Paratge del
poblat iber del
Bou Ibèric de
Sagunt ( Rajolar de Camarelles ) a
1300 m, de Faura.
Breu història del Bou Ibèric de Sagunt.
Trobat en l'any 1930 en el sequer destinat per a fer rajoles, de la fàbrica de Rajoles i Teules Camarelles, propietat de Francisco Camarelles Gómez empresari de Faura, en aquesta època encara no s'havia mecanitzat la fabrica lo qual és fabricaven les rajoles i teules a mà, i per a no deixar fora de la memòria d'aquest fet tan emblemàtic e històric de les vivències viscudes, faré un xicotet resumén.
En esta data 1930 els treballadors del Rajolar de Camarelles, feent tots els treballs manualment i per l'estració de terra les mans a pic i pala fent sanses no mol profundes les quals voltejaven en l'ajuda de una corda grossa i llarga, i una vega volteja per anar destorronanla el trenca terrosos i el pic, com la terra era prou rotja i greixosa venia molt bé per fer les rajoles de fang, tanme -se baixava terra més argilosa de la Mina , la qual està al costat de la Pedrera de Faura, d'ahon s´extraia quasi tota la producció de pedra per a fer els apoquinats per a les aceres i pedra per a les cases nobles de la Vall de Segó.
Com anècdota diré que
en companyia del Bou Ibèric Saguntí, tan-me
s'encontraren quasi a
flor de terra utensilis de fang de ús en
la vida quotidiana de
l´època del Bou Ibèric segle IV de Crit,
i que va ser un treballador de la fàbrica Tarin veí de
Faura el que li trenca l'orella amb el pic creen-se que era
un torros de
terra.
El Bou Ibèric de Sagunt estigué prou de temps alojat en el Rajolar i com era un atractiu per la novetat del fet, i que soles està del poble 1300 metres, baixaven de Faura per a puxarli a cavall els fills més majorets del aguelo Francisco Camarelles i la colla d'amiguets i amiguetes, posteriorment el aguelo Camarelles ser va pujar a la casa del poble del carrer de València lloc als quatre cantons, ahon s'aloja en un pedestal en l'entra de casa, fins que vingué un carro tirat d'un cavall i per de palla acompanyant d´una parella de guàrdies civils per allotjarlo en el deposit municipal de restes arqueològiques que tenia Sagunt, doncs en eixa data no es disposava la ciutat de Sagunt de museu per a esposar les restes arqueològiques que disposava Sagunt.
Presumptament la residencia ibera del Bou Ibèric de Sagunt deure d´haver sigut un poblat santuari ibèric i poblat per natius ibers, antepassats del pobladors de les alqueries i pobles de l'Antiga Vall de Segó (Les Valls) com tan-me el primer poblat que niava en el Pic dels Cors i la cova de prou profunditat que nia al costat, no deixaré sense menció el temple de Bacó situat dalt de Quart darrere de la muntanya Frontera, dalt de la creu pinta, i espoliat les segues pedres per aprovexarles en la construcció d'algunes cases de la Vall de Segó i algunes pedres en l'estructura de la Torre de Benavites.
L´asentament del poblat del Bou Ibèric de Sagunt dona a pensar que fora destruït per les primeres legions romanes o per Anníbal en la seua conquesta a Sagunt, i posteriorment espoliat per a fer els primers pobles i alqueries de l'Antiga Vall de Segó. Ja dins del Rajolar a la part del fumeral a la part de les casetes que disposava la fabrica per a vivenda dels treballadors s'troba una bona recollida d'objectes quotidians i domèstics, com cazoletes, quinqués, tinajes i platerets. Espere haver aportat una història fresca a allò que se coneix asta ara de l'història del Bou Ibèric de Sagunt.
Guillermo Camarelles Diana nét del aguelo Camarelles.
El Bou Ibèric de Sagunt estigué prou de temps alojat en el Rajolar i com era un atractiu per la novetat del fet, i que soles està del poble 1300 metres, baixaven de Faura per a puxarli a cavall els fills més majorets del aguelo Francisco Camarelles i la colla d'amiguets i amiguetes, posteriorment el aguelo Camarelles ser va pujar a la casa del poble del carrer de València lloc als quatre cantons, ahon s'aloja en un pedestal en l'entra de casa, fins que vingué un carro tirat d'un cavall i per de palla acompanyant d´una parella de guàrdies civils per allotjarlo en el deposit municipal de restes arqueològiques que tenia Sagunt, doncs en eixa data no es disposava la ciutat de Sagunt de museu per a esposar les restes arqueològiques que disposava Sagunt.
Presumptament la residencia ibera del Bou Ibèric de Sagunt deure d´haver sigut un poblat santuari ibèric i poblat per natius ibers, antepassats del pobladors de les alqueries i pobles de l'Antiga Vall de Segó (Les Valls) com tan-me el primer poblat que niava en el Pic dels Cors i la cova de prou profunditat que nia al costat, no deixaré sense menció el temple de Bacó situat dalt de Quart darrere de la muntanya Frontera, dalt de la creu pinta, i espoliat les segues pedres per aprovexarles en la construcció d'algunes cases de la Vall de Segó i algunes pedres en l'estructura de la Torre de Benavites.
L´asentament del poblat del Bou Ibèric de Sagunt dona a pensar que fora destruït per les primeres legions romanes o per Anníbal en la seua conquesta a Sagunt, i posteriorment espoliat per a fer els primers pobles i alqueries de l'Antiga Vall de Segó. Ja dins del Rajolar a la part del fumeral a la part de les casetes que disposava la fabrica per a vivenda dels treballadors s'troba una bona recollida d'objectes quotidians i domèstics, com cazoletes, quinqués, tinajes i platerets. Espere haver aportat una història fresca a allò que se coneix asta ara de l'història del Bou Ibèric de Sagunt.
Guillermo Camarelles Diana nét del aguelo Camarelles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario