#Poesía hoy con cara de Vaina,#Poesía a la dulzaina

# Poesía Hoy con cara de Vaina

#Poesía a la dulzaina

   Hoy amada dulzaina siempre con cara de vaina, con energía que me consume por estar con tú ser, siempre libre de vergüenzas te  dejas dar y oír tus notas, con suspiros al libitum que gozamos de esa unión desbordada.

   Siempre con nuestro Sol bien Re-La- Mi-Do, me dejas, sabes que suavemente nos tocamos con las manos y acariciamos con los labios y los dos sabemos que no es locura esa pasión que nos llega al centro de nuestro eje por tierra, mar y aire ese amor por la música y poesía.

   Y al libitum entre sueños muchas veces de poesía y música nuestra alcoba se llena de musicales ángeles empapelando y recitándonos ¡¡poesías y músicas celestiales!!¡¡Nuestra música!!

Faura 24/11/2018

Guillermo Camarelles Diana

#Poesía La Dolçaina i El Dolçainer, #Poesía La Dulzaina y El Dulzainero

 #Poesía La Dolçaina i El Dolçainer,
 #Poesía a Guillermo Camarelles Diana

    Amb un tronc i un tros de canya el soroll que se sol fer. El que adorna la festa eixe és el dolgainer.

   Quan és un ball de plaqa a I'igual que en el carrer el tabalet i dolgaina sempre sol ser el primer. Adorna en la processó i els xiquets li van endavant eixint-li pel cantó.

   En tocant en les vaquilles els xiquets i les xiquilles la que solen formar al compás de la dolgaina, pues no paren de cantar.

   És folklore per excel'léncia es diu data d'alló primitiu a I'igual en I'hivern que en I'estiu quan sona és senyal de festa, i ens invita a ballar, aguaiten a la finestra per a vore'l passar.

   El dolqainer sol ser grosset, home arrogant i discret, i quan s'alga de la taula és que está satisfet, amb el cos ben arreglat donant-li aire al carrer perqué va de festa en festa com sol fer el dolgainer. La dolgaina el valenciá no la deu d'oblidar. a Quan a la llum d'un cresol el dolqainer no es gitava fins que no eixia el sol.

   Pórta el pes de la festa en trage de llaurador tenia el seu punt d'honor i tenía un parell d'estrelles per rendir a un poble a I'igual en queda algú com GUILLERMO CAMARELLES

Canet d´Emberenguer 1 de Juliol de 1985.
Agustin Pascual 

#Poesía a mi relajada dulzaina.

#Poesía a mi relajada dulzaina.

Hoy con el beso de buena noche, mí princesa del día y la noche.No sé cuántas veces voy a besarte,    no sé cuántas veces con tu silueta flotando encima de mis ojos voz abrazarte, pero sí sé que con tanta ilusión y pasión, tú me visitas con tú brisa todas las noches.

Y qué el soplo de mis labios tú aliento de das las Buenas noches, no sé cuántas veces te beberé tus notas y te paseare tus blancas y negras notas  

Casas de Moya ( Utiel ) 23/8/2016

Guillermo Camarelles Diana

#Poesía a Guillermo Camarelles Diana,#La dolçaina és folklore

#"La Dolçaina és Folklore"

#Poesía a Guillermo Camarelles i Diana

"LA DOLÇAINA ÉS FOLKLORE".

Si és folklore la dolçaina, per qué la tenim ablidà, si és millor cada vegà i lo antic, fa recordar igual que instrument de corda.

És alegre,xicoteta i xillona i cada vegà més mona, si el que la sona, la sona,la sona en harmonia, bon senyal quan ella sona, quan fa el pasacarrer; és el dia de la festa quan passa el dolçainer.
¡Tu crida´m coseta fina, crida´m, crida´m a la matinada, que jo et vull escoltar i acaricia el meu oït, pues res m´ha de costar lo poquet que jo t´he dit que tu tens un bon crit per a poder-me despertar.

¡ Al passar per la finestra, quan tu vas a repregar els clavaris en la festa, en tota la Vall de Segó a l´igual que en el pregó no se li deu d´oblidar i no deixar- la per banda, que el primer sempre és el tabal i la dolçaina, i no ho vejau al revés mireu lo pobret que éssi falta alguna vegà que ni és festa ni és res.

És com la llum apagada faltant-li aire al carrer que el que adorna la festa sempre és el dolçainer, en el crit de la dolçaina quan passa la processó a l´igual que en el pregó, a un xiquet se sent que xilla.

¡ És el de la Vall de Segó ¡.
¡ És Guillermo el que la toca ¡ pues mira si ho sabré jo.

Canet d´Emberenguer 12 de Juliol de 1985.
Agustin Pascual