Vistas de página en total

lunes, 31 de marzo de 2008

Biografía del Compositor valencià Josep Miquel Martínez Giménez



Música de calle para tres dulzainas y percusión clásica de tabal y bombo,partitura de dolçaina dedicada al músico y compositor Josep Miquel Martínez Giménez.

Josep Miquel Martinez, Guió partitura per a trío de dolçaines

















Biografía del Director i Compositor Valencià

      Josep Miquel Martinez Gimenez.
Axi hem el meü blogger emmanille com agraiment el seü, asesorament i consells musicals i col-laboració hem els meüs nous proyectes, estre els quals destacara l´orquestació per a banda de, Santa Cecilia del Grau ( marxa mora).
Josep Miquel Martinez, comença els seüs estudis musicals a la Societat Joventut Musical de Quart de les Valls (Camp de Morvedre- València ). Obtè el titol de Professor Superior de Música hem l´e`pecialitat de trompa al Conservatori " Joaquin Rodrigo " de València. Diplomat en l´especialitat de Trompa i Teoria Musical per la " Associated Board of the Royal Schools of Music of London ". Amplia els seüs estudis de composició i direcció de Banda i Orquestra amb els mestres Jan Cober, José Ramón Pascual Vilaplana, Miquel Rodrigo Tamarit, Miquel Ángel Mateu i Ferrer Ferran.

    Com a compositor ès menbre de Cosicova ( Compositors Simfònics de la Comunitat Valenciana ), i tè un catàleg de més de 40 obres, aquestes estan essent editades per AB-Música i Rivera-editors.L´any 2006 va ser guardonat amb al IIIConcurs de Composició de Torrevieja amb l´obra " Vents del Garb ", Recentment ha sigut guardonat amb el Premi Arrels per la següa trjectoria musical i el premi Euterpe en la nominació de millor obra simfònica per a banda del 2006, amb l´obra Vents del Garbi.
  
    Ha sigut director titular de la " Unió Musical " d´Adaia des de l´any 2000 fins 2004, aconseguint en l´any 2002 un Primer Premi en la Primera Secció del Certamen Internacional de Bandes de Música " Ciutat de València ". També ha sigut director titular des de l´any 2004 de la " Lira Saguntina " de Sagunt, en la qué ha aconseguit un Primer Premira Secció del 15º WMC de Krekrade ( Holanda )en l´any 2005.

    Director titular de la " Unio Musical Cultural " d´Estivella, des de l´any 1998 en la que ha aconseguit un Primer Premi en la Tercera Secció del 14 º WMC de Kerkrade ( Holanda ) en l´any 2001 i hem l´any2003 el Primer Premi i Menció d´honor en la Segona Secció del II Certament de Bandes " Villa de Bejìs ".

    Director titular de la Unió Musical " Lira Borriolenca " de Borriol ( Cadtelló ) des de l´any 2000, en la qué ha aconseguit hem l´any 2005 el Primer Premi i la Menció d´honor en la Segona Secció, al Iº Certament Internacional de Bandes de la " Vall d´Aosta " ( Italia ), aixi com el Premi amb la màxima puntuació del certament i un Primer Premi en la Segona Secció del XXX Certamen Provincial de Castelló l´any 2007.

    Ha sigut director assistent de la " Orquesta de vents Allegro " de València des de l´any 2002 i actualment ès director de la Orquestra del Conservatori Professional de Sogorb ( Castelló ) des de l´any 1997, a més a més de professor d´harmonia i fonaments de la composició. Ès tambè director titular de la Unió Musical " Santa Cecilia " d´Almenara des de l´any 2007.

