Em va regalar mon pare una dolçaina de palo santo del río quan tenia 13 anys. Vaig entrar a la colla Floreal del Raspeig al dia següent. En aquesta colla eren tot gent major (58 i cap amunt) i tocaven molt mal. Sóc autodidacta. No vaig tindre mestre, però sí em va ajudar un poc un senyor major que li diuen Ortiz, de la colla Floreal (que era el jefe de tots ells). Em van traure al carrer als 2 mesos i me feien fer els solos a mí, i a vegades no me'ls sabia i me'ls havia dinventar. A tot açò, vaig apendre d'oídes car no sabia llegir música (vaig apendre als 16 anys a llegir, però als 15 ja havia fet un concert amb dues dolçaines més que venien de muro amb una orquestra sinfònica, a Sant Vicent, vaig fer el que vaig poder, però me vaig defendre bé, ja que m¡ho vaig apendre de memòria. Al folletí d'aquest concert apareix colla Floreal, però la única que va tocar vaig ser jo , es van amagar jaja Això t'ho pot confirmar el president de la colla.). Va ser a llegir música el que em va alliçonar el mestre Ortiz.
La primera volta que vaig tocar assoles va ser als 14 per al partit polític el Bloc, a Sant Vicent del Raspeig. El tabaleter em va donar plantó a última hora xq li fea vergonya tocar amb mí (pense jo). Supose que pensara que no ixiria la cosa. Llavors el meu germà va agafar un tamboret que tenia a casa (ell té 5 anys menys que jo) i ahí vam començar a tocar a soles (recorde que vam tocar el Bequetero i els Maulets, de la resta ja no m'en recorde) i a la gent li va agradar. A partir d'ahi va ser un no parar de tocar a soles amb mon germà.
He anat a tocar a Menton (França) amb la colla d'Ontinyent, Mónaco, Molins de Reis i Lleida (Catalunya), Múrcia (i diverses poblacions d'allà), Madrid, al FITUR, Falles de València, Moros i Cristians d'Alcoi, a moltes presentacions de fogueres, a les presentacions de la Bellea del foc, a entregues de premis d'Alacant també, també he fet la Romeria Santa Faç amb mon germà des d'Alacant des de St. Vicent i des del Palamó. També em tocat a diverses poblacions de la província d'Alacant... A manifestacions amb els col·lectius aquests antisistema també, i també he tocat vestida d'andalusa amb el meu ex-novio (l'ultim farero tradicional (el fill) que queda, per cert, el de Sta. Pola) per a acompanyar a les cases regionals d'alacant per l'explanada i la foto que t'envie és la del diari. M'han buscat a moltes colles també.
Des de que me demanaren que dirigira la entrada de bandes de les Fogueres, no ha hagut any que no m'hagen donat segon premi:
1. El primer any, la Foguera Diputació Renfe, que portava al Terròs, es va cabrejar xq no podia ser que la primera vegada que es fea aquest concurs el guanyés el primer premi una colla (la meva, floreal) desconeguda i que tocava mal i bla bla bla, aixi q l'haguérem de compartir amb ells el primer premi.
2. El segon any també primer premi.
3. El tercer també, però al dia següent van denunciar que tres anys seguits no podia ser xq ´ja eren massa anys seguits, i me'l donaren segon. Aquest any em van boicotejar els de la colla Sant Antoni (tinc grac¡vació també d'una part del boicot). Des d'eixe moment que ja no quidre gent d'alacant per a tocar. Jo pense que no els deu sentar massa bé als dolçainers d'alacant que jo, alcoiana sense mestre de dolçaina i sense ser de la "mafia", de colla ex-roina i que no fa la pilota ni coneix a cap polític de la cultura, i sense ser part de la federació de folklore d'alacant ni d'eixa que n'hi de dolçaines, siga tant popular i guanyem els premis aquests i haja remuntat a una colla com és Floreal, a més de ser dona, joveneta i tan menuda com sóc i emportar-me els contractes diguem-ne més importants. Tots els anys me fan agun comentari molest però a mí me fa igual, jo disfrute. Però a pesar d'això, després em busquen com gossets, fins al punt de que se pensen (ho dic per una colla que es diu Benacantil, i la de Sant Antoni també ho va pensar en el seu moment) que si isc amb ells a la entrada de bandes els donaran premi.
La resta de colles sempre trauen peces que ni les coneix son pare i sa mare (ningú), jo opte sempre per lo tradicional i ho modifique o faig popurrís, sols que enguany no m'ha donat temps a fer massa. El que és ben cert és q, quan trac una peça un any, a lany següent ja la van tocant, tant que em critiquen i sen riuen (però jo men ric més xq guanyem el premi i els foguerers me busquen jaja). L'any que ve algú trobarem que surta amb albades i toque els maulets a algun desfile oficial.
Me diuen la Pedrea xq sempre em veu algú q em coneix (de prop o de vista) i allà on vaig em trauen pel canal 9 o a la TVE si està a prop (no és egocentrisme jaja esq és cert) de tal manera que si no me veuen en persona, me veuen per la tele jaja. També xq me busquen molt. Supose q serà perq caic bé, me guanyat una fama també, quan la gent s'avorrrix o passa dels músics pare de tocar i els balle una jota jaja i també per açò me criden molt, per la espontaneitat. Aixina me van batejar els de la colla el Tossal perque "te la pots trobar a qualsevol lloc".
També tinc la sort pense jo de dur-me bé amb el conill (lùltim dolçainer típic tradicional autèntic com dic jo i és un home molt major ja). És d'Agost i no parla amb ningú pràcticament i tots o quasitots l'han putejat (furtant-li contractes i aquestes coses), fins i tot jo (em diu la lagarta jajaja) però ens apreciem molt i ens enganyem molt a gust i toquem molt a gust els dos xq al ser d'oides i al inventar-mos la meitat de les cançons doncs ens compenetrem i treiem unes melodies molt boniques a dues veus improvisades. Segons ell, sóc la única que el pot seguir i tot això. Ell és un món a part, com diuen els dolçainers d'alacant, va a la seva, i com jo sóc igual doncs ens duem molt bé. Aquest home, el conill, sí té per a contar molt. El Cercant Vila que vos vaig enviar va dedicat a d'ell xq eixes cercaviles me les va ensenyar ell, a excepció de la introducció de les fogueres i la part del finat.
Tot açò ho sé pel que m'han comentat, pel que jo he viscut i pel que saben els festers de mí. És un grup reduit però a poc a poc va creixent. M'ho passe genial amb la xirimita i sempre la pose davant a qualsevol aniversari o graduació o reunió de familia si em coincidix amb alguna tocà xq sempre em passa alguna cosa, ara, davant dels estudis no.
I per a rematar esta breu resenya, pero intensa vida artistica de una de les mes jovens dolçaineres alicantines i que ampli de ganes de seguir tocant, ballant i pregonanat la nosta música tradicional, li dedique esta jove composició per a dolçaines amb el titul, " La Pedrea de Irene " Xota valsexa per a la jove dolçainera. Irene Elisa Santacreu Cortés, de la colla Germans Santacreu.
Guillermo Camarelles Diana
No hay comentarios:
Publicar un comentario