"LA DOLÇAINA ÉS FOLKLORE".
Si és folklore la dolçaina, per qué la tenim ablidà, si és millor cada vegà i lo antic, fa recordar igual que instrument de corda.
És alegre,xicoteta i xillona i cada vegà més mona, si el que la sona, la sona,la sona en harmonia, bon senyal quan ella sona, quan fa el pasacarrer; és el dia de la festa quan passa el dolçainer.
¡Tu crida´m coseta fina, crida´m, crida´m a la matinada, que jo et vull escoltar i acaricia el meu oït, pues res m´ha de costar lo poquet que jo t´he dit que tu tens un bon crit per a poder-me despertar.
¡ Al passar per la finestra, quan tu vas a repregar els clavaris en la festa, en tota la Vall de Segó a l´igual que en el pregó no se li deu d´oblidar i no deixar- la per banda, que el primer sempre és el tabal i la dolçaina, i no ho vejau al revés mireu lo pobret que éssi falta alguna vegà que ni és festa ni és res.
És com la llum apagada faltant-li aire al carrer que el que adorna la festa sempre és el dolçainer, en el crit de la dolçaina quan passa la processó a l´igual que en el pregó, a un xiquet se sent que xilla.
¡ És el de la Vall de Segó ¡.
¡ És Guillermo el que la toca ¡ pues mira si ho sabré jo.
Canet d´Emberenguer 12 de Juliol de 1985.
Agustin Pascual
No hay comentarios:
Publicar un comentario