#Poesía a Guillermo Camarelles Diana
Amb un tronc i un tros de canya el soroll
que se sol fer. El que adorna la festa eixe és el dolgainer.
Quan és un ball de plaqa a I'igual que en el
carrer el tabalet i dolgaina sempre sol ser el primer. Adorna en la processó i
els xiquets li van endavant eixint-li pel cantó.
En tocant en les vaquilles els xiquets i les
xiquilles la que solen formar al compás de la dolgaina, pues no paren de
cantar.
És folklore per excel'léncia es diu data
d'alló primitiu a I'igual en I'hivern que en I'estiu quan sona és senyal de
festa, i ens invita a ballar, aguaiten a la finestra per a vore'l passar.
El dolqainer sol ser grosset, home arrogant
i discret, i quan s'alga de la taula és que está satisfet, amb el cos ben
arreglat donant-li aire al carrer perqué va de festa en festa com sol fer el
dolgainer. La dolgaina el valenciá no la deu d'oblidar. a Quan a la llum d'un
cresol el dolqainer no es gitava fins que no eixia el sol.
Pórta el pes de la festa en trage de
llaurador tenia el seu punt d'honor i tenía un parell d'estrelles per rendir a
un poble a I'igual en queda algú com GUILLERMO CAMARELLES
Canet d´Emberenguer 1 de Juliol de
1985.
Agustin Pascual
Agustin Pascual
No hay comentarios:
Publicar un comentario