La Dolçaina llarga en Mib, Guillermo Camarelles Diana

"La Dolçaina".

Es l´instrument tradicional que més representa el folklore Valencià mescla de la cultura músical autòctona, importà per els seus aborigens, grecs-romans i repobladors medievals amb sabor àrab i mulsuma.

La Dolçaina com a instrument natural que és, no ha tingut la necessitat de tindre una tonalitat concreta, aquesta és crea en la seua construcció, dolçaines llargues-mitjanes i curtes la nostra dolçaina -dulzaina també dedomina donsaina-xirimita-gralla i gaita Navarra, en caracteristiques semblans amb el sistema oboe de llengueta doble te germanes en tota la Mediterranía.

"Rao d´esser de la Dolçaina".

El seu origen és místic i es perd en la nit dels temp, i la seua metamorfosi es relaciona amb els canvis dels instruments sonors de canya i fusta, la funcionalitat autòctona tradicional dels quals depén de la seua àrea, major influència còsmica i antiga. la forma fàl,lica dels instruments representa el símbol de la fecunditat i recorda l´ideal de la fertilitat. Algunes formes interpretatives com les Albaes se´n fan ressó, i com a mostra tenim la següent Alba que ens parla d´aquesta forma místic-morbosa i diu.

La dona del donsainer, viu més feliç que ninguna, viu més feliç que ninguna.

Perquè dos dolçaines té, i altres no.n tenen ni una, i altres no.n tenen ni una.

Lamentablement fins fa unes dècades no ha tingut base escolar, ja que el seu aprenentatge passava de generació en generació dins d´un mateix estatus tradicional, i no va tindre intèrprets que plasmaren la seua herència musical i física en cap paper, per tal de difondre el seu aprenentatge i ensenyar a executar les tonalitats propies que relaxadament li puguen anar al tipus de dolçaina-dulzaina que escollim.

Com a curiositat no corrent diré que els nostres vells dolçainers interpretaven alhora peces compostes per a flauta de canya i dolçaina; açò era possible gràcies a una abraçadora i suport que portava la dolçaina a la part superior.

Músics Melillenses amb panderos i dolçaina llarga amb la tradicional xilava blanca ( obaya Melillera ).

Guillermo Camarelles Diana

Primer Aplec de Dolçainers i Tabaleters d´Almenara 1 d´Maig 2009

Primer Aplec d´Almenara de Dolçainers i Tabaleters.

Este 1 d´Maig 2009 el grup de Dolçainers i Tabaleters d´Almenara ha celebrat i organitzat este primer Aplec de esta població amb sustancia medieval i mora, este 1 d´Maig és també el dia dels treballad@s també el dia de Sant Jaume el Menor. En el programa d´activitats lúdiques resalta la cercavila a les 20 hores per cada una de les colles i grups de que acudiren a recolzar el acte pregonant per els carrers les segues músiques, per a finalitzar amb la plaça de l´esgresia, on totes les colles se unificaren despues de la obreta de teatre medieval que escenifica el grup d´Almenara Garramatxa.

Al acabar la obreta un gram passacarrer general tots junts acompanyan als dimonis La Diabólica de Morvedre fins a l´ereta dels abuelets, sentanse tots a la taula per a fer un bon sopar de germanors amb refrigeraris i entrepa amb bona mescla i tortilla de quereguilla,en quant se carregarent les piles excevicio de bona música per els comensars i com no per a gaurdirnos del ball a la plaça amb músiques del repertori tradicional a carrec de la Banda Folk Samaruc.

Colles que participaren en EL Primer Aplec de Dolçainers i Tabaleters d´Almenara.

Castalia de Castello,Gatzara de Paterna, Dolçainers de Altura, Colla de Vilareal, Colla de Nules, La Barretxa de la Vall D´Uxo, Colla de la Serra Calderona, L´Estrella Roja de Benimaclet, Colla Garramatxa d´Almenara, Colla Guillermo el Dolçainer.

Guillermo Camarelles Diana