    A nivell internacional ha actuat com a director invitat en la Acadamia Musicale " Euterpe " de Siracusa ( Sicilia- Italia ), la Scuola Banda Musicale " P, Mascagni " de Milazzo ( Sicilia- Italia ) aixi com hem la banda Comunale "Giuseppe Verdi " de Sinnal ( Serdenya- Italia ).
I ja per a finaliçar esta breu resenya ès d´agrair per a la música tradicional i de nova creació per a la nostra dolçaina, la sort de dispossar d´esta magnifica col-laboració amb bassos expectatives creatives, déste jove musicòleg, director, compositor i amic de la música tradicional.
Guillermo Camarelles i Diana.

lunes, 24 de marzo de 2008

Almudayna Valseando y Biografía de un maestro dulzainero,José Manuel Martín Merino


























Biografía de un maestro dulzainero

José Manuel Martín Merino , nació en Madrid el año 1955.

En la calle de Toledo junto a la Fuentecilla, de lo más castizo de Madrid; pudo haber nacido en Arenillas del rioPisuerga ( Burgos ), o durante el viaje de sus padres a Madrid en Cerezo de Abajo ( Segovia ), donde dió los primeros apretones. de ahí le debe venir esa afición a recorrer la Nacional I de pueblo en pueblo. Tras aprobar las oposiciones de " Ingenieros Superiores y Físicos " de Telefónica, decidió con su buen amigo Toni Martín, compañero de Telefónica, que ya era hora de dedicarse a aprender a tocar la dulzaina, instrumento que sentía como ninguno desde los recuerdos de su infancia en las fiestas de los pueblos de Burgos y Palencia ( era costumbre ir a comer a casa de los tíos, abuelos y demás familia el día de la fiesta, en carro, vestido de domingo y con el guardapolvos para no mancharse ).

Su padre, que había estudiado órgano en los Sagrados Corazones de Miranda de Ebro, durante catorce años intentó enseñar piano a su hermana, de la que no consiguió que mostrase gran entusiasmo, así que desistió de hacer lo mismo con él. El resultado fue un pianista frustrado en casa, qué sólo tocaba con la mano derecha y aporreaba acordes con la izquierda, hacia los quince años descubrió la flauta dulce y la música Antigua con su amigo Eduardo Paniagua, y ya no lo dejó, incorporando después a la dulzaina repertorio de la Música Antigua, Barroco y Renacimiento. Comenzó a estudiar dulzaina con Servando Pedroche, más conocido como Cayetano Morales en la " Taberna Encantada " de Madrid, Teo el " Talao " fue profesor de caja de aquél grupo, y buen compartidor de cañas tras las clases. En aquélla época conocieron a " Los Javieres " Barrio y Merino, habituales de la Taberna y de la buena charla acompañada de las prescriptivas cañas cerveceras, con Cayetano mantuvieron durante cinco años la formación " El Soplo Encantado ", qué acabó muriendo, por diversas vicisitudes; la marcha de Fernando Jalón a la Rioja, la dedicación de Manolo Martín al saxo.

Tras la desaparición del Soplo ( de donde viene su alias " Exsoplo ", siguió tocando con su compañero, José Tomás de Miguel, acompañados a la caja por " El Chirri ", en aquella época tamborilero de Fernando en la Rioja. Por la misma zona cercana a Sepúlveda también actuaban los " Hermanos Martín " de Navares de Enmedio, discípulos de José Luis Castán, y decidieron unirse creando el grupo de dulzaineros " El Azoguejo ", y en esas sigue, cogiéndose resfriados por esos pueblos de Castilla, cada vez más despoblados. José Manuel Martín Merino desde el año 2003 en Octubre de 2014 dejo el grupo para unirse al grupo Los Soplillos es profesor de dulzaina de la Escuela Municipal de Música y Danza de Daganzo de Arriba ( Madrid ), la escuela con mayor proporción de alumnos por habitante de la Comunidad de Madrid, donde se está consiguiendo una tremenda labor educativa en el campo de la música, en una Comunidad con poca tradición musical como Madrid. La orientación es la misma qué la de cualquier otro instrumento; una enseñanza reglada orientada al grado medio de conservatorio, para la qué se exigen los mismos conocimientos de solfeo y teoría de la música a todos los estudiantes del grado elemental.
Mientras tanto, continúa estudiando clarinete, piano y armonía, esperando adquirir una formación, qué nunca podrá considerar completa, y tratando de transmitir los conocimientos adquiridos y facilitar el aprendizaje a sus alumnos, con una metodología de la qué él careció, aplicando su experiencia y conocimientos de didáctica y pedagogía asimilados a lo largo de su ejercicio profesional, y por vocación, probablemente heredada de su padre, qué fue profesor de Bachillerato durante cuarenta años, y al qué el único reproche que le puede hacer es qué no le enseñase música en su infancia, y con la resignación y el consentimiento familiares ( su mujer, Belén y su hijo César ), habituales en los qué conviven con un dulzainero pasional.

Y para terminar esta presentación de las andanzas y vida artística de este buen amigo este tema mañanero Almudayna Valseando,  lo he dedicado a un maestro del buen tocar y buenos amigos, dulzainero y artista de buenas tablas con denominación de origen, José Manuel Martín Merino, qué sea este vals dulce agasajo para este gran amigo, como también para nuestra   Música y Tradiciones.

Guillermo Camarelles i Diana.

Almudayna Valseando, partitura 1ª Dolçaina


                                             Almudayna Valseando, partitura 2ª Dolçaina



                                         Almudayna Valseando, partitura 3ª Dolçaina


                           Almudayna Valseando, partitura percussió Caixa, Tabal,Bombo






















miércoles, 19 de marzo de 2008

OFRENDA A LA VIRGEN 2008

(click en la imagen para agrandar)
Vispera de San José, Guillermo Camarelles (izquierda) junto a su hijo Guillermo (derecha) y el Dolçainer Manolo Torrico (centro) realizando el acompañamiento musical de la comisión Fallera para realizar la tradicional Ofrenda floral a la Virgen, Calle la Paz, Marzo 2008.

sábado, 15 de marzo de 2008

El Cant Valencià d´Estil: LesValencianes del U i Dos el Ú i Dotze per Guillermo Camarelles i Diana

Les Valencianes: Partitures Cant Valenciá d´estil per a Dolçaina.

"El Cant d´Estil Valencià ".

L´Ú i l´Dos i el Ú i el Dotze.

Son Valencianes de Cant d´Estil amb susbtancià de Xota de Carrer hem aire més refinat i repossat, per a la seüa formació musical instrumental entren Guitarres, guitarró, laud i bandurries hem la part de corda i hem la part de aire, friscorní, clarinet un bonbardi o tuba trompa de bars o trompeta dos cantaors i un versaor o coplero. Les guitarres marquent el ritme hi ha l´armonia i el guitarró i les castanyueles barretxent el ritme, les bandurries i laud son els encarregats de portar la part de la melódia.
Els cantaors entrent amb la veü hem una cadansia de dominant, entrant ab libitum hem quant s´ascomença la cobla els instrument callent i sol és quant les guitarres acompanyent hem els seus acords a la veü dels cantaors els quals sé excivissent estiransse i fent floritures amb la seüa veü.
El Cant Valencià d´Estil és una copla improvisada en la part melodíca de la veü al moment per el encarregat de seremonia el versaor el qual la sussura al oit del cantaor o cantaora de Valencianes

L´Ú i l´Dos versió de Faura.

Canço cobla.
Has dit qué no m´has volgut, i jo hem ca no l´ he parlat, i jo hem ca no l´he parlat.
La teüa hisenda i la meüa, no la llaubrent hem força, no la llaurent hem força.
Ni rossi, mula ni llegua.

El Ú i el Dotze versió tradicional.

Canço cobla.
Ara per ferme patir, la lluna m´ha pres envetja, la lluna m´ha pres envetja.
I totes les nits s´asoma, abàn d´aplegüe a la reixa, abàn d´aplegüe a la reixa.
La lluna m´ha pres envetja.

