Introit, pórtic o quasi una justificació
Quan F. Guillermo Camarelles Diana, el dolsainer de la Vall de Segó ém va oferir col-laborar amb ell en una nova obra musical basada en eixe xicotet vall en forma de pany que de castell a castell, el de Sagunt i el d´Almenara, mira al mar confonent-se ei verd sucós dels tarongers amb el blau dei Mediterrani, és ni més ni menys que la Vall de Segó.
Com podria negar-me a tal petició, si F. Guillermo Camarelles i jo, nascuts en este frondós i xicotet vall que guarda entre les seues parets i racons, per a l´autor d´estes línies, tants i tants bons records d´una infància feliç passada en estos pobles, entre les seues gents , ens unix uns vincles d´amistat, de paisanatge de molts, molts anys.
El problema que se´m va plantejar, davant de tamaña “oferta”, va ser el que no estiguera a l´altura del projecte, per les naturals limitacions humanes i de preparació, ja que elaborar, millor dit, col-laborar en ei naixement d´una nova obra musical basada o situada la seua història en La Vall de Segó i adaptada ni mes ni menys que per a la dolçaina i el tabal, resultava tasca quasi impensable. Encara sort que el meu amic Guillermo Camarelles és un consagrat mestre de la dolçaina, que a situat a este humil instrument musical, tan popular en terres valencianes, en un alt escó de l´art i elevar-lo a la categoría de concert.
Es en definitiva, per a l´autor d´estes pobres i pricipitades linies, un honor de luxe treballar , braç a braç amb este músic i compositor nascut a Faura, al si d´una familia de no pocs músics i compositors, i ser testimoni d´excepció de la seua trajectòria artística.
Guillermo Camarelles, el dolçainer de La Vall de Segó, ha sabut, de forma autodidacta, convertir l´art musical en el seu principale estímul de vida, sent autor d´innumerables treballs, composicions, adaptacions, etc., a banda de ser el mestre de gran nombre de dolçainers de molts dels nostres pobles i ciutats.
Aquesta obra, “Lo Pregoner de la Fira de Nadal”, està basada en una etapa de la història del regne de València , de l´edat mitjana, en aquells dies en què era fàcil detectar la presència dels senyors feudals per estes terres del hui Camp de Morvedre i en el passat, precisament en el temps quan se situa l´acció d´esta història, Terme General de Morvedre, perquè des de sempre La Vall de Segó, o millor, La Vall de Sagunt, ha pertangut als seyors feudals del Morvedre medieval. Hui encara es conserven, encara que en ruïnes, alguns palaus i casasses de families com els Vives de Cañamas,els Musoles, els Villarrasa, els Ruiç de Corella, entre altres, com mostra patent d´un passat senyorial que servix d´escusa perquè els autors d´este treball es recreen i ofrenen un nou treball musical i al mateix temps teatral, que esperen siga del total grat dels seus espectadors. Eixe és el fi que perseguixen i de pas “pregonar”una vegada més, la seua intima vinculació a eixes terres, a eixe vall que és, a la fi, l´origen dels seus autors, La Vall de Segó.
Emilio Llueca i Ubeda
Cronista Oficial de Quart de les Valls
la Vila de Benavites i Quartell
PRESENTACIÓ
Del text que motiva este Pregoner de la Fira de Nadal
Primer Diumenge de desembre, en el poble de Faura, des de temps Antics escelebra una preparació i anunciació als Nadals de cada any en una fira que no falta res, o con els seues participants saborexens i fant acopio pera els Nadals de maçapants, dátils i tornos, i joguets per als menuts.
No mos faltara el Pregó anunciant el dia de la vespra, de lo que al santdema ens trovarme al despertar-se, primer Diumenge de Desembre, dins del recinte de la Fira i com no, acompanyaren el Pregó encapsap per lo Pregoner, Nanos i Gegants i la música
d´animacio de carrer, feta per a l´ocasió.
De tocata en tocata tindrem un Pregó, i al finalitzar, es fará lluita d´espases per a l´ocasió.
Este Pregoner de Fira de Nadal esta dedicat com homenatge a la música popular i al meú Mestre En Eliseo Ribelles Garcés per la
Segua llavor de reselca e investigació de les postres cançons populars. Grácies als seus treballs, podem tindre música per a concert tots els Dolçainers y amants de les nostres tradicións
Albades per a la fira de Nadal
1ª.- Alba.
Quan F. Guillermo Camarelles Diana, el dolsainer de la Vall de Segó ém va oferir col-laborar amb ell en una nova obra musical basada en eixe xicotet vall en forma de pany que de castell a castell, el de Sagunt i el d´Almenara, mira al mar confonent-se ei verd sucós dels tarongers amb el blau dei Mediterrani, és ni més ni menys que la Vall de Segó.
Com podria negar-me a tal petició, si F. Guillermo Camarelles i jo, nascuts en este frondós i xicotet vall que guarda entre les seues parets i racons, per a l´autor d´estes línies, tants i tants bons records d´una infància feliç passada en estos pobles, entre les seues gents , ens unix uns vincles d´amistat, de paisanatge de molts, molts anys.
El problema que se´m va plantejar, davant de tamaña “oferta”, va ser el que no estiguera a l´altura del projecte, per les naturals limitacions humanes i de preparació, ja que elaborar, millor dit, col-laborar en ei naixement d´una nova obra musical basada o situada la seua història en La Vall de Segó i adaptada ni mes ni menys que per a la dolçaina i el tabal, resultava tasca quasi impensable. Encara sort que el meu amic Guillermo Camarelles és un consagrat mestre de la dolçaina, que a situat a este humil instrument musical, tan popular en terres valencianes, en un alt escó de l´art i elevar-lo a la categoría de concert.
Es en definitiva, per a l´autor d´estes pobres i pricipitades linies, un honor de luxe treballar , braç a braç amb este músic i compositor nascut a Faura, al si d´una familia de no pocs músics i compositors, i ser testimoni d´excepció de la seua trajectòria artística.
Guillermo Camarelles, el dolçainer de La Vall de Segó, ha sabut, de forma autodidacta, convertir l´art musical en el seu principale estímul de vida, sent autor d´innumerables treballs, composicions, adaptacions, etc., a banda de ser el mestre de gran nombre de dolçainers de molts dels nostres pobles i ciutats.
Aquesta obra, “Lo Pregoner de la Fira de Nadal”, està basada en una etapa de la història del regne de València , de l´edat mitjana, en aquells dies en què era fàcil detectar la presència dels senyors feudals per estes terres del hui Camp de Morvedre i en el passat, precisament en el temps quan se situa l´acció d´esta història, Terme General de Morvedre, perquè des de sempre La Vall de Segó, o millor, La Vall de Sagunt, ha pertangut als seyors feudals del Morvedre medieval. Hui encara es conserven, encara que en ruïnes, alguns palaus i casasses de families com els Vives de Cañamas,els Musoles, els Villarrasa, els Ruiç de Corella, entre altres, com mostra patent d´un passat senyorial que servix d´escusa perquè els autors d´este treball es recreen i ofrenen un nou treball musical i al mateix temps teatral, que esperen siga del total grat dels seus espectadors. Eixe és el fi que perseguixen i de pas “pregonar”una vegada més, la seua intima vinculació a eixes terres, a eixe vall que és, a la fi, l´origen dels seus autors, La Vall de Segó.
Emilio Llueca i Ubeda
Cronista Oficial de Quart de les Valls
la Vila de Benavites i Quartell
PRESENTACIÓ
Del text que motiva este Pregoner de la Fira de Nadal
Primer Diumenge de desembre, en el poble de Faura, des de temps Antics escelebra una preparació i anunciació als Nadals de cada any en una fira que no falta res, o con els seues participants saborexens i fant acopio pera els Nadals de maçapants, dátils i tornos, i joguets per als menuts.
No mos faltara el Pregó anunciant el dia de la vespra, de lo que al santdema ens trovarme al despertar-se, primer Diumenge de Desembre, dins del recinte de la Fira i com no, acompanyaren el Pregó encapsap per lo Pregoner, Nanos i Gegants i la música
d´animacio de carrer, feta per a l´ocasió.
De tocata en tocata tindrem un Pregó, i al finalitzar, es fará lluita d´espases per a l´ocasió.
Este Pregoner de Fira de Nadal esta dedicat com homenatge a la música popular i al meú Mestre En Eliseo Ribelles Garcés per la
Segua llavor de reselca e investigació de les postres cançons populars. Grácies als seus treballs, podem tindre música per a concert tots els Dolçainers y amants de les nostres tradicións
Albades per a la fira de Nadal
1ª.- Alba.
Al so del tabal i dolçaina,
i al cant dels cantaors,
esta nit farem albades.
Per armar gran guilindaina,
han trobat lo Pregoner,
de la fira de Nadal.
2ona.- Alba
Des de Faura a Benifairó,
i de Benifairó a Quartell,
i de Quart a Benavites.
Formen la Vall de Segó,
on la terra es fecunda,
iel seu fruit naix orgullós.
3ª.- Alba.
i al cant dels cantaors,
esta nit farem albades.
Per armar gran guilindaina,
han trobat lo Pregoner,
de la fira de Nadal.
2ona.- Alba
Des de Faura a Benifairó,
i de Benifairó a Quartell,
i de Quart a Benavites.
Formen la Vall de Segó,
on la terra es fecunda,
iel seu fruit naix orgullós.
3ª.- Alba.
La dona del dolçainer,
viu més feliç que ninguna,
viu més feliç que ninguna.
Perque dos dolçaines te,
i altres no-n tenen ni una,
i altres no-n tenen ni una.
4ª.- Alba.
viu més feliç que ninguna,
viu més feliç que ninguna.
Perque dos dolçaines te,
i altres no-n tenen ni una,
i altres no-n tenen ni una.
4ª.- Alba.
Entre el poble i la muntanya te
Faura la seua ermita,
te Faura la seua ermita.
En el Millor punt d’ Espanya,
te la patrona este poble,
Santa Barbera Bendita.
5ª.- Alba.
Faura la seua ermita,
te Faura la seua ermita.
En el Millor punt d’ Espanya,
te la patrona este poble,
Santa Barbera Bendita.
5ª.- Alba.
Benifairó tabalers i a
Sagunt bons ballaors,
per a cantaors Canet.
En Faura bons versaorsi
tambe bons dolçainers,
i tambe bons dolçainers.
6ª.- Alba.
Sagunt bons ballaors,
per a cantaors Canet.
En Faura bons versaorsi
tambe bons dolçainers,
i tambe bons dolçainers.
6ª.- Alba.
La dona com lo tabal,
es prepara com el parche,
es prepara com el parche.
I despres sona mijor,
arribanta lo mes alt ,
a plaer i ad libitum.
7ª.- Alba.
es prepara com el parche,
es prepara com el parche.
I despres sona mijor,
arribanta lo mes alt ,
a plaer i ad libitum.
7ª.- Alba.
Demà en la fira de Faura,
no ens faltaran castanyes,
arrop mel i tallaetes.
Castanyes torraes i calentes,
formagets de Benavites,
arrop mel i tallaetes.
8 ava. Alba.
no ens faltaran castanyes,
arrop mel i tallaetes.
Castanyes torraes i calentes,
formagets de Benavites,
arrop mel i tallaetes.
8 ava. Alba.
Ací tenim a Guillermo,
que ve a tocar-vos albadesque
ve a tocar-vos albades.
Es Guillermo el Dolçainer,
que per donar-vos plaer,
te les galtes destemplaes.
9.- Alba.
que ve a tocar-vos albadesque
ve a tocar-vos albades.
Es Guillermo el Dolçainer,
que per donar-vos plaer,
te les galtes destemplaes.
9.- Alba.
Per a tocar en fira de Faura,
Ja tinc els morros unflats,
i un poquet cara de vaina
I tocant bon repertoria
Guillermo el Dolçainer,
no ni ha qui le guanye.
Albaes dedicaes amb molt de cariny al meü poble.
Guillermo Camarelles Dina
-------------------PREGÓ------------------
No hay comentarios:
Publicar un comentario