Vistas de página en total

domingo, 30 de junio de 2013

La Pedrea de Irene, Jota per a tres dolçaines i tarota, dedicada a la dolçainera Irene Elisa Santacreu Cortés



La Pedrea de Irene ( Jota . Valseada )


Irene Elisa Santcreu Cortés. Primeres andanzes de una dolçainera.       
 Em va regalar mon pare una dolçaina de palo santo del río quan tenia 13 anys. Vaig entrar a la colla Floreal del Raspeig al dia següent. En aquesta colla eren tot gent major (58 i cap amunt) i tocaven molt mal. Sóc autodidacta. No vaig tindre mestre, però sí em va ajudar un poc un senyor major que li diuen Ortiz, de la colla Floreal (que era el jefe de tots ells). Em van traure al carrer als 2 mesos i me feien fer els solos a mí, i a vegades no me'ls sabia i me'ls havia dinventar. A tot açò, vaig apendre d'oídes car no sabia llegir música (vaig apendre als 16 anys a llegir, però als 15 ja havia fet un concert amb dues dolçaines més que venien de muro amb una orquestra sinfònica, a Sant Vicent, vaig fer el que vaig poder, però me vaig defendre bé, ja que m¡ho vaig apendre de memòria. Al folletí d'aquest concert apareix colla Floreal, però la única que va tocar vaig ser jo , es van amagar jaja Això t'ho pot confirmar el president de la colla.). Va ser a llegir música el que em va alliçonar el mestre Ortiz.

La primera volta que vaig tocar assoles va ser als 14 per al partit polític el Bloc, a Sant Vicent del Raspeig. El tabaleter em va donar plantó a última hora xq li fea vergonya tocar amb mí (pense jo). Supose que pensara que no ixiria la cosa. Llavors el meu germà va agafar un tamboret que tenia a casa (ell té 5 anys menys que jo) i ahí vam començar a tocar a soles (recorde que vam tocar el Bequetero i els Maulets, de la resta ja no m'en recorde) i a la gent li va agradar. A partir d'ahi va ser un no parar de tocar a soles amb mon germà.

He anat a tocar a Menton (França) amb la colla d'Ontinyent, Mónaco, Molins de Reis i Lleida (Catalunya), Múrcia (i diverses poblacions d'allà), Madrid, al FITUR, Falles de València, Moros i Cristians d'Alcoi, a moltes presentacions de fogueres, a les presentacions de la Bellea del foc, a entregues de premis d'Alacant també, també he fet la Romeria Santa Faç amb mon germà des d'Alacant des de St. Vicent i des del Palamó. També em tocat a diverses poblacions de la província d'Alacant... A manifestacions amb els col·lectius aquests antisistema també, i també he tocat vestida d'andalusa amb el meu ex-novio (l'ultim farero tradicional (el fill) que queda, per cert, el de Sta. Pola) per a acompanyar a les cases regionals d'alacant per l'explanada i la foto que t'envie és la del diari. M'han buscat a moltes colles també.

Des de que me demanaren que dirigira la entrada de bandes de les Fogueres, no ha hagut any que no m'hagen donat segon premi:
1. El primer any, la Foguera Diputació Renfe, que portava al Terròs, es va cabrejar xq no podia ser que la primera vegada que es fea aquest concurs el guanyés el primer premi una colla (la meva, floreal) desconeguda i que tocava mal i bla bla bla, aixi q l'haguérem de compartir amb ells el primer premi.
2. El segon any també primer premi.
3. El tercer també, però al dia següent van denunciar que tres anys seguits no podia ser xq ´ja eren massa anys seguits, i me'l donaren segon. Aquest any em van boicotejar els de la colla Sant Antoni (tinc grac¡vació també d'una part del boicot). Des d'eixe moment que ja no quidre gent d'alacant per a tocar. Jo pense que no els deu sentar massa bé als dolçainers d'alacant que jo, alcoiana sense mestre de dolçaina i sense ser de la "mafia", de colla ex-roina i que no fa la pilota ni coneix a cap polític de la cultura, i sense ser part de la federació de folklore d'alacant ni d'eixa que n'hi de dolçaines, siga tant popular i guanyem els premis aquests i haja remuntat a una colla com és Floreal, a més de ser dona, joveneta i tan menuda com sóc i emportar-me els contractes diguem-ne més importants. Tots els anys me fan agun comentari molest però a mí me fa igual, jo disfrute. Però a pesar d'això, després em busquen com gossets, fins al punt de que se pensen (ho dic per una colla que es diu Benacantil, i la de Sant Antoni també ho va pensar en el seu moment) que si isc amb ells a la entrada de bandes els donaran premi.


