Vistas de página en total

domingo, 30 de junio de 2019

Popurri Tradicional nº 3 , La manta al coll, En esta Replaceta, Baixant de la font del Gat


Este Popurrí tradicional consta de tres canciones populares y su composición como su elaboración están pensadas en la participación colectiva de los participantes en forma de compañerismo y amistad, tocar, cantar, jugar y bailar




Poupurri Tradicional nº 3
PER A 2 DOLÇAINES 1 Tarota
GUILLERMO EL DOLÇAINER
FAURA 1/7/2019




                                                           


Guió partitura La manta al coll 2 dolçaines 1 tarota





Monóval - Alicante




Guió partitura En esta replaceta 2 dolçaines 1 tarota 



Font de la ciudadela Barcelona
Parc de la Ciutadella



Font del Gat Barcelona

Guió partitura Baixant de la Font del Gat 2 dolçaines 1 tarota




Poupurri Tradicional nº 3
PER A 2 DOLÇAINES 1 Tarota

GUILLERMO EL DOLÇAINER
FAURA 1/7/2019

 Index
01.- La manta al coll
    02.- En esta replaceta 
   Baixant de la font del gat

Este Popurri tradicional consta de tres canciones populares y su composición como su elaboración están pensadas en la participación colectiva de los participantes en forma de compañerismo y amistad, tocar, cantar, jugar y bailar

La Manta al Coll, en forma de dueto per a dolçaines se estrená pel grup de música tradicional de la Falla Just Vilar - Mercat del Cabanyal, el passat 12 de Giner de 2014,
en Les Reals Atarassanes de Valencia.
La Manta al Coll, esper excelencia la típica Canço de reunió com de Pasacarrers festiu de L´autor Alicanti En Joaquín Segura.

LLETRA de la Manta al Coll:
La manta al Coll i el cabasset, mon anirem al Postiguet.
La manta al Coll i el cabasset, mon anirem , mon anirem al Postiguet.

Estrevillo:
Arreant xim-pam-pum, arreant xim-pam-pum.

La Copla de la canço que canvia en cada torna l´ estrevillo.
Una volta passejava un guardia municipal,
passejant-se per la plaça cap amunt i cap avall.
de la bragueta li faltava la manssaneta i un botà,
per allí li s´ assomaba Don Joaquim el director.

La Copla de la canço que canvia en cada torna l´ estrevillo.
Una volta quan tornava el tio Pep de l´horta es va trobar en casa oberta la porta, pujant per l´escaleta es troba un senyoret que, oberta la bragueta li ensenyaba el cacahuet!

La Copla canço que cambia en cada torna del estrevillo.
Les xiquetes de Xixona s´han comprat una romana per a pesar-se les mamelles dos voltes a la semana, si vols que te ho faça posat panxa cap amunt i voras que polseguera que t´eix pel forat del cul.

La Copla de la canço que cambia en cada torna del estrevillo.
Per dos quinzets un puro per tres una pipa per quatre una guitarra per cinc una xica,el puro pa fumar la pipa pa lluir la guitarra pa tocar i la xica pa dormir.

La Canço de La manta al coll,va ser composta per Joaquin Segura que passa en esta ques ha popularitzarse per a ser de domini popular valencià.

En esta replaceta, tradicional de Monóvar

En esta replaceta,no se pot jugar, perque hi ha xiquets i venen a jugar.
En un cigarro pur i venen a tajarrechar, mes val que els donaren un pal i a dormir.
Ache i jota KA el A elle eme A, que si la teua no me vols atre amant me voldra.

Baixant per la font del gat
Va ser composta com a sardana baixa en l´any 1926 el compositor Enric Morera, sobre la melodia tradicional anterior inspirada en la Font del gat, situada en els famosos jardins de Laribal de Barcelona, actualment al voltan de la seua fecundidad se li an creat infinitad de lletres.

Baixant per la font del gat
Baixant per la font del gat,una noia una noia,
baixant per la font del gat, una noia i un soldat.
Pregunteu-li com li diuen, Marieta, Marieta, pregunteu-li com li diuen, Marieta la del riu.
Marieta vull tocar-te el cul,calla dimoni, calla dimoni. Marieta vull tocar-te el cul,calla dimoni que jo no vull.
Jo no sé quin gust trobeu de tocar-li el cul als dones, jo no sé quin gust trobeu, que cada u se toque el seu.























En esta replaceta Monóvar partitura per a dúos de dolçaines

En esta replaceta, tradicional de Monóvar

En esta replaceta,no se pot jugar, perque hi ha xiquets i venen a jugar.
En un cigarro pur i venen a tajarrechar, mes val que els donaren un pal i a dormir.
Ache i jota KA el A elle EME A, que si la teua no me vols atre amant me voldra.

En esta replaceta no se puede jugar, porque hay muchachitos y vienen a jugar.
Con un cigarro puro y vienen a presumir, mas vale que les dieran un palo y a dormir.
Ache i jota Ka ele elle eme A, que si tú no me quieres otro amante me querrá.




Guió partitura per a 2 Dolçaines 1 Tarota








domingo, 23 de junio de 2019

Popurri Tradicional dels Borratxos , La murga del treballador, Ramonet MP4



Popurri Tradicional núm. 1
Tríos *per a *Dolçaines
1.- Canço del borrratxos 2.- La murga del treballador 3.- Ramonet
En homenatge a la dolçaina incorpore aquest popurri de partitures per a dos dolçaines en forma de dúos i tríos al Grup Guillermo el Dolçainer
Canço dels Borratxos:
Es un tipic poutpurrri de dos cançons de música tradicional valenciana,
sobre dos melodies de taverna i juerga sana de Castelló.
Esta format per dos cançons tradicionals valencianes sobre les rondes de taverna i botelló amb juerga sana i ordena.

Non Volen Cap:
Non volem cap que no estiga borratxo.
Non volem cap que no estiga bufat.
Volem, volem, volem, que estiguen tots borratxos.
Volem, volem, volem , que estiguen tots bufats.
Volem, volem. volem, que estiguen tots borratxos.
Volem, volem, volem, que estiguen tots bufats.

2 on part.
Som els més animals de tot Castelló.
I anem a ca les nòvies i no mos volem.
Perqué sempre bevem ví i aiguandent.
Som-subjectes de riure de *tota la *gent.

3 er part.
Tots junt, tots junts, tots junts, la quadrilla dels borratxos.
Tots junt, tots junts, tots junts, la quadrilla dels bufats.
Encada torna de la canço al prencipi se van lligant noves estrofes,
en la segona i tercera part de la canço.

4 on part.

Els cins de la població, som els més borratxos de tot Castelló.
I ´si s´emborratxem ès per compromis.
La nostra medecina sempre es el ví.
Espere vos agrade tocar esta nova versió dels borratxos per a tres dolçaines i tarota.

La Murga del treballador
Es un tema amb clars arrels de la música festera valenciana
1.- LLetra.El dillunt volen fer festa, el dimart pa treballar.
El dimecres panar al cine, i el dijots pa festejar.
El divendres traure contes, el disapte pa cobrar.
I el diumentge com es festa, no mos deixent treballar.

2.- LLETRA.
Una aguela més que aguela, més aguela que una Garsa.
Tènia els ungles rotges, de rascar-li la tomata.
Una aguela més que aguela, ja no podia trepitjar.
Es li revenga la bufa, i rega el baxocar.

Ramonet cançó popular valenciana.
Cal recalcar que la lletra se serveix de la música i els accents gramaticals, la qual cosa ens porta al fet que no és possible sense canviar la música de la partitura, que la prosòdia de la lletra de *Ramonet es puga servir, si no es canta en el seu estat gramatical i musical, és una bona cançó per a cantar en qualsevol moment del dia, la seua flexibilitat tonal no sobrepassa el registre mitjà, la qual cosa és una melodia per a tot terreny, especial per a rondes, cançons tradicionals a l'escola, noces, batejos.

Sent des d'antany la favorita per a tocar-la amb *grallas i dolçaines, en tota festa de carrer, si volem en aquest segle estimular la llengua valenciana tenim l'obligació de fer poesia amb les nostres cançons en valencià i que se servisca aqueixes noves lletres amb la música que li servisca amb els seus accents gramaticals a la seua prosòdia literal i musical, podem fer una versió gramatical però no podem disfressar la seua música i tradicions, amb la seua melodia i poesia.

Lletra de Ramonet si vas a l´hort.
Ramonet si vas a l´hort,
Porta figues, porta figues,
Ramonet si vas a l´hort,
porta figues i ambercors.
Ramonet canción popular valenciana.
Hay que recalcar que la letra se sirve de la música y los acentos gramaticales, lo cual nos lleva a que no es posible sin cambiar la música de la partitura, que la prosodia de la letra de Ramonet se pueda servir, si no se canta en su estado gramatical y musical, es una buena canción para cantar en cualquier momento del día, su flexibilidad tonal no sobrepasa el registro medio, lo cual es una melodía para todo terreno, especial para rondas, canciones tradicionales en la escuela, bodas, bautizos.

Siendo desde antaño la favorita para tocarla con grallas y dulzainas, en toda fiesta de calle, si queremos en este siglo estimular la lengua valenciana tenemos la obligación de hacer poesía con nuestras canciones en valenciano y que se sirva esas nuevas letras con la música que le sirva con sus acentos gramaticales a su prosodia literal y musical, podemos hacer una versión gramatical pero no podemos disfrazar su música y tradiciones, con su melodía y poesía.

Faura 25/6/2019
Guillermo Camarelles Diana














La Manta al Coll, Dos quinze d´Algemesí, Dansa Arets deCastelló



La Manta al COLL, en forma de DUETTO per a dolçaines se ESTRENÓ pel grup de musica tradicional de la Falla Just VILAR - Mercat del Cabanyal, el passat 12 de Giner de 2014,
en Les Reals Atarassanes de Valencia.
La Manta al COLL:Es PER excelencia la tipica CANÇO de REUNIO COM de PASACARRER FESTIU VALENCIÀ de L´autor ALICANTI En JOAQUIN Segura.
LLETRA de la Manta al COLL:
La manta al COLL i el CABASSET, MON ANIREM al POSTIGUET.
La manta al COLL i el CABASSET, MON ANIREM, MON ANIREM al POSTIGUET.
Estrevillo:
Arreant xim-pam-pum, arreant xim-pam-pum.

La Copla de la canço que canvia en cada torna l´ estrevillo.
Una volta passejava un guardia monicipal,
passejant-se per la plaça cap amunt i cap avall.
de la bragueta li faltava la manssaneta i un botà,
per alli li s´ assomaba Don Joaquim el director.

La Copla de la canço que canvia en cada torna l´ estrevillo.
Una volta quan tornava el tio Pep de l´horta es va trobar en casa oberta la porta, pujant per l´escaleta es troba un senyoret que, oberta la bragueta li ensenyaba el cacahuet!

La Copla canço que cambia en cada torna del estrevillo.
Les xiquetes de Xixona s´han comprat una romana per a pesar-se les mamelles dos voltes a la semana, si vols que te ho faça posat panxa cap amunt i voras que polseguera que t´eix pel forat del cul.

La Copla de la canço que cambia en cada torna del estrevillo.
Per dos quinzets un puro per tres una pipa per quatre una guitarra per cinc una xica,el puro pa fumar la pipa pa lluir la guitarra pa tocar i la xica pa dormir.

La Canço de La manta al coll,va ser composta per Joaquin Segura que passa en esta ques ha popularitzarse per a ser de domini popular valencià.
Guillermo Camarelles Diana.




Dos quinze d´Algemesí en dúo de dolçaines. Es un pasacarrer de dolçaina sobreixix la segua briositat de la música popular del repertori dolçainer



Vídeo de la Dansa dels Arests de Castelló
Interpretado para trío de dulzainas, versión de Guillermo Camarelles Diana. estrena de está fresca versión en las Reales Atarazanas de Valencia 2015.

       Dansa dels arets o savoians, es a Castelló
 Un referent del seu folklore en la processó del Corpus a Castelló. Els seus recuperadors mes emblematics son el donsainer Josep Maria Illescas, tabaleter Viçent Bacas " Xambega ".
       La festivitat del Corpus fon instaurada en el mon per papa Urba IV en l´any 1254 i aplegá a la ciutat de Valéncia en el 1355, d´a on s´estengue pocs anys mes tart a tot el territori valencià, a Castelló es un referent de tradició centenaria viva del seu folklore.



viernes, 21 de junio de 2019

Dansa dels Porrots de Silla, #guió partitura per a dúo de Dolçaines



Dansa del Porrots de Silla
Guió partitura per a duos de dolçaines versió harmonitzada per Guillermo Camarelles Diana. El poble de Cadira- València, és el depositari de l'herència cultural d'esta típica dansa guerrera valenciana, de pal curt amb vestidura i substància de la nostra música i tradicions, en la seua execució es recrea les lluites i combats de les danses pantomímiques d'origen greco romanes, Els Porrots de Silla és hui en dia el símbol de la seua cultura i arrels.

   La Dansa dels Porrots és una dansa pantomímica en la qual es vol representar una lluita, un conflicte, entre guerrers greco romans amb caràcter militar molt marcat per la percussió que toca el tabal, i interpretant la seua melodia la dolçaina. L'estructura del ball és la típica de les danses que hi ha en tota Espanya, de paloteos i canyes llargues: Cortesia- Revoltilla i Pals

En Silla es balla per tots els carrers del poble, amb preferència davant dels llocs mes emblemàtics i festes de la localitat mes importants, ballant-se davant de les cases dels clavaris i autoritats, el grup de ball esta format entre huit o deu balladors, la seua indumentària és el trage bíblic de l'època greco-romana, el bastó que usen per al ball és com el de la baralla espanyola, pintat de verd i amb claus negres en la porra."

I com a introducció a conservar la seua música, se li ha fet honor moltes vegades amb inenarrables publicacions impreses, en esta nova oportunitat vos presente en mon blogger de Música i Tradicions, guió partitura impresa en format digital, fetes per a dos grups de dolçaines i gralles a dúo, dedicada amb molt de carinyo al la població de Silla.

Guillermo Camarelles Diana

Danza dels Porrots de Silla, guió partitura per a dúo de Dolçaines
Guillermo Camarelles Diana


Danza dels Porrots de Silla, guió partitura per a dúo de Gralles
Guillermo Camarelles Diana


Danza dels Porrots de Silla, guió partitura per a dúo de Dulzainas
Guillermo Camarelles Diana







Dansa del Porrots de Silla
El pueblo de Silla- Valencia, es el depositario de la herencia cultural de esta típica danza guerrera valenciana, de palo corto con ropaje y sustancia de nuestra música y tradiciones, en su ejecución se recrea las luchas y combates de las danzas pantomímicas de origen greco romanas, Els Porrots de Silla es hoy día el símbolo de su cultura y raíces.

La Dansa dels Porrots es una danza pantomímica en la cual se quiere representar una lucha, un conflicto, entre guerreros greco romanos con carácter militar muy marcado por la percusión que toca el tabal, e interpretando su melodía la dolçaina.
La estructura del baile es la típica de las danzas que hay en toda España, de paloteos y cañas largas: Cortesía- Revoltilla y Paloteo.

En Silla se baila por todas las calles del pueblo, con preferencia delante de los lugares mas emblemáticos y fiestas de la localidad mas importantes, bailándose delante de las casas de los clavarios y autoridades, el grupo de baile esta formado entre ocho o diez bailadores, su indumentaria es el traje bíblico de la época greco-romana, el bastón que usan para el baile es como el de la baraja española, pintado de verde y con clavos negros en la porra.

Y como introducción a conservar su música, se le ha hecho honor en muchas ocasiones con incontables publicaciones impresas, en esta nueva oportunidad os presento en mi blogger de Música y Tradiciones, guión partitura impresa en formato digital, hechas para dos grupos de dulzainas y grallas a dúo, dedicada con mucho cariño a la población de Silla.

Guillermo Camarelles Diana.
Dansa del Porrots de Silla
Guió partitura per a duos de dolçaines versió harmonitzada per Guillermo Camarelles Diana. El poble de Silla- València, és el depositari de l'herència cultural d'esta típica dansa guerrera valenciana, de pal curt amb vestidura i substància de la nostra música i tradicions, en la seua execució es recrea les lluites i combats de les danses pantomímiques d'origen greco romanes, Els Porrots de Silla és hui en dia el símbol de la seua cultura i arrels.

La Dansa dels Porrots és una dansa pantomímica en la qual es vol representar una lluita, un conflicte, entre guerrers greco romans amb caràcter militar molt marcat per la percussió que toca el tabal, i interpretant la seua melodia la dolçaina. L'estructura del ball és la típica de les danses que hi ha en tota Espanya, de paloteos i canyes llargues: Cortesia- Revoltilla i Pals

En Silla es balla per tots els carrers del poble, amb preferència davant dels llocs mes emblemàtics i festes de la localitat mes importants, ballant-se davant de les cases dels clavaris i autoritats, el grup de ball esta format entre huit o deu balladors, la seua indumentària és el trage bíblic de l'època greco-romana, el bastó que usen per al ball és com el de la baralla espanyola, pintat de verd i amb claus negres en la porra."

I com a introducció a conservar la seua música, se li ha fet honor moltes vegades amb inenarrables publicacions impreses, en esta nova oportunitat vos presente en mon blogger de Música i Tradicions, guió partitura impresa en format digital, fetes per a dos grups de dolçaines i gralles a dúo, dedicada amb molt de carinyo al la població de Silla.

Guillermo Camarelles Diana

lunes, 17 de junio de 2019

Toc d´entrada a la plaça xiquets de Valls, duet per als families de gralles i dolçaines


"Toc d´entrada a la plaça xiquets de Valls
És una dels melodies mes referents de la tradicio castellera a Catalunya. I en tota festa castellera, és l'encarrega d'aubrir préambulo al ritual dels castellers.
Ací vós deixe esta transcripcio en forma de duet per als families de gralles i dolçaines, una fresca versió armonitza pel mestre musical Eliseo Ribelles Garcés.
Esper seguisca del vostre agrat."
Guillermo Camarelles Diana


















Toc d´entrada a la plaça, xiquets de Valls.

Es una de las melodías mes referentes de la tradición castellera de Cataluña, y en toda fiesta castellera, es la encargada de abrir el preámbulo al ritual dels castellers.
Aquí os dejo esta transcripción en forma de dueto para las familias de grallas y dulzainas, de una fresca versión armonizada por el maestro musical y compositor Eliseo Ribelles Garcés.
Espero sea de vuestro agrado
Guillermo Camarelles Diana