregá d´allegries, d´un any bén treballat, d´un any bén treballat.
Qué hem la festa Josefina, la megua falla Just Vilar, asclata amb soroll de festa.

18.- A Guillermo Camarelles.
Amb veu clara i natural, cantare un cant qués un clamor, a Guillermo Camarelles.
A Guillermo hem especial, per ser faller de honor, de la falla Just Vilar.

19.- Per acabar la canta d´Albaes.
LLara ya per acabar, vos dire amb allegria, vos dire amb allegria.
Per poder-vos dedicar, este bonic cantar, soü gent de categoria.

Guillermo Camarelles Diana

domingo, 17 de febrero de 2008

Francisco Magnieto Martin #Magnieto-Martí #Diana dedicada al mestre dolçainer Paco Magnieto Martín






Magnieto-Matí, diana dedica al meu amic de Castelló Francisco Magnieto Martín. Diana per al matí del arranq de la festa. I per a rematar la presentació artística d'un bon amic diré que és tot un honor haver-li composat aquesta modesta diana per a tres dolçaines seques, tabal i bombo amb un aire d alegría matinera per al millor amic dolçainer de tota la vida i un excel·lent solista quan hem tocat junts Magnieto-Martí, espere aquesta breu biografia de Francisco Magnieto Martín s'amplie cada any més a més Guillermo Camarelles i Diana


















"Biografía de un dolçainer".


Paco Magnieto
Va nàixer a Écija, Sevilla l´any 1957. S´inicia amb la dolçaina l´escola de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castellól´any 1981. L´anny 1986 deixa la Colla per a integrar-se en el Grup de Danses El Forcat on estarà al menys 10  anys. Aquest mateix anys de 1996 decideix fundar l´Agrupació Musical DIT juntament amb altres destacats dolçainer i percussionistes de Castelló, crea així un nou concepte d´interpretació en la dolçaina mai vist fins al moment en la ciutat de Castelló.
Al voltan dels 90 col.labora amb els grups de teatre amb Xarxa Teatre, Volantins i  Maskàra Teatre i col.laboracions amb bandes de Musica: Banda  Municipal de Castelló, Almassora, Betxí, Benicàssim,Atzeneta del Maestrat, Sant Joan de Moró, etc.
-Mestre de l´Escola de Benicàssim 88-89
-Mestre de l´Escola de Torreblamca 96-2000
-Mestre de l´Escola de Almassora  99-2001
-Professor de l´Escola de Betxí  en varies etapes fins al 2020 i mes tard Director de l´Escola Municipal de Castelló 2001-2005
-Guittarrista, dolçainer i fundador del  Grup d´Animació folk Sarau Folk
-Saxofonista i dolçainer de la Unió Musical del Grau
Ha realitzat algunes composicions per a dolçaina i percussió: Pasdobles, Marxes Mores, Polques, Processons, etc.
-Interpret habitual de la Baixà de Faura amb el seu amic i també compositor i dolçainer Guillermo Camarelles.

Castelló de la Plana 22-07- 2020

Magnieto-Matí, diana dedica al meu amic de Castelló Francisco Magnieto Martín. Diana per al matí del arranq de la festa. I per a rematar la presentació artística d'un bon amic diré que és tot un honor haver-li composat aquesta modesta diana per a tres dolçaines seques, tabal i bombo amb un aire d alegría matinera per al millor amic dolçainer de tota la vida i un excel·lent solista quan hem tocat junts Magnieto-Martí, espere aquesta breu biografia de Francisco Magnieto Martín s'amplie cada any més a més Guillermo Camarelles i Diana



Magnieto-Martín 1ª Dolçaina

Magnieto-Martín 2ª Dolçaina



Magnieto-Martín 3ª Dolçaina


Magnieto-Martín  percussió clásica


Magnieto-Martín  

miércoles, 13 de febrero de 2008

Habanera Clau de Mar Biografía dels grallers






Biografía dels grallers Clau de Mar

Com-a bons interprets i difusors de la música i tradicións del nostres instruments tradicionals, he tingut el gust de dedicar a este grup catala esta habanera Clau de Mar.

Clau de Mar és una formació musical ( tres gralles i un timbal ) que naix a principis de l´any 2000 en l´entorn de la música tradicional. Iniciats en el món de les gralles de la má de Grallers de l´Acord ham trovat i desenvolupat un estil propi que ens caracteritzi, buscant aquelles aportacións i infruències d´atres grups i atres músics que ens ho permetin.

In tentem mantenir un repertori variat que pot anar des d´autors vuitcentistes com Francesc Toldrá i Carbonell o Feliu Monné i Batallé, fins a adaptacións pròpies de ritmes i melódies modernes. Per descomptat no oblidem fornir.se d´una bona base de repertori tradicional, especialment dels Paisos Catalans, i en la mesura que podem, crear les seues própies composicións per completar el repertori.

D´aquesta manera aconseguient una versatilidad que els facilita adaptarse a tot tipus de actuacións a les condicións de l´entorn on es desenvolupent. La incorporació d´atres instrument com el sac de gemecs, el frabiol i tamborí, la tarota, el guitarró, les castanyoles, pandero i atres percussións váries els permés incorporar en la segua oferta altres formacións com la mitja copla, la copla de tres quartants i combinacións amb instruments clássics com la guitarra, el clarinet, el fagot o el violi, com ara esta bonica habanera per a trombo amb dolçaines i gralles.

Guillermo Camarelles i Diana.

sábado, 9 de febrero de 2008

domingo, 3 de febrero de 2008

Pasacalles Tradicionales de juerga. Partituras para dulzainas i percusión


























"Pasacalles tradicionales valencianos."
De la música tradicional de juerga siempre nos llegan las más populares y las de juegos infantiles, que son el eje principal de la música tradicional bien sea localista como del pais de origen pero solo suelen salvarse del olvido aquellas que por su ingenio y perspicacia nos provocan el animo de divertírse sin llegar ha ofender, aunque lleven en su letra frases picantes con habilidad para provocar la risa de animación a los concurentes a la fiesta, no hay artista ni músico que no tenga en su repertorio una buena recogida de música tradicional ,con temas de pasacalles de juerga.
Guillermo Camarelles i Diana.