La resta de colles sempre trauen peces que ni les coneix son pare i sa mare (ningú), jo opte sempre per lo tradicional i ho modifique o faig popurrís, sols que enguany no m'ha donat temps a fer massa. El que és ben cert és q, quan trac una peça un any, a lany següent ja la van tocant, tant que em critiquen i sen riuen (però jo men ric més xq guanyem el premi i els foguerers me busquen jaja). L'any que ve algú trobarem que surta amb albades i toque els maulets a algun desfile oficial. 

Me diuen la Pedrea xq sempre em veu algú q em coneix (de prop o de vista) i allà on vaig em trauen pel canal 9 o a la TVE si està a prop (no és egocentrisme jaja esq és cert) de tal manera que si no me veuen en persona, me veuen per la tele jaja. També xq me busquen molt. Supose q serà perq caic bé, me guanyat una fama també, quan la gent s'avorrrix o passa dels músics pare de tocar i els balle una jota jaja i també per açò me criden molt, per la espontaneitat. Aixina me van batejar els de la colla el Tossal perque "te la pots trobar a qualsevol lloc".
 
També tinc la sort pense jo de dur-me bé amb el conill (lùltim dolçainer típic tradicional autèntic com dic jo i és un home molt major ja). És d'Agost i no parla amb ningú pràcticament i tots o quasitots l'han putejat (furtant-li contractes i aquestes coses), fins i tot jo (em diu la lagarta jajaja) però ens apreciem molt i ens enganyem molt a gust i toquem molt a gust els dos xq al ser d'oides i al inventar-mos la meitat de les cançons doncs ens compenetrem i treiem unes melodies molt boniques a dues veus improvisades. Segons ell, sóc la única que el pot seguir i tot això. Ell és un món a part, com diuen els dolçainers d'alacant, va a la seva, i com jo sóc igual doncs ens duem molt bé. Aquest home, el conill, sí té per a contar molt. El Cercant Vila que vos vaig enviar va dedicat a d'ell xq eixes cercaviles me les va ensenyar ell, a excepció de la introducció de les fogueres i la part del finat.
 
Tot açò ho sé pel que m'han comentat, pel que jo he viscut i pel que saben els festers de mí. És un grup reduit  però a poc a poc va creixent. M'ho passe genial amb la xirimita i sempre la pose davant a qualsevol aniversari o graduació o reunió de familia si em coincidix amb alguna tocà xq sempre em passa alguna cosa, ara, davant dels estudis no.

I per a rematar esta breu resenya,  pero intensa vida artistica de una de les mes jovens dolçaineres alicantines i que ampli de ganes de seguir tocant, ballant i pregonanat la nosta música tradicional, li dedique esta jove composició per a dolçaines amb el titul, " La Pedrea de Irene " Xota valsexa per a la jove dolçainera. Irene Elisa Santacreu Cortés, de la colla Germans Santacreu.
Guillermo Camarelles Diana



 


jueves, 6 de junio de 2013

Cant d´estil, Tocs d´Albaes partitures per a Dos Dolçaines



 

 

"LLetres d´Albaes".
1.- Al Alcalde....
A la porta de l´alcalde. amb arribat en quadrilla, amb arribat en quadrilla.
A demanar la llicència, per a cantar la nit d´Albaes, amb tabal i dolçaina.
2.- Al senyor retor....
Deu vós guarde, senyor retor, bona nit per a escomenzar, bona nit per a escomenzar.
LLicència donem per a cantar, dins l´església d´este poble del patró Sant Joan.
3.- A les dames i ferters.....
Se me amtravessa la gola, en aquesta nit tam especial, en aquesta nit tam especial.
En llicéncia d´estes dames, mai em puc amtravessar, a cantar la nit d´Albaes.
4.- A la verjurada....
Una corona d´espines, de Reina Soberana, Majestat de Majestades.
La mijor glória que tens, és fer favors als miserables, Verge del Desamparats.
5.- A la comarca de Les Valls....
Faura és crien roses i melóns, a Quartell i Benavites i Benifairó tarongets.
L´aigua de la Font de Quart, per regar les nostres hortes, orgull dels nostres   pobles.
6.- Tradicional de Faura....
A mi en passen moltes coses, caballers miren si és cas, caballers miren si és cas.
Si que ten passen de grosses, que l´atra nit pa sopar, te varen traure garrofes.
7.- A una ferstera.....
En la plaça major de Faura, en el número trenta quatre, viu la senyoreta Amparito.
Eres orgull dels teus pares, per ben feta i galana, tanme orgull del teu poble.
8.- A un fester....
Eres valenciá de soca-rel, i aixó tú no eu negues, i aixó tú no eu negues.
La xica que en tú se casse, te que tindre condicións, molts diners i bona rissa.
9.- De sexe......
L´home es com un cuet, que quant se calfa, la mexa asplota.
L´dóna sembla a l´oratge, en molt forsa i ganes, esmpre arriba alla dalt.
10.- De critica....
L´alcalde el meu poble, s´esta gastant el cuartos, s´esta gastar els cuartos.
En fermos un corral de vaques, i no una plaça per a tindre, un bon Mercat de Abastos.
11.- A la viuda....
Desde que ten anares Viçant, l´hort no se ha regat, l´hort no se ha regat.
La herbabona se ha secat, i el peregil se ha mustiast, i el peregil se ha mustiat.
12.- A la dona del Dolçainer....
La dona del dolçainer, viu més feli´que ninguna, viu més feliç que ninguna.
Perque dos dolçaines te, i atres nom tenen ni una, i atres nom tenen ni una.
13.- A l´aguela...
Una aguela més que aguela, més vella que Sant Rita, més vella que Santa Rita.
Tènia les ungres negres, de rascar-se l´tomata, de rascar-se la tomata.
14.- A la fornera....
Jo m´enamore de nit, d´una rossa fornera, d´una rossa fornera.
Que de la calor del foc, s´esta tornant morena, Guadalupe la fornera.
15.- A la megua dóna....
Mari Sol no ès vol cassar, aquesta millor aixina, aquesta millor aixina.Quant el Sol eisxa de nit, i la LLuna eisxa de dia, jo sí en cassaria.

