Tex, música i tradició quasi oblida i escalda en el corresponent al costum que tènia el poble de Faura de ballar i cantar el seu ball de plaça, en les seües festes majors i aconteciments més revelants. El seu exquema musical aquesta ben diferenciat en quatre parts.
1.- La Crida.
Com a ritual et la segua intruducció per a escomenzar, lenta i magestuosa amb la cobla que canta la veu de la dolçaina i els participants.
Cobla de La Crida.
Les xiquetes del meu poble van aexir a ballar.
Encara que s´enpenye l´álcalde, jutge i municipals.
Les xiquetes del meu poble van aexir a ballar.
2.- La Dansa.
Et la melodia en un aire pausat i senyorial, ahon s´excevicent els balladors, al final de la dansa s´enllasa amb quatre compasos de ritme de tabal per a seguir amb la Xota.
3.- La Xota.
Musiqua amb molta plasticitat i poder interpretatiu per part del dolçainer i destresa dels balladors, aexi quant es remata la xota torna a excivirse el tabalet amb quatre compaseos mes de ritme a fi de que els balladors i el dolçainer agarrent forses per a la correguda Arenilla.
4.- L´ Arenilla.
Com apoteosi final del Ball de Plaça l´Arenilla, melodia de moviment viu amb un aire de xota correguda, ahon es torna a vore la destresa dels balladors, genuidament l´Arenilla de Faura t´un sabor de canço de boda en el seu tex, dedicat a la preparació dels esposalles i per a cantar-la se ha dessarollat et molvo de t´has casat t´has cagat.
Cobla de L´Arenilla.
Caguera de bou la novia va a misa.
Caguera de bou no porta camisa.
Caguera de bou si en porta o no en porta.
Caguera de bou a tu res t´importa.
Guillermo Camarelles Diana.
Video del Ball de plaça de Faura any 1989. En la presentació del llibre Cançoner de dolçaina de tocates tradicionals de les Valls i Camp de Morvedre, lloc saló de Actes del ajuntament de Faura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario