Guillermo Camarelles Diana. "Biografia de la infancia periodo 1952-1961"
La primera bicicleta que tingui correspon a la fotografìa en casa dels meus iaos maters, amb la meua mascota, és el gatet que está al costat de la porta i també una tortuga que tenien els aios.
La segona fotografía esta presa amb el carret del gelats de Alfredo, el el que fea el recorregut per el cins pobles de les Valls, venent gelats i mantecaos.
La tercera fotografía es la típica foto en el colatge qué es fea a tots els escolars tots els anys, es esta ocassió estig acompanyat de la meua germaneta Rosa Mari, posant en la taubra de Don Raimundo.
La quarta és la de la meua Primera Comunió any 1961, en la que marca la transició de la ninyes a la infancia i correspont a la eixida de l´esglesia dels Sant Juan de Faura.
La quinta es una foto de la meua yaya Guadalupe en el seu piano , la casa de Quarte de les Vall del carrer de la Font.
Y a partir de està data es quant més me arrecorde de la meua formació, en la busqueda de ma fisiología i anatomía, amb les preocupacións típiques de la época con eren el sarampión i prende més placer a la lectura, pintura i el gustet de tocar el piano mes bé magrexarlo en casa la yaya Guadalupe.
Una de les coses que per falta de reflexió i sensibilitat es dissol en la història més prospera dels pobles, és la memòria dels artistes i artesans que cada societat dóna en cada temps a la seua pròpia comunitat. Cada municipi pot fer un modest diccionari dels seus fills que per alguna o algunes qualitats notables han ornat el patrimoni cultural del lloc que els ha vist nàixer.
Pot ser un picapedrer, pot ser un
obrer de vila, pot ser un Ferrer, un arquitecte, una modista o un sastre notable
o un trobador; pot ser el campaner quan les campanes voltejaven a braços, pot ser un
músic – tots els músics porten i són
portats per l árt
de les harmonies-; pot ser un versador , pot
ser un cantor de cobles – i ho són aquells cantors de la missa major dels
diumenges i festes , dels dolors i goigs, i de l´aurora-,
pot ser un dolçainer , un pintor, un escultor, un actor.
Dins d´aquesta
llista senzilla i tan nostra d´artistes i
artesans, tenim el bon amic Guillermo Camarelles
Diana, dolçainer ben conegut de tots, artista per aquest diccionari del nostre
poble, més encara, del de totes Les Valls.
Guillermo nasqué a València,
juntament amb un altre germà, el 23 de
desembre de 1952. En aquells anys encara naixíem, la majoria, a la casa del
pare, en el poble, però per les dificultats del part la mare hi hi hagué d´anar
a la capital.
Als onze mesos es quedà sense mare.
Rebe la seua formació a Faura. Visqué al carrer de València fins als
vint-i-cinc anys.
Estudià a l´Escola
Municipal de Música de València, on conegué, en 1980, en Joan Blasco, que fou
el seu mestre de dolçaina durant dos anys.
El seu desig, la seua vocació, ha
estat sempre fer música amb la dolçaina i música per a grup de dolçaines. I en
açò Guillermo ha estat fecund, tenaç i humil, millorant i posant al dia aquesta
música tan nostra.
La seua sapiència l´ha portat al recer de bons músics, entre els quals
cal fer notar el més memorable de tots, mestre musical i assessor de la seua formació, el seu tio Eliseo
Ribelles Garcés, diplomat en el Reial Conservatori de Madrid, i en la BerKlee School
of Music Bontou
Massachussets, juntament amb el qual prouïren més de dos-cents temes de diferents estils
per a dos o més dolçaines.
Actualment i en aquest nou afer
Guillermo el Dolçainer ha tornat a arrimar-se a un altre bon músic de la nostra
terra de bons dolçainers, el compositor i músic de Quart de Les Valls En Joseph
Miguel Martínez Jiménez. Al cual agraïm la
nova coordinació musical i dolçainera que s´ha
establert entre un bon músic, la qual cosa farà que vegem nous treballs del
fill de Faura dolçainer, Guillermo, que pertany ja a la sisena generació de
dolçainers d´aquesta
comarca de Les Valls.
Primera generacio.
Segle XVIII. Aquells dolçainers que en documents antics veiem eixiem a sonar a les processons.
Segona. Els anònims del segle XIX.
Tercera. El tio Dimoni i el tio Petaques,
aquest de Quartell.
Quarta. El tio Canya, Lluís Ocaña Vidre.
Cinquena. El tio Moreno, Miquel
Gaspar Sanchis, i el tio Gomis de Benifairó de Les Valls.
Sisena. Guillermo Camarelles I Diana. En el pla familiar cal fer notar
la seua àvia materna, Guadalupe Rodríguez Queralt, que tenia la carrera de
piano , tot i que no la va exercir per les circumstàncies de l´epoca , i que va ser la que més influí en la seua passió per la música.
Les arrels maternes de Guillermo són
itinerants. Ja el pare del seu rebesavi va ser veterinari a Cofrents, el seu
rebesavi veterinari de Requena; el seu besavi veterinari de Benifairó de Les Valls.
I de la part dels Camarelles té ascendència
a Sagunt almenys des del segle XV.
Darrerament, el seu besavi, Baptista i Francesc Camarelles
foren empresaris en aquesta zona dels Valls.
Els Treballs més recents de
Guillermo són Lo Pregoner de la
Fira de Nadal de Faura, i lo Virrey
En Joan Vives de Cañamas, en col-laboració amb
el se amic de tota la vida, el cronista de Benifairó de Les Valls, Quartell i Benavites,
Emilio LLueca Ubeda.
Emilio LLueca Ubeda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario