#Guillermo Camarelles Diana#Biografía de la infancia 1955- 1961

Guillermo Camarelles Diana. "Biografia de la infancia periodo 1952-1961"
         La primera bicicleta que tingui correspon a la fotografìa en casa dels meus iaos maters, amb la meua mascota, és el gatet que está al costat de la porta i també una tortuga que tenien els aios.
           La segona fotografía esta presa amb el carret del gelats de Alfredo, el el que fea el recorregut per el cins pobles de les Valls, venent gelats i mantecaos.
           La tercera fotografía es la típica foto en el colatge qué es fea a tots els escolars tots els anys, es esta ocassió estig acompanyat de la meua germaneta Rosa Mari, posant en la taubra de Don Raimundo.
           La quarta és la de la meua Primera Comunió any 1961, en la que marca la transició de la ninyes a la infancia i correspont a la eixida de l´esglesia dels Sant Juan de Faura.
           La quinta es una foto  de la meua yaya Guadalupe en el seu piano , la casa de Quarte de les Vall del carrer de la Font.
           Y a partir de està data es quant més me arrecorde de la meua formació, en la busqueda de ma fisiología i anatomía, amb les preocupacións típiques de la época con eren el sarampión i prende més placer a la lectura, pintura i el gustet de tocar el piano mes bé magrexarlo en casa la yaya Guadalupe.
          Una de les coses que per falta de reflexió i sensibilitat es dissol en la història més prospera dels pobles, és la memòria dels artistes i artesans que cada societat dóna en cada temps a la seua pròpia comunitat. Cada municipi pot fer un modest diccionari dels seus fills que per alguna o algunes qualitats notables han ornat el patrimoni cultural del lloc que els ha vist nàixer.

         Pot ser un picapedrer, pot ser un obrer de vila, pot ser un Ferrer, un arquitecte, una modista o un sastre notable o un trobador; pot ser el campaner quan  les campanes voltejaven a braços, pot ser un músic – tots els músics porten  i són portats  per l árt de les harmonies-; pot ser un versador , pot ser un cantor de cobles – i ho són aquells cantors de la missa major dels diumenges i festes , dels dolors i goigs, i de l´aurora-, pot ser un dolçainer , un pintor, un escultor, un actor.

         Dins d´aquesta llista senzilla i tan nostra d´artistes i artesans, tenim el bon amic Guillermo Camarelles Diana, dolçainer ben conegut de tots, artista per aquest diccionari del nostre poble, més encara, del de totes Les Valls.

         Guillermo nasqué a València, juntament  amb un altre germà, el 23 de desembre de 1952. En aquells anys encara naixíem, la majoria, a la casa del pare, en el poble, però per les dificultats del part la mare hi hi hagué d´anar a la capital.

         Als onze mesos es quedà sense mare. Rebe la seua formació a Faura. Visqué al carrer de València fins als vint-i-cinc anys.

          Estudià a l´Escola Municipal de Música de València, on conegué, en 1980, en Joan Blasco, que fou el seu mestre de dolçaina durant dos anys.

          El seu desig, la seua vocació, ha estat sempre fer música amb la dolçaina i música per a grup de dolçaines. I en açò Guillermo ha estat fecund, tenaç i humil, millorant i posant al dia aquesta música tan nostra.

           La seua sapiència l´ha portat al recer de bons músics, entre els quals cal fer notar el més memorable de tots, mestre musical i assessor de la seua formació, el seu tio Eliseo Ribelles Garcés, diplomat en el Reial Conservatori de Madrid, i en la BerKlee  School of Music Bontou Massachussets, juntament amb el qual prouïren més de dos-cents temes de diferents estils per a dos o més dolçaines.

           Actualment i en aquest nou afer Guillermo el Dolçainer ha tornat a arrimar-se a un altre bon músic de la nostra terra de bons dolçainers, el compositor i músic de Quart de Les Valls En Joseph Miguel Martínez Jiménez. Al cual agraïm la nova coordinació musical i dolçainera que s´ha establert entre un bon músic, la qual cosa farà que vegem nous treballs del fill de Faura dolçainer, Guillermo, que pertany ja a la sisena generació de dolçainers  d´aquesta comarca de Les Valls.

            Primera generacio. Segle XVIII. Aquells dolçainers que en documents antics veiem eixiem a sonar a les processons.

            Segona. Els anònims del segle XIX.

            Tercera. El tio Dimoni  i el tio Petaques, aquest de Quartell.

            Quarta. El tio Canya, Lluís Ocaña Vidre.

            Cinquena. El tio Moreno, Miquel Gaspar Sanchis, i el tio Gomis de Benifairó de Les Valls.

            Sisena. Guillermo Camarelles I Diana. En el pla familiar cal fer notar la seua àvia materna, Guadalupe Rodríguez Queralt, que tenia la carrera de piano , tot i que no la va exercir per les circumstàncies de l´epoca , i que va ser la que més influí  en la seua passió per la música.

            Les arrels maternes de Guillermo són itinerants. Ja el pare del seu rebesavi va ser veterinari a Cofrents, el seu rebesavi veterinari de Requena; el seu besavi veterinari de Benifairó de Les Valls. I de la part dels Camarelles  té ascendència a Sagunt  almenys des del segle XV. Darrerament, el seu besavi, Baptista i Francesc Camarelles foren empresaris en aquesta zona dels Valls.

            Els Treballs més recents de Guillermo són Lo Pregoner de la Fira de Nadal de Faura, i lo Virrey En Joan Vives de Cañamas, en col-laboració amb el se amic de tota la vida, el cronista de Benifairó de Les Valls, Quartell i Benavites,
Emilio LLueca Ubeda.