Popurri Tradicional dels Borratxos , La murga del treballador, Ramonet MP4

Popurri Tradicional núm. 1

Tríos *per a *Dolçaines

1.- Canço del borrratxos 2.- La murga del treballador 3.- Ramonet

En homenatge a la dolçaina incorpore aquest popurri de partitures per a dos dolçaines en forma de dúos i tríos al Grup Guillermo el Dolçainer

Canço dels Borratxos:

Es un tipic poutpurrri de dos cançons de música tradicional valenciana,

sobre dos melodies de taverna i juerga sana de Castelló.

Esta format per dos cançons tradicionals valencianes sobre les rondes de taverna i botelló amb juerga sana i ordena.

Non Volen Cap:

Non volem cap que no estiga borratxo.

Non volem cap que no estiga bufat.

Volem, volem, volem, que estiguen tots borratxos.

Volem, volem, volem , que estiguen tots bufats.

Volem, volem. volem, que estiguen tots borratxos.

Volem, volem, volem, que estiguen tots bufats.

2 on part.

Som els més animals de tot Castelló.

I anem a ca les nòvies i no mos volem.

Perqué sempre bevem ví i aiguandent.

Som-subjectes de riure de *tota la *gent.

3 er part.

Tots junt, tots junts, tots junts, la quadrilla dels borratxos.

Tots junt, tots junts, tots junts, la quadrilla dels bufats.

Encada torna de la canço al prencipi se van lligant noves estrofes,

en la segona i tercera part de la canço.

4 on part.

Els cins de la població, som els més borratxos de tot Castelló.

I ´si s´emborratxem ès per compromis.

La nostra medecina sempre es el ví.

Espere vos agrade tocar esta nova versió dels borratxos per a tres dolçaines i tarota.

La Murga del treballador

Es un tema amb clars arrels de la música festera valenciana

1.- LLetra.El dillunt volen fer festa, el dimart pa treballar.

El dimecres panar al cine, i el dijots pa festejar.

El divendres traure contes, el disapte pa cobrar.

I el diumentge com es festa, no mos deixent treballar.

2.- LLETRA.

Una aguela més que aguela, més aguela que una Garsa.

Tènia els ungles rotges, de rascar-li la tomata.

Una aguela més que aguela, ja no podia trepitjar.

Es li revenga la bufa, i rega el baxocar.

Ramonet cançó popular valenciana.

Cal recalcar que la lletra se serveix de la música i els accents gramaticals, la qual cosa ens porta al fet que no és possible sense canviar la música de la partitura, que la prosòdia de la lletra de *Ramonet es puga servir, si no es canta en el seu estat gramatical i musical, és una bona cançó per a cantar en qualsevol moment del dia, la seua flexibilitat tonal no sobrepassa el registre mitjà, la qual cosa és una melodia per a tot terreny, especial per a rondes, cançons tradicionals a l'escola, noces, batejos.

Sent des d'antany la favorita per a tocar-la amb *grallas i dolçaines, en tota festa de carrer, si volem en aquest segle estimular la llengua valenciana tenim l'obligació de fer poesia amb les nostres cançons en valencià i que se servisca aqueixes noves lletres amb la música que li servisca amb els seus accents gramaticals a la seua prosòdia literal i musical, podem fer una versió gramatical però no podem disfressar la seua música i tradicions, amb la seua melodia i poesia.

Lletra de Ramonet si vas a l´hort.

Ramonet si vas a l´hort,

Porta figues, porta figues,

Ramonet si vas a l´hort,

porta figues i ambercors.

Ramonet canción popular valenciana.

Hay que recalcar que la letra se sirve de la música y los acentos gramaticales, lo cual nos lleva a que no es posible sin cambiar la música de la partitura, que la prosodia de la letra de Ramonet se pueda servir, si no se canta en su estado gramatical y musical, es una buena canción para cantar en cualquier momento del día, su flexibilidad tonal no sobrepasa el registro medio, lo cual es una melodía para todo terreno, especial para rondas, canciones tradicionales en la escuela, bodas, bautizos.

Siendo desde antaño la favorita para tocarla con grallas y dulzainas, en toda fiesta de calle, si queremos en este siglo estimular la lengua valenciana tenemos la obligación de hacer poesía con nuestras canciones en valenciano y que se sirva esas nuevas letras con la música que le sirva con sus acentos gramaticales a su prosodia literal y musical, podemos hacer una versión gramatical pero no podemos disfrazar su música y tradiciones, con su melodía y poesía.

Faura 25/6/2019

Guillermo Camarelles Diana