
"La Dolçaina".
Es l´instrument tradicional que més representa el folklore Valencià mescla de la cultura músical autòctona, importà per els seus aborigens, grecs-romans i repobladors medievals amb sabor àrab i mulsuma.
La Dolçaina com a instrument natural que és, no ha tingut la necessitat de tindre una tonalitat concreta, aquesta és crea en la seua construcció, dolçaines llargues-mitjanes i curtes la nostra dolçaina -dulzaina també dedomina donsaina-xirimita-gralla i gaita Navarra, en caracteristiques semblans amb el sistema oboe de llengueta doble te germanes en tota la Mediterranía.
"Rao d´esser de la Dolçaina".
El seu origen és místic i es perd en la nit dels temp, i la seua metamorfosi es relaciona amb els canvis dels instruments sonors de canya i fusta, la funcionalitat autòctona tradicional dels quals depén de la seua àrea, major influència còsmica i antiga. la forma fàl,lica dels instruments representa el símbol de la fecunditat i recorda l´ideal de la fertilitat. Algunes formes interpretatives com les Albaes se´n fan ressó, i com a mostra tenim la següent Alba que ens parla d´aquesta forma místic-morbosa i diu.
La dona del donsainer, viu més feliç que ninguna, viu més feliç que ninguna.
Perquè dos dolçaines té, i altres no.n tenen ni una, i altres no.n tenen ni una.



Com a curiositat no corrent diré que els nostres vells dolçainers interpretaven alhora peces compostes per a flauta de canya i dolçaina; açò era possible gràcies a una abraçadora i suport que portava la dolçaina a la part superior.
Músics Melillenses amb panderos i dolçaina llarga amb la tradicional xilava blanca ( obaya Melillera ).

Guillermo Camarelles Diana