“ LLetres d´Albaes “.

16.-A la megua filla....
Eres com l´codonnyat, que no te cap que tirar, que no te cap que tirar.
Desde Faura a Valéncia, no hia xica més templa, que la megua filla Almudena.


17.- Tradicional de Quartell...
Latra nit el tio Paco, éstigue ensom-niant, éstigue ensom-niant.
Que la dóna ho feu tan viu, que ensom-niant en lo basto, li agarra tot el dit.


18.- Al fuster....
Batistet el fuster, ha tingut mort mala pata, ha tingut molt mala pata.
Ha perdut lo martell, i no pot clavar la tatxa, i no pot clavar la tatxa.


19.- A Santa Barbera....
Entre el poble i la muntanya, te Faura la segua ermita, te Faura la segua ermita.
En el millor punt d´Espanya, te la Patrona este poble, Santa Barbera Bendita.


20.- A la dóna....
Morenes haure vist jo, peró igual que tú cap, peró igual que tú cap.
Eres la rosa més fina, lleves els rayos al Sol, i la resplendor a la LLuna.


21.- De murga...
Totes les dónes s´alcen mati, s´alcen i reguent el seu jardi, s´alcen ireguent el seu jardi.
Jo tanme vaig a regar el meu hortet, fabes pessols i moniatos, fabes pessols i moniatos.


22.- Tradicional de infantessa.....
El meu xiquet és l´amo, del seu pare i sa mare, del seu pare i sa mare.
Del corral i del carrer, de la figuera i la parra, de són tio i sa tia.


23.- A la megua filla....
Almudena Camarelles, no ni ha pluma que servisca, no ni ha pluma que servisca.
Al pintor ni al poeta, ni pinssell per retratar, la tegua gentil bellesa.


24.- A Guillermo...
Açi teniu a Guillermo, a Guillermo el Dolçainer, de la escola dels seu poble.
Que per tocar-vos Albaes, Albaes tota la nit, es capass de faltar-li l´aire.


25 La despedida.....
A l´estil de Les Valls, la despedida donent, la despedida vax donant.
Amb el cor amb la ma, vixca tots els festers, i el public en general.

Com la sal i l´sucre en farem més per a la proxima ocassió.

Guillermo Camarelles Diana

Valencianes del U


Valencianes.Del U

La Xáquera, Maria Rosa , Cento (Sento)

La lletra més popularitza de esta Valenciana de ritme ternari en aire binari , es de humor gamberro ordenat i diu aixína.

 

Maria Rosa que bona estás, tens una figa com un cabás.

Unes mamelles com a melóns, que ami m´arriben fins als collons.

Ja ve Cento de ca la novia, Ja ve Cento malhumorat i sa mare li diu a Cento:

" Carabassa t´hauran donat ".

Carabassa m.han donat, mare i jo m l´he pressa per un meló, m. hes m. estime una carabassa que casar-me amb un pendó.

2on Estrivillo de esta valenciana de L´U i dos per a seguir la canço:

Maria Rosa que grossa estàs, si no t´aprimes no et casaràs.

Aubri la porta, carinyo meu, que t´ho demane per l´amor de Deu.


E
sta valenciana del  U  sempre hasegut del horta, i molt gasta quant sen anavent a la mili els quintos era peça obriga en el repertori dels grups de musics i cantaors llogats en la Canta de Quintos sobre tot que se celebrava, hui ja no se gasta en les cantaes de quintos perque ja no nian quintos.

Guillermo Camarelles Diana.