Canço cobla.
Xiquetes si voleü novio, fareü lo qué jo vos dic, fareü lo qué jo vos dic.
Al primer xic qué vos parle, agarreulo del melic, agarreulo del melic.
Xiquetes si vileü novio.

Atentament espere qué estes versións músicals con vocals de Valencianes no se mos extravient tant com mos ha estat passant .

Guillermo Camarelles Diana.

lunes, 10 de marzo de 2008

FALLAS 2008 EN EL MERCAT DEL CABANYAL


Los musicos ultimando detalles antes de comenzar....


En el Mercado















en el Mercado a dos voces



Falleras Mayores de la Falla Just-Vilar Mercat del Cabanyal

domingo, 9 de marzo de 2008

Els origens de ser fallero.Guillermo Camarelles Diana

Els origens de la megüa falla Just Vilar Mercat del Cabanyal se remonten a l´any 1962, any del registre hem Junta Central Fallera amb el núm, 151 amb el bateix de la primera insignía de la falla, la qual va ser remplça hem 1963 per l´actual.

Creació de l´honorable faller he incamsable col-laboraor En Salvador Selva, per a tot bon valencià és un orgull poder participar hem l´ofrena a la Mare dels Valencians Verge dels Desamparat, la megüa falla hi ha tingut el previlaxi de la visita de la Geperudeta al nosttre casal hem dos ocasións la primera Març de 1973 amb motiu del cincuentenari de la següa coronació, la segona vegada Març de 1998 hem el setanta-cins aniversarí de la següa coronació.

El meü debut de faller data de 1992 col-laborant amb la dolçaina i el tabalet, hem l´any 1993 vix ser nombrat faller de honor, hem 1996 vaix ser menbre del grup de la falla que és crea de dolçaina i tabalet amb en nom de Mercat del Cabanyal, hem està falla la megüa he tengut l´honor de presentar l´edició de dos llibres de dolçaina i tabalet.

Mètode de dolçaina i tabalet primer nivell any 1997 i Dianes i Processóns any 2003.
Este any passat 2007 la Canço Xota a la megüa falla la qual va ser cantà hem companya de la dolçaina i el tabalet pels els fallerets més valents i atrevits de la megüa falla.

Aitor y Diego Sancho Ibañez i Enrique i Andrea Díaz Rídaura.

Dit aixó el futur dels nostres arrels està ben assegurat per estos i atres fallers qué no parent de participar i que cada any augmenta, sense caure hem pressunpció he de dir qué cada any qué passa estic més orgullos de ser faller de la megüa falla Just Vilar Mercat del Cabanyal. Dolçainer i Faller.

Guillermo Camarelles i Diana.

sábado, 1 de marzo de 2008

Canço a la meüa Falla

Canço a la meua Falla Just Vilar Mercat del Cabanyal."Xota la megua Falla"
Partitura per a tres dolçaines , tabal i bombo.





"Canço a la meüa Falla. "
Falla Just Vilar- Mercat del Cabanyal


Ja estem hem les Falles de Sant Josep, ( PUM- PUM ).


Tots ballem i cantem al casal i al carrer, ( PUM - PUM ).


El foc és la festa que tots volem, (PUM - PUM ).


El desitg és de tots que gaudisca la gent, ( PUM - PUM ).


Encengam la traca per tots els carrers, ( PUM - PUM ).


Que ja estem hem les Falles perque és Sant Joseph, ( PUM - PUM ).


L´ofrena a la Verge és gran devoció, ( PUM - PUM ).


Fallers i Falleres carregats amb flors, ( PUM - PUM ).


Vixca la Verge dels Desamparats, perque és la mare dels Valencians.


Vixca la festa del nostre patró, Vixca la falla Just Vilar nostre Mercat del Cabanyal.


Vixca la falla Just Vilar, Vixca la falla del Mercat, ( PUM - PUM )


Sense caure hem presunpció he fet està canço a la meüa Falla, amb en aire de Xota en molta allegría recolçant els nostres arrels fallers de música tradició i festa.
Guillermo Camarelles i Diana.