Vistas de página en total

lunes, 11 de mayo de 2009

La Dolçaina llarga en Mib, Guillermo Camarelles Diana




"La Dolçaina".
Es l´instrument tradicional que més representa el folklore Valencià mescla de la cultura músical autòctona, importà per els seus aborigens, grecs-romans i repobladors medievals amb sabor àrab i mulsuma.
La Dolçaina com a instrument natural que és, no ha tingut la necessitat de tindre una tonalitat concreta, aquesta és crea en la seua construcció, dolçaines llargues-mitjanes i curtes la nostra dolçaina -dulzaina també dedomina donsaina-xirimita-gralla i gaita Navarra, en caracteristiques semblans amb el sistema oboe de llengueta doble te germanes en tota la Mediterranía.

"Rao d´esser de la Dolçaina".

El seu origen és místic i es perd en la nit dels temp, i la seua metamorfosi es relaciona amb els canvis dels instruments sonors de canya i fusta, la funcionalitat autòctona tradicional dels quals depén de la seua àrea, major influència còsmica i antiga. la forma fàl,lica dels instruments representa el símbol de la fecunditat i recorda l´ideal de la fertilitat. Algunes formes interpretatives com les Albaes se´n fan ressó, i com a mostra tenim la següent Alba que ens parla d´aquesta forma místic-morbosa i diu.

La dona del donsainer, viu més feliç que ninguna, viu més feliç que ninguna.
Perquè dos dolçaines té, i altres no.n tenen ni una, i altres no.n tenen ni una.











Lamentablement fins fa unes dècades no ha tingut base escolar, ja que el seu aprenentatge passava de generació en generació dins d´un mateix estatus tradicional, i no va tindre intèrprets que plasmaren la seua herència musical i física en cap paper, per tal de difondre el seu aprenentatge i ensenyar a executar les tonalitats propies que relaxadament li puguen anar al tipus de dolçaina-dulzaina que escollim.
Com a curiositat no corrent diré que els nostres vells dolçainers interpretaven alhora peces compostes per a flauta de canya i dolçaina; açò era possible gràcies a una abraçadora i suport que portava la dolçaina a la part superior.




Músics Melillenses amb panderos i dolçaina llarga amb la tradicional xilava blanca ( obaya Melillera ).

Guillermo Camarelles Diana






3 comentarios:

Anónimo dijo...

Molt bo aquest blog Don Guillermo, el felicite per el seu treball de reconstruir i tornar a donar vida a la nostra cultura i tradico musical. Es voste una autentica eminencia en el mon de la dolçaina.

Salut i Visca el País Valencia!!!

Anónimo dijo...

Gracias por acercar la cultura de la musica tradicional y popular de forma tan variada y completa

Anónimo dijo...

Por que no:)