En un tronc i un tros de canya el sorroll que sol fer. El que adorna la festa eixe és el dolçainer. Quant és un ball de plaça a l´igual que en el carrer el tabalet i dolçaina, sempre sol ser el primer. Adorna en la processó i els xiquets li van endavant eixint-li pel el cantó. En tocant en les vaquilles la que solen formar al compàs de la dolçaina, pues no parent de cantar.
És folcklore per excel´lència es diu data d´alló primitiu a l´igual en l´hivern que amb l´estiu quant sona és senyal de festa, i hens invita a ballar, aguaiten a la finestra per a vore´l passar.
El dolçainer sol ser grosset, home arrogant i discret, i quant s´alça de la taula és que està satisfet, amb el cos ben arreglat donant-li aire al carrer perqué va de festa en festa com sol fer el dolçainer. La dolçaina el valencià no la deu d´oblidar.
Quant a la llum d´un cresol el dolçainer no se gitava fins que no eixia el sol. Porta el pes de la festa en trage de llauraor tenia el seu punt d´honor i tenia un parrell d´estelles per rendir a un poble a l´igual en queda algú com Guillermo Camarelles.
Canet d´Emberenguer 1 de Juliol de 1985 Agustin Pascual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario