12. Poesía ¡
Mi eterna dulzaina !
Eres
mi amor dulzainero, mi eterna dulzaina que entre nota y nota, danzas
al compás
de mi vida, tú mi tecla musical ¡ Me haces bailar !. Siendo ternura
pura mis notas
con las
tuyas,
fluyen jugueteando dulzura.
Caricias que sobrepasan el calor de tu
noble madera, despiertan alegras sinfonías al ritmo del eterno
compás siempre vida de mi vida.
Soy
adicto consentido a esa chispa de algarabía dulzainera, que corre
por mis venas, con subidas y bajadas sofoquinas, que se afinan al
momento de unirse con tú piel suave y delicada, que fluye con
humeante entrega.
Prometo nunca olvidar tu alma y cuerpo y tú
cuerpo mis manos tocar.
Guillermo
Camarelles Diana
-
Faura
febrero 2019
12.-Poesia
¡
la
meua eterna dolçaina !
Eres el meu amor dolçainer, la meua eterna
dolçaina que entre nota i nota, danses al compás de la meua vida,
tu la meua tecla musical ¡ Em fas ballar!
Sent tendresa pura les meues notes amb las tuyas, fluyen joguetejant dolçor. Caricies que sobrepassen la calor de la teua noble fusta, desperten alegres simfonies al ritme de l´etern compás, sempre vida de la meua vida.
Sent tendresa pura les meues notes amb las tuyas, fluyen joguetejant dolçor. Caricies que sobrepassen la calor de la teua noble fusta, desperten alegres simfonies al ritme de l´etern compás, sempre vida de la meua vida.
Sóc
addicte consentit a eixa xispa
d´algaravia
dolçainera, que corre per les meues venes, amb pujades i baixades
sofoquinas, que fluïxent
amb fumejant entrega.
Promet mai oblidart la teua ànima i cos i tu cos les meues mans tocar.
Promet mai oblidart la teua ànima i cos i tu cos les meues mans tocar.
Guillermo
Camarelles Diana
Faura
21/9/2018
No hay comentarios:
Publicar un comentario