Autors del text
Emili Llueca Úbeda
Guillem Camarelles Diana
EL
VIRREI EN JOAN VIVES DE CAÑAMAS
Sinopsis argumental
L’obra es una recreació d’un dia de la vida durant
l’edat mitjana als pobles de La Vall de Segó. En aquell tems, poblat per setze
viles i llogarets.
L’obra consta
de cinc parts i la musica es la que va enllosant les parts de l’obra.
Per l'elaboració d'esta obra, amb contat amb l´estimada col·laboració del
músic i compositor, de Quart de les Valls, Josep M. Martínez Jiménez.
Per a la
realització d'este treball hem d'agrair l´aportació dels temes medievals de
l'època, cedits pel folklorista torulense Adolf Barrio Toribio, que li hi ha
donant l'ambient musical d´aquesta historia.
Personatges principals
Virrei. En Joan Vives de Cañamas.
Virreina. Na Eleonora de Millamil.
Comerciants.
Capità.
Capità
de la guàrdia
Soldat
núm. 1. Soriano.
Soldat
núm. 2. Queralt.
Menesters.
Frare. Prior
Armengol.
Bruixa. Currita.
Danses
1.
Antiga alemanya. Dansa artesana.
2.
Branduardi. Dansa
de la mort.
3.
El cavaller, Adolf Barrio. Marxa medieval.
5. Els gojos dels borraxos de Faura.
6.
Manfredina i Rotta. Dansa d´estil provençal
7.
Omar. Dansa
instrumental cortesana..
8.
Paloma la de Celadas.Ball medieval
9 .
Saltirelo. Caragoles
ofertes i tancats.
10.
Sant Roc de Beselga. Marxa medieval
11. Sexta Desvandada . Dansa instrumental corte
12. Ball de l'os. Dansa instrumental cortesana
13. Ball dels Seises de Burgos. Dansa instrumental cortesana
12. Ball de l'os. Dansa instrumental cortesana
13. Ball dels Seises de Burgos. Dansa instrumental cortesana
14. A Sant Antoni de l'Ermita. Marxa medieval
15. Branle de Chevaux. Marxa medieval
16. Càntiga Quen a omagen. Marxa medieval
17.. Adam Ferrero d´Algemesi. Marxa medieval
18. La fira d´Escarbora.Vals medieval
19. José Moliner Torró. Temp de passacarrer
El virrei Joan Vives de Cañamas.
Una
història ambientada a La Vall de Segó
El
Camp de Morvedre
Teatre
i música medieval
Esta
obreta és una recreació d'un dia a l'edat mitjana, als pobles de La Vall de
Segó, en aquells temps poblada per setze viles, pobles i llogarets.
PRIMERA
PART
Lo
pregoner anirà acompanyat d'un tabal provocant expectació en cada bando.
Pregó
núm. 1:
Porte
les noves notícies que per motiu de l'entrada del nostre senyor, el virrei en
Joan Vives de Cañamas i de la seua muller, senyora de la vila de Faura. Demana
lo nostre virrei que se celebren festes i bous al carrer i balls de plaça, jocs
i cucanyes per als més xicotets d'estos pobles del Camp de Morvedre i, en
especial, de la nostra bé volguda vila de Benicalaf.
Per
al servici de les armes seran reclutats tots aquells que siguen jóvens i no
tinguen malaltia alguna. Que per este reial decret, jo faig saber a tots que
per a defendre estes terres del nostre regne ordene el seu comandament a Pere de Xèrica, governador de
València.
Pregó
núm.2
¿El flare esta molt tieso i es de calibre
respetuos, tinguen cura les beates de la població, com les cristianes de
Quartell.
MÚSICS:
Entraran
tocant música ambient.
SEGONA PART.
Venedores.
Formant
grup, i al uníson este captaire parracs i brut no estaria de mes que sen anara a netejar-se i veure fent
companyia als burros del poble
Captaire. Desapareix de l'escena: Caritat, abstinensia, penitència i castedat
pobres i rics compartiu les vostres misèries i béns
Dia
de mercat, un grup de venedors de fruites i hortalisses de la Vall de Segó.
Venedora 1: Bacores, la que no tinga que compre, i el marit es posarà content.
Venedora 1: Bacores, la que no tinga que compre, i el marit es posarà content.
Venedora 2: Mores de Morvedre, no les
voleu?
Venedora 3:
Mangranes, mangranes de la vila de Benavites.
Mangranes
de bona collita, un maravedi mitja dotzena.
Venedora 4: Tomaques,
tomaques valencianes, per a vendre.
Deu peces un maravedi.
Venedora 5:
Maduixes, porte maduixes, son de la muntanya de La Vall de Segó. Les millors del món
Captaire: Per l'amor de Déu, una caritat, que he tingut molt mala
Captaire: Per l'amor de Déu, una caritat, que he tingut molt mala
sort en aquesta vida. Bona
gent, doneu-me una caritat per a comprar menjar als meus fills.
Grup de Venedores
(criden a ple pulmó): Que
s'envaja a demanar
a un altre lloc este
malfaener.
Captaire (roba una
tomata de la cistella de la venedora)
Grup de Venedores
(cridant). Al lladre!!, al lladre!
!, agarreu el lladre,
que ens ha robat una tomata!!!!!.
Arriba un grup de soldats del virrei
amb el seu capità, dones i alguns cavallers, al servei del marqués de
Benavites, que a eixes hores estaven a la torre.
Capità: Ací esta el
lladre. Agarreu-lo que el posarem el cep com
a castic, en el nom de la
justícia del nostre senyor.
Gent de la vila: Agafeu el lladre, castigueu-lo.
Captaire:
No per caritat, no em castigueu. Jo no volia robar és la fam retardada
que porte des de fa molt de temps.
Soldats del Virrei:
Agarren el captaire. Li posen, al mateix temps que la gent crida i aclama
els soldats, el cep de fusta com a castic i el passegen per la vila.
Grup de gent del poble: Esbronquen el
captaire i li propinen puntellades i insults.
TERCERA PART
TERCERA PART
Entra en escena el senyor virrei amb
la seua senyora.
Els tabalers i les dolçaines obrin pas. Altres
instruments poden ser esquellots,
panderos i campanes. El tabal i la dolçaina interpreten l'obra "Sant
Roc de Beselga", fins a arribar
al mig de la plaça.
Pregoner: Deixen pas
al nostre senyor el virrei.
Dones: (serviran
anís i moscatell del convent dels servites de Quart, al virrei i a la seua esposa, als cavallers,
dames, músics, i tot aquell que es trobe a la plaça major.
Repartixen
les begudes en una gerra (gerra) de fang.
Soldats: presenten
el presoner al Virrei
El Virrei: Perquè a
un vassall meu li han posat el cep?
Capità: Este
esparracat ha furtat la tomata de la
venedora de tomates, senyor.
Virrei: Què has de
dir en la teua defensa?
Captaire: Senyor,
senyor, jo he servit al meu senyor, a les ordens del governador
de Morvedre, l'infant Pere de Portugal, per a la defensa de Morvedre,
dels atacs a les costes pels pirates, i també contra els moros d´Almenara.
Virreina: insinuant
al virrei que el captaire captiu conte una
historieta o cante alguna cançó i d'esta forma es perdone
el seu delicte.
Virrei: Et traurem
el cep si ens cantes una cançó o no mos comptes una
historieta de què conten els meus escuders i tu et sabràs .
Captaire: Gràcies
senyor meu. Se mos ocorris que cantaven al castell de
Morvedre, fa ja molt de temps, doneu-me un got de vi per a entonar-me i banyarme la gola .
Virrei. Primer cantamos. Tens que cantar la cançoneta que et demana la virreina .
Captaire. D'acord
senyor.
Quan
el virrei se'n va a la guerra,
amb
la seua espasa a lluitar,
no
es doblega la seua espasa
ni
el pendó de cristiandat,
i
es canten els combats i les segues
victòries en tot el seu regnat
Virrei: Doneu-li un
got de vi i lleveu-li el cep.
Captaire: Graciés,
moltes gràcies per saciar este cos, este vi em netejara les dents i
m'alegrara la vista i em curara l'estomac
Captaire: oferisc un brindis.
vi
del xiquet Jesús,
lo
millor de les femelles
són
les mamelles i el parrús.
Virreina: Que ha dit
este desvergonyit?
Capità: Senyora, que
no és pa xinés, és parrus
Virrei: Bo que mos faça un altre brindis i que siga més refinat .
Virrei: Bo que mos faça un altre brindis i que siga més refinat .
Captaire: Moltes graciés senyor, vos en faré un altre però, que em tornen omplir el got per
que em torne a entonar, i banye
el meu garganxó.
Virrei : Que a este
vassall meu, se li torne omplir el got
Captaire. Graciés senyor, vos faré el seguit brindis
que fein els frares
servites del convent de Quart de
les Valls .
Brindis:
Tots el renats per un got de vi generós o
liquit infernal, que et cries entre
les mates que fins l'home mes caval , feix fet anar a gates.
Deu en el seu infinita bondat, borratxos
sempre mos vols, serà per que li
combe, fer la seua voluntat.
Els virreis i la gent es posen a ballar
al mig de la plaça. La dolçaina i el tabal amenitzen la festa. Toquen una dansa
instrumental medieval i una faràndula,
QUARTA PART
Un Frare, mentre balla la gent, amb
un poalet i un pinzell va beneint amb
aigua a la gent que esta ballant.
Finalment seran els espectadors als què tirarà aigua.
Frare: Germans, vinc
ací en lo nom de Déu i en el nom del senyor Virrei, el senyor Joan Vives de Cañamas.
Jo Armengol, prior del convent dels germans servites de Quart vos dic,
que bé prompte estes terres seran .conquistades per lo nostre rei.
Estes terres seran cristianes i es complirà la llei, en tots els seus estaments que estipulen les ordres
reials. Es respectaran els latifundis d'estes terres, de tots aquells que
demostren ser bons llauradors, i seranalliberats de pagar els impostos.
Es repartirà l'aigua de la Font
de la Vall de Segó. Els infidels quevulguen quedar-se, hauran d'abraçar
la fe de Déu, i si no hauran d'anar se'n a l'Àfrica. Advertits esteu,
batejar-vos com a cristians i germans de la nostra fe.
Vosaltres, adoradors de falsos
déus, que teniu mes d'una dona i que encertes festes vos emborratxeu
entrant el dimoni dins del vostre cos.Germans acapten l'ordre del nostre
senyor i gaudir dels privilegis de la corona, i d'una sola dona i no de
tres. Una!, sarraïns
infidels!.
Uns
infidels: Assalam
Aleikaum!
Altres
Infidels: Alekum
Musalam!
Grup d'Infidels:
Al·là és gran!
Infidels, criden: Ara hem de
rendir-nos, i perdre els nostres drets, la nostra religió, la nostra fe en
Mahoma. Este Frare ¿està boig?. Una dona. Al·là ens lliure d'este boig. Una
dona en comptes de tres.
El
Frare: Es dirigits al serenisim
Virrei (parlant en llatí). Santa Bàrbara de Faura, en la seua infinita
misericòrdia siga testig.
Virrei: Que es batege tota esta gent.
Els músics també seran Bategats.
Frare: A tu com et
diuen?
Infidel 1: A l'al.
Frare: Des d'ara et
diran Joseph, el ferrer.
Frare 1: A tu, com
et diuen?
Infidel 2:
Al-harin Muzaffar.
Frare: Des d'ara et
diran Manel, el toneler.
Frare 1: a tu, com
et diuen?
Infidel 3: Abu
Abdala Muhamad Ben Jucef ben Hud Alginzami
Frare: Res, res, des
d'ara i en avant et direm Florentí de Tots els Sants. Passen algun infidel més per
la cerimònia del baptisme del Frare
Bruixa: Jo també
vull ser batejada, perquè sóc una bruixa bona…..
Frare: ¿Tu una
bruixa bona?, mira que si et toca gotera d'aigua beneita et cremara si no eres bona.
Bruixa: Si per
favor, que les bruixes són les males llengües que m'han difamat d'esta comarca que es creuen desens i beates .
Frare: Bé, vos anem
a batejar i posar remei contra el mal, ¿com et diuen?
Bruixa: Em diuen
Currita la Bruixa.
Frare: Si ens comptes
un refrany o algun remei, et salvara.
Bruixa: Bon Frare,
vos diré un curtes, molt curtes:
En
la terra del rei,
la
vaca corre al rei.
Frare: Bruixa ets i
bruixa bona seràs, i contra el mal barallaràs, Currita la Bruixa et
digueres.
Música de tabal i dolçaina, flautes i
flautins tocaren una dansa mora,.
QUINTA PART
El virrei despatxa assumptes d'Estat
i escolta les queixes dels seus súbdits.
A un costat es troba el seu conseller, el senyor Guillem Ferrer,que
arreplega les resolucións manades pel Virrei.
Un
dels casos a resoldre és el malestar del vinater.
Bodeguera: Donant a
veure en una gerra vi als cavallers que estan de tertúlia en la bodeguera en un racó de l'escenari,
estos demanen mes vi per omplir el seus gots.
Cavallers: Mes vi
que se me seca la campaneta, volem veure de bona gana fins que tornem cobrar la paga, encara mos
sobrara per a comprar alguna bona yegua i una jove esclava .
Bodeguera: Che,
quanta repressió i mal tracte hem d'aguantar en cara les femelles d'este
regne cristià .
Cavallers: Brinden,
siguen el vi bo acompanyant del cos
soles ens falta amb el llit la suavitat d'una bona femella o
esclava.
Cavallers: Borratxos
entren en la sala de govern, cantant els gojos dels borratxos de Faur
Siendo
el vino para el cuerpo ,
cuanto más fuerte mejor.
(Músics toquen els
instruments repetint l'estrofa).
Conseller:
L'assumpte següent ha sigut la destrossa que han fet estos cavallers a les vinyes del
vinater Zaragata.
Virrei: Què han de
contar-nos estos vassalls borratxos?
Cavallers: El meu
senyor, si estem borratxos la culpa la té el vi. Sí el vi. Si el vi no
emborratxara, borratxos no estaríem, i no hauríem espatlat la vinya.
Virrei: Que passe el
vinater. ¿Què tens que dir Zaragata?
Vinater: El meu
senyor, engany no vaig a poder omplir els tonells de la bodega de palau. Part de les
millors collites, de les millors vinyes han sigut petjades en l'última
borratxera dels soldats del governador, Pere de Portugal, per la qual
cosa demane la gràcia de la seua majestat, que m'allibere de pagar
l'impost del vi.
Conseller: La del "Tabalet" i la "Rodana".
Virrei: Senyor
conseller. Que el vinater quede lliure de pagar l'impost durant dos anys i que els ceps que no
rebroten engany, siguen canviats per altres de la mateixa qualitat a càrrec de
l'infant Pere de Portugal.
Conseller: El segon
malestar de hui, senyor, és la petició de perdó de la vassalla
llenyatera, senyora de Joan de Próxita.
Virrei: Que expose
la llenyatera la seua queixa.
Llenyatera: Senyor,
al meu marit ha sigut escuder del nostre senyor Bonafat de Sanfelix,
senyor d'Estivella, Arenes i Beselga i esta en presó, no se on.
Sol·licite compassió i demane la gràcia de la seua majestat, ja que no
puc pagar la hipoteca de la burra, i sense burra no puc anar a arreplegar
la llenya, ni el carbó per a vendre, i poder alimentar als meus xiquets.
Conseller: ¿Quants fills
Llenyatera: Huit,
Virrei: Ordene que esta llenyatera quede lliure de pagar hipoteca de la burra.
Conseller: ¿Quants fills
Llenyatera: Huit,
Virrei: Ordene que esta llenyatera quede lliure de pagar hipoteca de la burra.
Conseller: La tercera queixa, senyor Virrei, és la rinya
d'estos soldats, membres
de dos famílies il·lustres d'estes terres, dels Soriano de Faura i dels
Queralt de Quartell. Ells sostenen que cada un ha sigut millor beneficiat
dels Furs i Drets de la Vall de Segó.
Virrei: Senyor conseller, que el capità de la meua
guàrdia porte a estos dos soldats, per que esposen les segues queixes .
Soldat Soriano:
Senyor, el soldat Queralt, ha sigut mes afavorit en la repartició de les
terres i ús de l'aigua de la Font de la Vall de Segó, i ha obtingut més
favors del senyor comte de Quartell .
Virrei: Que ha de dir el soldat Queralt?
Soldat Queralt:
Senyor, el soldat Soriano ha sigut més afavorit en la repartició de les
terres i ha sigut millor beneficiat en els seus dret com a ciutadà.
Soldats:
Excel·lència demanem justícia i ajuda imparcial del sant tribunal de
l'orde dels Servites de Quart .
Virrei: Capità.
Portem exi d'immediat representació de l'orde del convent dels servites
de Quart de les Valls .
Capità: Porta al
frare, prior de l'orde .
Les
dones dels dos soldats se abalanxent sobre el Virrei, exposant-li les
queixes dels seus marits i que volen
elles que tinguen els seus .marits lo que ells els toca per llei .
Frare: Capità
apartem del sobreo d'estes dos femelles menopausiques.
Capità: (apartant
les dos dones). Si voleu sobreo sobeume a
Frare: mi serenisím
senyor Virrei, en Joan Vives de Cañamas, vist que no ni a ni cap ni cua
en este plantejament chismoreo, d'estes famíliesd'esta reial vila de La
Vall de Segó, este tribunal que jo presidir, amb vot contundent amb
companyia del senyor Virrei, es reunisca d'immediat i es donara un
veredicte al moment, i escarment, sincer dret a pensar ni opinar als quereyants
d'este embolic.
Virrei i Frare: Sem
vam a deliberar.
Soldat Soriano: Jo
no puc quedar-me dret com un pal, quant crec que se me esta discriminant .
desembainar la seu espasa). Com es possible este embolic i la marimorena chismorral que diu este senyoret de poble, arrogant i celebre de burro capat.
Soldat
Soriano: Assenta el soldat Queralt i s'arma una rinya d'espasGentio, dames i dones dels
soldats faran rotgle, parlaran l´afer dels soldats i entren en la sala el
Virrei, el Frare i el capità de la guàrdia.
Virrei: Capità per a
esta baralla i que es complisca la sentencia que a continuació esposael sant frare de l'orde dels servites i la Creu del Garbi.
Frare: Com els dos
cavallers tenen la mateixa queixa a partir d'ara el senyor conseller com
notari que es del nostre regne, farà
efectiu el testament que s'intercanvien els seus béns i privilegis.
S'atorga a data .de hui la "Carta de Poblament" a esta reial
vila de La Vall de Segó com cristiana, romana i fidel a la Corona
d'Aragó .
Virrei atorga la Carta de Poblament
al Senyor Síndic de la vila
Conseller: D´ordre del senyor Virrei en Joan Vives de Cañamas que ballen els seus subdits .
Conseller: D´ordre del senyor Virrei en Joan Vives de Cañamas que ballen els seus subdits .
(Músics, tocaren els instruments
amenitzant el moment, tocaran uns balls medievals i totes es posarem a
ballar i al final dels balls saludaran el públic).
Guillermo Camarelles Diana
1 comentario:
Una mirada a nuestras tradiciones y manera de vivir de nuestro pasado que nos traslada a entender y valorar nuestro presente
Publicar un comentario