Com a cosa natural del nostre instrument, cal mantindre els nostres tons per a flautes, xistus, flabiors, dolçaines, gralles, gaites, tamborins, timbalets i més instruments que coneixem."
La tessitura més corrent ha sigut sempre la de l'abast de la veu humana; és a dir dins del pentagrama, una octava i una mitja. Personalment per a mi, sense eixir-me de la veu; disfrute amb les melodies en escala major amb el seu relatiu menor dòric, combinant en la mateixa cançó. Açò fa que amb poc registre que disposem, ho dobleguem amb dotze notes mes; també solem combinar sóc i la major, sol i re do i sol si bemoll i sol major."
És una gaudida interpretar les nostres antigues melodies amb estes tonalitats, que en definitiva són les que donen caràcter tradicional dels nostres instruments tradicionals. La nostra intenció és ampliar els nostres repertoris i les nostres costums, sense eixir-se massa del matís tradicional; a fi de no caure en la globalització folklórica-cultural."
Cal lluitar per eixa tradició tan local i popular, perquè no es vaja perdent dia a dia, el folklore local dels nostres pobles. La denominació dels instruments pot variar, segons el seu localisme geogràfic i particularitat regi-nacional.
Classificació de Sachs- Hornbostel"
Esta classificacio està donada per l'element vibrant que produix el so. Els instruments se classifiquen en:
• CORDÓFONOS. L'element vibrant son les cordes de l'instrument destaquem els mes coneguts: TIMPLE, guitarra, violi, llaüt, ZANFOÑA, bandurria i mandolina.
• Aerofons. L'element vibrant es una columna d'aire. Entre ells estan: acordeo, chiulet de claus i CENTENO, BUCIO i FLAUTES i els mes tradicionals de llengüeta doble com oboés barrocs i familia de dolçaines en diferents tonalitats.
• MEMBRANÓFONOS. L'element vibrant és una membrana. Entre ells estan els de pegats de cuiro o fibra com, simbombes, arets, tambors i tabals.
• IDIÓFONOS- El mateix instrument es lo que vibra. En esta familia estan els tifells de fus domestique, com aixada, botella de llavoretes, culleres, lapes, castanyoles, matraca, SANDUNGA i triangul.
• ELECTRÓFONOS. el so es creat o modificat mediant circuits electrics.Entre els que necessiten l'electricitat destaquem el teclat.
La classificacio classica es (en el mateix orde):
• Instruments de corda
• Instruments de vent
• Instruments de percussio
. IDIÓFONOS Tots els instruments primitius foren amprats de manera mes funcional que artistica. Dins d'ells, els IDIÓFONOS, categoria d'instruments el seu cos es ya de per si sonor, han segut els que major PRAXIS presenten, trobant-se vinculats de manera intíma a les necessitats mes elementals de SEÑALIZACIÓN i comunicacio dels grups humans.
INSTRUMENTS mes representatius del MEDIEVO:
S'han elegit representants de cada familia instrumental de l'Edat Mija, en un intent d'acostament lo mes autentic possible a la sonoritat de les primitives "CANTIGAS" i gracies als seus gravats es han pogut reconstruir i recuperar molts instruments que acompanyaven d'a les CANTIGAS.
"La ZANFONA es el primer instrument polifonic de corda de l'Edat Mitjana. Se coneix la seua existencia des de el segle XII, i fon la favorita dels musics cortesans, durant els segles XII al XV. No hi ha dubte de que les seues notes pedaleges, sobre les que DISCANTA un grup de cordes acoplades a un teclat primitiu, acompanyaren a gran part de les CANTIGAS, CREAN en torn al cantant una atmosfera propicia a la comunicacio i la percepcio plena de la bellea dels milacres narrats i cantats."
Fon posada en estat de sonar pels LUTIERES W. & A. JACOT dels BAYARDS, abans mencionats.
La VIELLA alt ha segut reconstruida segons el fresc existent en la Capella dels Espanyols, de FLORENCIA, del segle XV. Te cinc cordes, grans obertures i tir major que el de les violes actuals. Tant esta VIELLA com la de DISCANTO foren construides en 1965 pel LUTIER Ferrando Vora, de Madrit.
"El llaüt, de sis ÓRDENES dobles, es l'instrument tradicional de l'Edat Mitja, introduit en Espanya pels null i heretat pel restant d'Europa algun temps despres. La seua caixa, en forma de mitja pera, dona una retumbancia inconfundible a les dotzes cordes. El present llaüt tenor ha segut reconstruit pels LUTIERES W. &
A. JACOT, d'Els BAYARDS, NEUCHATEL, segons un eixemplar de 1600 conservat en Basilea.
La flauta de pic es l'instrument de vent mes difos en l'Edat Mija. La seua senzillea la fa incompatible en la complicacio progressiva de l'escritura musical, i en el segle XVIII desapareix,""incapaç de competir en la seua germana, la flauta travessera.
Guillermo Camarelles Diana.
• Instruments de corda
• Instruments de vent
• Instruments de percussio
. IDIÓFONOS Tots els instruments primitius foren amprats de manera mes funcional que artistica. Dins d'ells, els IDIÓFONOS, categoria d'instruments el seu cos es ya de per si sonor, han segut els que major PRAXIS presenten, trobant-se vinculats de manera intíma a les necessitats mes elementals de SEÑALIZACIÓN i comunicacio dels grups humans.
INSTRUMENTS mes representatius del MEDIEVO:
S'han elegit representants de cada familia instrumental de l'Edat Mija, en un intent d'acostament lo mes autentic possible a la sonoritat de les primitives "CANTIGAS" i gracies als seus gravats es han pogut reconstruir i recuperar molts instruments que acompanyaven d'a les CANTIGAS.
"La ZANFONA es el primer instrument polifonic de corda de l'Edat Mitjana. Se coneix la seua existencia des de el segle XII, i fon la favorita dels musics cortesans, durant els segles XII al XV. No hi ha dubte de que les seues notes pedaleges, sobre les que DISCANTA un grup de cordes acoplades a un teclat primitiu, acompanyaren a gran part de les CANTIGAS, CREAN en torn al cantant una atmosfera propicia a la comunicacio i la percepcio plena de la bellea dels milacres narrats i cantats."
Fon posada en estat de sonar pels LUTIERES W. & A. JACOT dels BAYARDS, abans mencionats.
La VIELLA alt ha segut reconstruida segons el fresc existent en la Capella dels Espanyols, de FLORENCIA, del segle XV. Te cinc cordes, grans obertures i tir major que el de les violes actuals. Tant esta VIELLA com la de DISCANTO foren construides en 1965 pel LUTIER Ferrando Vora, de Madrit.
"El llaüt, de sis ÓRDENES dobles, es l'instrument tradicional de l'Edat Mitja, introduit en Espanya pels null i heretat pel restant d'Europa algun temps despres. La seua caixa, en forma de mitja pera, dona una retumbancia inconfundible a les dotzes cordes. El present llaüt tenor ha segut reconstruit pels LUTIERES W. &
A. JACOT, d'Els BAYARDS, NEUCHATEL, segons un eixemplar de 1600 conservat en Basilea.
La flauta de pic es l'instrument de vent mes difos en l'Edat Mija. La seua senzillea la fa incompatible en la complicacio progressiva de l'escritura musical, i en el segle XVIII desapareix,""incapaç de competir en la seua germana, la flauta travessera.
Guillermo Camarelles Diana.
Colla Guillermo el Dolçainer,
Familia de dolçaines en Sib en Fa i Sol i oboe barroc i tarota en Do,
piano i percussió tradicional
Fanfarria a Ramón Asensi , de Guillermo Camarelles Diana dedicada a Ramón Asensi, per a conjunt instrumental medieval, interpreta Colla Xe que burrà de Bétera, en la Fira de Nadal de Faura , Concert de música medieval i nadales any 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario